"No m’acostumo a veure la gent menjant xocolatines i patates xurres cada dia"

La situació va donar un tomb quan a ell li van oferir una feina a Derby, una petita ciutat situada a la regió d'East Midlands del Regne Unit. La ferrerienca va optar per acompanyar la seva parella i començar un nou doctorat en el camp de l'aeronàutica a la Universitat de Loughborough. Avui, poc més de dos anys després, Febrer es troba en el seu darrer any de formació i, tot i que troba a faltar la tranquil·litat de l'Illa, assegura trobar-se a gust a Derby i es sent atreta per l'opció de cercar feina a Anglaterra quan finalitzi els seus estudis.

Va estudiar Matemàtiques ¿sempre li havia atret el món de les ciències exactes?
Sí. Les matemàtiques sempre m'havien atret molt i quan feia batxillerat vaig començar a veure clar que volia estudiar la carrera, tot i que no hi havia massa gent que m'hi encoratjàs a fer-ho. La gent que coneixia que havia fet la carrera o que l'estava fent em deia que la manera amb què es miraven les matemàtiques a la universitat era completament diferent a com estàvem acostumats.

Tenien raó?
Sí. A la universitat les matemàtiques es miren des d'un punt de vista molt més teòric, on es fomenta el rigor, el raonament lògic, el pensament estructurat i es desenvolupa la capacitat d'abstracció. Ara, crec que aquesta carrera o t'agrada molt o millor que no la facis perquè suposa un gran sacrifici. Personalment, em va fascinar des del principi i si tornés enrere en el temps la tornaria a fer.

Tot i els sacrificis?
Sí. Recordo que quan vaig començar estava tan espantada i tan convençuda de que havia de fer feina de valent, que em passava hores i hores cada dia estudiant, els caps de setmana inclosos. Fins i tot els dos o tres primers anys estudiava tot el Nadal per als exàmens del gener. La veritat és que ara no sé si seria capaç de fer-ho. Ja cap al final, tot va ser una miqueta més relaxat i va ser quan més ho vaig disfrutar. Tot i que no era fàcil! Vaig aprendre a valorar un aprovat, cada aprovat era un gran èxit!

En acabar els estudis va cercar feina sense èxit, ¿resulta complicat treballar en l'àmbit de les Matemàtiques a Espanya?
Penso que el fet d'estudiar Matemàtiques et dóna un grau de flexibilitat molt alt a l'hora d'enfocar el teu futur professional. Per una banda, et deixa moltes portes obertes en molts camps on pots aplicar el que has après durant la carrera. Potser no tant els coneixements teòrics sinó més aviat la manera de treballar, d'estructurar idees i de resoldre de manera efectiva els problemes. Pel contrari, el fet que la carrera s'enfoqui des d'un punt de vista tan teòric i abstracte fa que en la majoria de camps en els que vulguis desenvolupar-te professionalment, hagis d'ampliar els teus coneixements i especialitzar-te.

Quines eren les seves preferències a l'hora d'enfocar el seu futur professional?
Tenia vàries opcions clares. Una d'elles era la docència tot i que no era l'opció que més m'atreia. Penso que és una alternativa que sempre estarà allà i a la que en qualsevol moment hi podria anar. Una altra sortida era el camp de les finances, on s'apliquen fonamentalment coneixements de la rama de l'estadística i la probabilitat. Una tercera opció era la rama de la informàtica i la programació, que durant la carrera m'havia agradat molt. En aquest camp vaig fer tres entrevistes en consultores que requerien de programadors.

Hi va haver sort?
No. A la tercera entrevista que vaig fer vaig passar vàries fases fins que vam quedar deu persones. Ens van donar un curs intensiu durant un mes per aprendre el llenguatge Java. D'aquestes deu persones, només dues van ser les afortunades de poder treballar en l'empresa. I no vaig ser jo! Ara vist en perspectiva, potser me n'alegro de no haver entrat en el món de les consultores perquè la gent es passa hores i hores programant, desenvolupant codis que desconeixen per què es faran servir i, a més, no és una feina gaire ben remunerada.

