TW
0

Carlos Mascaró (Ferreries, 1957) vesteix La Mola d'enyorança. La fortalesa d'Isabel II acull a partir del mes que ve la mirada realista de la seva Menorca més íntima. La darrera obra del pintor es convertirà en cita imprescindible de l'estiu.

Per mor de la qualitat i investigació artística que el caracteritza, Mascaró no mostrava producció des de 2009, quan meravellà al públic amb l'antològica "La llum de la memòria", exposada amb molt d'èxit a la sala El Roser de Ciutadella, i al Claustre del Carme de Maó.

El 9 de juliol inaugura "Menorca, visions d'enyorança" que romandrà oberta fins el 4 de setembre. "Duc 13 quadres nous de petit i mitjà format que completaré amb altres obres de la meva col·lecció particular", explica. Quasi una vintena de creacions on torna a donar vida a les escenes d'interior de la Menorca rural, amb objectes antics i atmosferes que recorden als seus admirats pintors holandesos com Johannes Vermeer, a qui considera el seu mestre per excel·lència.

A favor de la cultura

"Estic molt satisfet d'exposar a La Mola perquè aquest és un lloc de pas per a molta gent interessada en la cultura, visitants illencs i de fora", comenta sobre l'espai de la fortalesa. Mascaró exhibeix el treball dels darrers anys, una experimentació fonamentada en l'estudi de la llum zenital que aporta l'element més màgic de les seves escenes.
L'autor defuig de tot allò que tengui a veure amb tendències o amb els "-ismes". "El que importa és la qualitat de l'obra", diu. La seva, se'ns dubte, en té abastament.