Exercici. Els alumnes al "Menorca" i la persona entrevistada - Arxiu

TW
0

Agustí Mercadal, un ciutadellenc solidari que fa ja catorze anys que és membre de l'organització Veterinaris Sense Fronteres, lluita per la Justícia Alimentària Global i tot el que això comporta. Actualment és delegat de Menorca, però abans era el delegat de la comunitat d'Aragó.

Però tot això no l'hi és fàcil, ja que ho ha de combinar amb el seu treball com a veterinari.
Nosaltres ens vam interessar per la seva feina a la organització, i la funció que aquesta duu a terme, amb això, vam decidir fer-li algunes preguntes que va contestar molt amablement.

Què ens podries explicar sobre l'organització amb què col·labores?
Aquesta organització es va crear a finals dels anys 80. Es dedica a defensar l'acompliment del dret humà universal de l'alimentació a través de la "sobirania alimentària". És una associació d'àmbit internacional.
Entre socis i voluntaris, som unes mil quatre-centes persones. Qualsevol persona que vulgui pot ser voluntària o sòcia. També hi ha altres persones que treballen a l'organització i cobren un sou. Però no és el meu cas, ja que el que jo faig és totalment voluntari.

Quin és el principal motiu pel què lluita l'organització?
Actualment domina un model de producció agrària que és industrial, on hi ha un mercat anomenat "lliure", però que en realitat és injust. Aquesta situació ha estat generant fam des de fa dècades, problemes ambientals molt seriosos... És a dir, que no funciona.
Actualment, segons la FAO, hi ha mil milions de persones que passen fam (una de cada sis). A moltes persones dels països empobrits, entre ells els seus pagesos, els provoca fam, i als d'aquí una injustícia perquè han de vendre els aliments que produeixen quasi regalats. Mentrestant, els consumidors els compren a uns preus molt més alts, i els petits comerços tampoc es beneficien, així que els únics beneficiats són els grans empresaris i les elits poderoses, tots els altres es veuen perjudicats. Com a consumidors hem de saber que els aliments que promou aquest model, a la llarga, poden ésser seriosament nocius.
A aquest mateix model agroindustrial s'hi suma la distribució, comercialització i venda perquè aquesta forma de producció que domina es basa en exportacions d'aliments i altres productes que vénen de lluny. Aquests moviments principalment els gestionen/promouen les grans superfícies, granges a gran escala i altres multinacionals com les d'agro-químics o llavors, tot açò genera CO2 perjudicant el medi ambient i a les persones. Nosaltres proposem un model alternatiu basat en la "sobirania alimentària", que consisteix en posar l'alimentació (la seva producció, distribució, comercialització i venda) en mans dels pobles a través d'autèntiques i profundes democràcies. Volem formes de distribució i comercialització més properes i locals, vendes que afavoreixin més el repartiment de la riquesa entre les societats i persones. Volem que, a la vegada, hi hagi equitat de gènere, es respecti la cultura pròpia de cada lloc i la salut de les persones, gènere lliure d'agroquímics o transgènics, ja que hi ha dubtes sobre la seva seguretat. Defensem formes de producció agrària (com l'agroecològica i solidària) que siguin més justes per totes les persones i el medi ambient. Creiem que un altre model és possible.

Quins projectes esteu desenvolupant, o penseu dur a terme?
Nosaltres intentem canviar la situació a través de diverses formes: amb projectes en el sud on la gent passa més fam, amb un model agrari que sigui sobretot local, que cada vegada sigui més just amb les persones, la salut i el medi ambient, demostrant a la pràctica les nostres propostes.
Aquí, en el nord, ens dediquem més a tasques d'educació al desenvolupament, sensibilització i investigació perquè la gent s'adoni de quina és la situació i que aquesta es pot canviar.
Donam suport a les organitzacions pageses i altres associacions (tant del sud com del nord) que lluiten per un món rural viu, arribar a aconseguir un món on no hi hagi fam, es respectin les persones…

I qui finança tot això?
Les persones que som sòcies, també a través de donacions privades i subvencions públiques.

T'han enviat a algun lloc com a voluntari amb l'organització?
Sí, vaig ser a Cuba i a Bolívia. Hi vaig anar amb ganes d'ajudar i sobretot vaig aprendre. La intenció era aprendre de la gent d'allà per després poder-ho compartir amb la d'aquí. Una vegada hi vaig anar sol i l'altra amb un amic de Ciutadella, en Jordi Bosch.

Què va ser el que et va impactar més?
Les mirades de les persones.

Heu avançat en els vostres propòsits?
Hi ha coses que han avançat molt, però hi ha coses que no. La fam ha augmentat i hi ha moltes desigualtats, però de cada vegada hi ha més gent que ha pres consciència de què hi ha un problema de fons, dia a dia van sorgint més organitzacions i una xarxa més completa per a poder canviar.

Després d'aquesta entrevista, ja ens ha quedat clar quina és la tasca que es duu a terme en aquesta organització, i voldríem dir que qualsevol persona que estigui interessada en fer-se sòcia, voluntària o rebre més informació sobre aquest tema pot consultar la pàgina web: www.veterinariossinfronteras.org.