"Mentre hagi gent amb ganes, l’Escoltisme seguirà viu"

Edu és com molts dels escoltes que he conegut- actiu, alegre, acollidor- i ho és des fa temps. Al manco aquest és el record que tinc de quan (i del seu germà bessó, Carlos) el vaig conèixer a finals dels noranta a una trobada de trucs que es celebrà per Setmana Santa a Llucaquelba i que es confirma cada cop que ens trobem o parlem. Com molts dels escoltes que he conegut, Edu parla de jocs, d'activitats, de diversió però també d'un sentiment, un estil de vida que són el fonament del moviment fundant per Sir Robert Baden-Powell a 1907.

"Si ets vol divertir, Llucaquelba vine amb mi", a que et sona?
(Rialles) A una cançó i a una dansa.

Has ballat molt als escoltes?
Trob que sí.

I açò educa?
Ho fa divertit, a més hi ha danses de molts tipus i algunes tenen una gran vessant educativa.

I agrada els escoltes d'ara ballar més o menys que quan tu eres petit?
És un poc diferent, algunes de les que ballàvem abans ara s'hi veuen massa infantils i les hem tingudes que deixar de banda.

A més de ballar, què fan els escoltes?
Passar moltes estones junts, fer amics, compartir coses, conviure, fer activitats diverses com manualitats, excursions, rutes, viatges i també activitats en petits grups, accions o empreses, segons la branca que els pertoqui, i també serveis a la gent gran, al poble i la societat. Sempre intentem dur a terme activitats que els al·lots plantegen i passar-ho mot bé.

Molta activitat doncs, però qualque cosa més?
Sí, tothom que ha passat pel moviment ho do dins. Hi ha molta gent que s'implica i dedica temps perquè les coses funcionen. Si no fos així els agrupaments no tirarien endavant. L'Escoltisme acaba sent una cosa de sentiment, un estil de vida.

Qui ha estat escolta no ho pot negar?
Jo personalment no. Hi haurà de tot però més o manco a tothom li ha marcat i té un record molt maco del que ha viscut, fins i tot de la nit en la que vas passar por o d'aquella excursió en la que t'has perdut perquè amb el recolzament de tots els companys tot ho aconseguies superar.

Costa més ara que els fillets i els joves arribin a l'Escoltisme? Són molt diferents als de abans?
És un poc difícil perquè els caps tenim més activitats, estem implicats en altres coses i perquè hi ha molta més oferta. I pel que fa als fillets, va per anys, hi ha grups més participatius i feiners, d'altres més gamberrets i potser són més espavilats avui perquè tenen més informació i menys aventurers perquè abans era més bo de fer anar a la muntanya.

Dels 40 anys que té l'Escoltisme a Menorca tu n'has viscut 22, com enfronteu el futur?
Per una banda ho veus positiu perquè és quelcom molt guapo, però per altra tens també por. Costa borinar a la gent, la societat s'ha tornat còmoda i tot plegat són barreres que troba l'Escoltisme.

Fa por que manqui gent que vulgui comprometre's però mentre hagi gent amb ganes, l'Escoltisme seguirà viu i, de moment, hi ha gent amb ganes. En aquest moment som 302 fillets i 88 caps.

Un desig per aquest Sant Jordi?
Que la gent s'ho passi bé, que conegui altres fillets, que sigui un Sant Jordi per recordar i que els antics que s'hi acostin puguin reviure els moments guapos que han viscut i es diverteixin.