"A l’hivern les vetllades són llargues i es posem a fer punt"

Com va començar això de reunir-se un grup de dones per fer calça?
La filla d'una amiga meva va posar un botiga de llana, i per animar el negoci en va proposar que anés de tant en tant a la botiga per mostrar a fer punt per fer-se una peça de llana, ja que la majoria necessitaven una empenta per començar-la, i va ser com ens reuníem un grupet de dones per fer calça.

Però aquesta història no acaba aquí?
Bé, no és que hi hagi massa que contar. Aquella botiga va tancar i al cap d'un temps aquelles dones amb les que ens reuníem en varen proposar seguir amb aquelles trobades de calça i així va ser com començaren a trobar-nos a casa meva, som un unes deu dones i entre punt i punt sempre hi ha un poc de xafardeig.

Que els hi mostra a fer?
Generalment a començar la peça que volen fer. A vegades venen amb una revifa i volen fer tal o qual jersei, jo els guiï, o quants punts calen per fer l'espatlla, etc. A casa ho comencen i després segueix a casa seva. A l'hivern les vetllades son molt llargues i a vegades no sap que fer, o mirant la tele, idò, agafen la llana i es posen a fer punt.

I vostè com en va aprendre?
De ses meves ties, ses al·lotes de Biniatrum. Elles feien calça, roba per a fillets, per un senyor de Barcelona, i és clar, va ser prest que en vaig aprendre, més tard vaig posar una botiga de llana amb sa tia Margarita, i encara que vàrem deixa la botiga, maig he deixat de fer calça.

Es reuneixen tot l'any?
No, a l'estiu ho deixem, això és més cosa d'hivern. Quan arriba el mes de maig feim una bereneta i allà s'acaba. Aquestes trobades per fer calça, no és més que les ganes de passar una estona, compartir aquell moment i poca cosa més. La majoria som amigues, però n'ha vingut més d'una que no era del ranxo i acabes fent amistat, que és del que es tracta, passar-ho bé.