Així que va optar per continuar la seva formació...
Sí. L'estiu de 2003, un company de carrera em va comentar que havia començat un doctorat al departament de Màquines i Motors Tèrmics, concretament al grup del Centre Tecnològic de Transferència de Calor (CTTC) de la Universitat Politècnica de Catalunya, a Terrassa. No sabia ben bé si continuar buscant feina o si provar sort en el món de la recerca fent un doctorat. Així, al setembre els vaig anar a veure, i em van dir que podia quedar-me un temps de prova, per veure si m'agradava. Així va ser com vaig començar el doctorat d'Energia Tèrmica.

Aquesta decisió va ser determinant per al seu futur a nivell personal, no és així?
Sí. Fent el doctorat vaig conèixer en Cristian, la meva parella. Ell és de Barcelona i havia estudiat Enginyeria Industrial. Al contrari que jo, sempre havia tingut clar que la rama de la mecànica de fluids i la termodinàmica era el que més li agradava. Quan va acabar el doctorat i després de treballar durant un temps al departament de termofluids de la universitat, li va sorgir una feina a Anglaterra, concretament a Derby, per la qual mereixia la pena lluitar. En concret, li van oferir un treball a Rolls-Royce com a enginyer, dissenyant motors d'avió. Rolls-Royce ja no fa cotxes a dia d'avui sinó que estan ficats en sectors com l'aeronàutic, l'energètic i naval.

Com es van plantejar la relació a partir d'aquest moment?
En Cristian va marxar a l'octubre de 2007. Els nostres plans eren que jo acabés el doctorat a Terrassa i, mentre estigués escrivint la tesi, viuria a cavall entre Catalunya i Derby. Però les coses no van sortir com les havíem planejat. Per una banda, no vaig arribar a un enteniment amb el meu tutor per compaginar les meves estades a Anglaterra amb el doctorat i, a més, vaig trobar un lloc a Loughborough, a 25 quilòmetres de Derby, on podia dur a terme un doctorat molt interessant en el camp de l'aeronàutica.

Va deixar el doctorat que estava fent a Terrassa?
Sí, vaig deixar el doctorat a Terrassa per començar-ne un altre al departament Aeronautical and Automotive Engineering de la universitat de Loughborough. Tot i que no vaig continuar fent exactament el que estava fent a Catalunya, tot el coneixement adquirit em va ser molt útil i essencial per poder accedir a la beca de tres anys que em van donar a Anglaterra.

Quan va marxar cap a Anglaterra?
Al mes de gener de 2008. Els primers mesos a Derby van ser una miqueta durs perquè van passar quatre mesos fins que no vaig poder començar el doctorat per temes de paperassa i convalidacions. En Cristian i jo vam llogar una casa i el primer mes vaig estar prou ocupada desempaquetant caixes. Però ja després, com que estava pendent de que en qualsevol moment podia començar, no feia masses coses. En Cristian treballava tot el dia i jo no coneixia ningú. Una vegada que vaig començar el doctorat, tot va canviar. Derby és una ciutat amb molta gent de fora perquè té molta indústria. Per tant, la gent d'aquí està acostumada a tractar amb estrangers. Són molt agradables, acollidors i bastant pacients en relació a les dificultats que puguem tenir amb l'idioma.

Dominava l'anglès abans d'arribar a Derby?
Tot i que et sembla que saps anglès, quan arribes a Anglaterra t'adones de que encara et queda molt camí per fer. Poc a poc em vaig acostumar a l'accent i vaig anar millorant. Tot i així, he de dir que quan el teu anglès té un nivell acceptable és molt difícil millorar-lo perquè és com si, d'alguna manera, t'estanquessis.

Li va resultar complicat adaptar-se a les noves condicions climatològiques?
Sens dubte, el clima ha estat una de les coses a les que més m'ha costat adaptar-me, sobretot al fet de tenir molts dies ennuvolats i amb poca llum. Especialment a l'estiu enyoro la caloreta i el bon temps de Menorca per poder fer activitats a l'aire lliure sense passar fred.

En relació als costums, hi ha qualque hàbit que li resulti especialment curiós?
Pels costums i el caràcter de la gent, en general, no crec que el xoc cultural sigui molt gran. El que sí ens diferencia és el tema gastronòmic. Crec que per molts anys que passi aquí no m'acostumaré mai a veure la gent menjant cada dia xocolatines o patates xurres. Hi ha altres costums diferents, com el de dinar a les 12 del migdia o el de conduir per l'esquerra però un s'hi acostuma ràpid. Personalment, el que em va ajudar més a adaptar-me va ser estar a una ciutat industrial on hi ha molts estrangers. És bastant fàcil trobar gent en la mateixa situació que tu, vivint fora del seu país i amb ganes de fer amics. Tot i així, s'ha de dir que la gent fa poca vida al carrer i les activitats acostumen a acabar molt aviat. Per exemple, no es pot anar a classes al gimnàs més tard de les 7 del capvespre!

