Raquel MarquésAlaior16/06/11 0:00
TW
0

Pere Pons duu 40 anys d'ofici. Tota una vida. "Vull deixar clar que no som gravador, per damunt de tot em considero pintor, i com deia Picasso: 'Un pintor és algú que pinta el que ven, un artista ven el que pinta'", comenta. L'autor d'Alaior, ambaixador clau de l'art nascut a Menorca, disposa d'un camí ple d'aprenentatge. "El truc està en seguir", diu.

Pons i l'experimentació van sempre de la mà, un no aturar que a partir de demà es podrà veure a l'antològica "20 i 40" que inaugura (a les 20.30 hores) a la seu del Centre Internacional de Gravat Xalubinia. "Amb 61 anys i rere aquesta selecció d'obra és quan m'adono de tota la feina feta". Aquesta feina de què parla serà recollida en una col·lecció amb el més característic de la seva trajectòria. "He intentat triar una representació acceptable i amb qualitat de totes les èpoques", subratlla. "Al llarg de la meva carrera he passat per diferents etapes però el denominador comú sempre ha estat l'aprenentatge". Fruit d'açò, l'antològica suma una amplia varietat de tècniques i materials: dibuix, aquarel·la, oli, acrílic o les veladures del Reinaxement..." Al final he acabat amb les tècniques mixtes", apunta, i afegeix com l'interessa "la imatge i l'expressió a través de la plàstica. Provant també vaig arribar al gravat però en realitat el projecte Xalubinia sols és un pretext per a muntar un centre de cultura multidisciplinar".

L'exposició -oberta fins dia 30- es composa de quasi una cinquantena de peces, a més d'un portfoli d'obra gràfica. "Algunes són inèdites, com una sèrie expressionista en acrílics que no he mostrat mai". És durant aquesta etapa sobre la que, relata, li agrada bromejar al seu amic Ponç Pons quan li senyala que "aquesta era l'època en què sabies pintar".

A la mostra no pot faltar la seva Granada estimada, ciutat andalusa que visita des de fa 35 anys i on ha viscut 23. "La seva és una història que et fereix a la cara", com retrata a una sèrie d'aiguaforts de temes granadins.

Personatges inventats o autèntics com en "Ramon d'es tirs" d'Alaior; murs habitats en parets velles i històriques; natures mortes; arquitectures, el temps immortalitzat en rellotges... L'univers temàtic de Pons és infinit. i hi destaca amb força la solitud de l'home. "Un és la unió del tot", recorda.

Quan mira enrere es sent orgullós de la seva passejada artística. "He començat varies vegades en la vida". Somnis truncats per circumstàncies personals que finalment va aconseguir fer realitat, malgrat el que li deien els pares: "D'açò no en viuràs". Un típic tòpic que per sort no es va complir.