"El pregó serà de lloança, de reflexió i de toc d’atenció"

En quin moment s'incorpora a la confraria del Via Crucis?
Des d'abans de néixer. I és que mon pare va ser el cap del moviment que va fundar la confraria del Via Crucis l'any 1942. Per tant, jo hi vaig néixer dins aquest món. Més en concret, quan només tenia cinc anys vaig ser centurió però al cap de poc temps vaig passar a la confraria del Via Crucis que havia iniciat mon pare. A més, era la que tenia al costat de casa, vivíem al carrer d'Isabel II.

Vostè ha estat Germà Major durant molts anys, veritat?
He passat per totes les fases. Primer vaig ser confrare de peu, directiu durant gairebé 30 anys, Germà Major 13 anys i ara, diria que he tornat a la base. Bé, encara estic dins la junta directiva però vaig creure que era el moment de deixar-ho perquè els càrrecs no es poden eternitzar.

Quin és el sentiment d'un confrare quan arriba la Setmana Santa?
No és un sentiment sinó més bé una muntanya de sentiments. És una cosa que es duu dins el cor. Té molt a veure amb la tradició, amb les arrels familiars, amb haver viscut el caliu dins casa teva.

I quin moment viu amb més devoció?
Com a cristià, diria el Diumenge del Ram. De fet, la celebració litúrgica del Diumenge de Rams és la més concorreguda. Com a confrare, tots els moments són importants. Tal vegada destacaria la sortida de Sant Francesc. Durant uns quaranta anys vaig dur la creu guia, la que obre les processons de Setmana Santa de Maó. És un moment molt emotiu, que cala fons. Inclús, essent Germà Major mai vaig dur la barra de comandament, sempre vaig preferir dur la meva creu perquè per jo és més important aquesta que el distintiu del càrrec.

Avui és l'encarregat de pronunciar el pregó. Què suposa per a vostè haver-li atorgat aquesta missió?
Per a mi és un honor, una consideració dels meus companys. Consider que això només em passarà una vegada en la vida. Jo ho compar amb aquella frase que diu que un home ha de plantar un arbre, tenir un fill i escriure un llibre. El fill ja l'he tingut, escriure un llibre no crec que ho faci mai però plantar un arbre ho compar a aquest pronunciament del pregó. Per tant, el pregó serà de lloança, de reflexió i de toc d'atenció.

Podria fer una pinzellada d'aquest pregó?
L'essència d'un pregó és una lloança. Però també és una reflexió personal i un espai de denúncia, de toc d'atenció per millorar. Ho resumiria en una cita que diu que "si de sermones no sé ni quiero, hablar de la Semana Santa, cofrade, sí me atrevo".