A quina zona de la ciutat viuen?
Vivim en una zona residencial ja tocant a les afores de la ciutat. És un lloc molt polit, net i arreglat amb cases unifamiliars. La majoria de gent que hi viu són famílies amb fillets petits. Estem un mica enfora del centre de Derby i sempre hem d'agafar el cotxe però per altra banda és una zona bastant tranquil·la i a només cinc minuts caminant ja som als camps que hi ha tocant la ciutat, on es pot sortir a passejar o en velo.

Sembla que es troba a gust a Derby...
Sí. La ciutat no és gaire gran, té uns 200.000 habitants. Té un centre petit i predominen les cases amb un màxim de dues plantes. És una ciutat de classe obrera amb molta indústria. Hi ha multinacionals com Rolls-Royce, Toyota, Bombardier, i molta indústria del sector del software i el videojoc. Com a curiositat, puc dir que hi ha un carrer a Derby que s'anomena Lara Croft, que és la protagonista del famós videojoc Tomb Raider, dissenyat per una empresa de la ciutat, Core Design.

Suposo que també ha tingut oportunitat de visitar altres zones del país des de que va aterrar al Regne Unit...
Sí. Derby està situada al mig d'Anglaterra i a no més de dues hores de cotxe hi ha ciutats més grans com Londres, Liverpool, York, Oxford, Cambridge o Birmingham. A més, a una mitja hora en cotxe hi ha una zona anomenada Peak District, un parc natural molt popular per fer excursions, caminant o en velo, i on es troben nombrosos pubs on es pot fer una bona pinta.

A nivell formatiu, està satisfeta amb el canvi d'especialització pel que va optar?
La veritat és que el doctorat que estic fent m'agrada molt. Ara mateix estic fent simulacions numèriques de processos de combustió aplicats a motors d'avió. En general, l'objectiu de la recerca en aquest camp es centra en intentar desenvolupar motors d'avió que cada vegada siguin més eficients, menys contaminants, menys sorollosos i que gastin menys combustible. La sortida professional òbvia és en el sector aeronàutic, dissenyant motors d'avió. Tot i així, el coneixement que estic adquirint i les eines que utilitzo es poden aplicar a molts altres sectors de la indústria com l'automoció o l'energètic.

És el seu darrer any, quins són els seus plans en acabar el doctorat?
Encara no ho tinc decidit però crec que seria interessant poder agafar una mica d'experiència en el món laboral a Anglaterra. És sempre una incertesa saber com anirà la recerca de feina aquí però la meva parella té un bon lloc i tornar a Espanya significaria haver de cercar dues feines. La veritat és que la situació laboral a Anglaterra no està massa bé però probablement a Espanya encara està pitjor. No obstant, la decisió final dependrà d'altres factors personals que decidirem en el moment en el que acabi el doctorat.

Fa més de dos anys que viu a Anglaterra, troba a faltar Menorca?
Sí, sobretot la família i els bons amics. Per això visito l'Illa sempre que puc. Hi vaig sempre per Nadal i a l'estiu i, a més, un parell de vegades més durant l'any. A més, mai m'he perdut un Sant Bartomeu! També enyoro l'estiu, anar a la platja els caps de setmana, sopar a la fresca o seure el fosquet a una terrassa, ses festes de poble o l'olor d'un pinar un dia calorós. A més, trobo a faltar la tranquil·litat de Menorca i el ritme pausat i calmat amb què es fan les coses. També el bon menjar. Una de les coses que m'agraden molt quan estic a l'Illa és anar a cercar esclata-sangs i després menjar-me'ls!

Li agradaria tornar a instal·lar-se a l'Illa de manera definitiva?
En principi no tenc previst tornar a Menorca per quedar-m'hi, sobretot pel tema professional. Tant la meva parella com jo volem un tipus de feina que difícilment trobarem a Menorca. Tot i així, tinc clar que m'agradaria tenir una casa a Menorca en un futur per poder fer escapades sempre que pugui.

Suggeriments per a la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info