"M’agradava molt anar a romandre a sa Mesquida"

Tenc entès que vostè era d'una família nombrosa.
Sí, mon pare era l'encarregat de cas Rosquilles i cunyat del propietari d'aquesta fàbrica de sabates. S'havia casat amb Carmen Andreu i van tenir vuit fills: Darwin, jo mateixa, Minerva, Eliseo, Acàcia, Floreal, Olga i Abelardo. Tots els meus germans ja són morts.

De petita va anar a escola o va començar a fer feina molt prest?
Vaig anar a escola un temps, vaig aprendre a llegir i a escriure, però donat que a ca nostra érem molts i jo era la filla gran ajudava a ma mare en les feines de la casa i també me'n cuidava dels meus germans.

En aquell temps la gent començava a festejar quan era molt jove.
Sí, jo vaig posar-me a festejar als 17 anys amb en Pepe Camps, que tenia 11 anys més jo i treballava a la fàbrica de cas Rosquilles. Amb 21 anys m'hi vaig casar pel Jutjat, vam anar a viure a una casa del carrer de Santa Victòria i vaig fer d'ajuntadora per la fàbrica de sabates que hi treballava el meu home. El 1934 va néixer la nostra filla major, Nereida, i tots tres vam anar a viure durant un any a Barcelona.

I en tornar?
Quan vam tornar el meu home i jo van treballar al bar S'Imperial, que estava situat a sa Ravaleta, on avui dia hi ha la Banca March. En Pepe feia de cambrer, mentre que jo era ajudanta de cuina. Posteriorment. vam deixar el bar i el meu marit va anar a fer feina a la fàbrica de sabates de can Gabino Sintes, mentre jo soldava bijuteria a ca meva i anava a desar per cases.

Què recorda de la Guerra Civil?
Durant la Guerra Civil va morir mon pare, quan tenia 53 anys. Jo estava casada, però ma mare es va quedar viuda i amb set filles. El 1942 en Pepe i jo vam tenir la segona filla, Carmen.

Què recorda de la vida diària després de la Guerra?
Me'n record que anava a rentar a mà la roba blanca a Baixamar, concretament a la Colàrsega on hi havia el rentador. També es solia anar una vegada l'any a rentar la roba d'hivern a la mar en el port, ho fèiem al Cós Nou i després passàvem la roba amb aigua dolça d'una font.

Me comentava que quan va retre de treballar d'ajuntadora anava a desar per cases.
Sí, solia anar a can Pulillo, un cosí meu que vivia al Fonduco. De tot d'una hi anava a peu des de ca meva, però després hi vaig anar amb el correu d'en Melis. El solia agafar en el cap de s'Arraval i ens deixava baix de Cala Figuera, des d'on partia a peu fin el Fonduco. A més, també solia anar a desar a ca na Selva, que era un forn de pa que hi havia en el carrer Fred. Vaig fer de desadora fins els 50 anys.

I el seu home seguia treballant a can Gabino.
Sí, ell era tallador i treballava a la fàbrica de sabates de can Gabino, tot i que els vespres solia fer de cambrer can Mica, un bar que hi havia al carrer Nou. A més, a ca nostra solia fer cinturons que li encarregaven les cosidores de Maó. Elles li duien la roba per fer el cinturó a joc amb el vestit i amb les mides de cada clienta. Jo solia ajudar al meu home i folrava a mà la sivella del cinturó amb la mateixa roba que el vestit.

Què recorda dels balls de Carnaval d'en primer?
La veritat és que jo mai vaig anar a ballar. En Pepe, el meu home, era el venedor al Teatre Principal del confeti que la gent solia llençar durant els balls.

I durant les festes de la Mare de Déu de Gràcia?
Tampoc m'agradava sortir. M'agradava més estar a ca meva, sempre he tingut les portes obertes per a tothom. Feia coca amb xocolati i tenia menjar per a qui volgués venir.

Què feia durant l'estiu?
Als anys 40 i 50 m'agradava molt anar a romandre uns dies a sa Mesquida, a la caseta de la torre. Hi anava a peu amb les meves filles i nebots, duia els embolics i dins una panera hi duia el biberó.

M'ha dit que la seva mare es va morir molt gran.
Sí, es va morir als 96 anys. Jo la vaig cuidar durant molts d'anys, en va estar 12 dins el llit.

Es pensava vostè arribar als 100 anys?
La veritat és que no m'ho pensava. Jo sempre he estat molt respectuosa amb els demés i m'agrada que me venguin a veure.