"No m’agrada vendre roba, m’agrada vestir les dones"

Tres botigues obertes en aquests temps que corren, vostè és d'empenta! D'on ve aquesta passió per la moda i l'estilisme?
Ve de tradició familiar. Quan vam muntar la primera franquícia de Mango a Ciutadella, vaig anar abans a Barcelona a preparar-me i treballar amb la firma. Després vaig estudiar estilisme a Londres. Des de llavors no he aturat.

Què vol dir estilisme conscient?
Vaig descobrir una branca molt lluny de la moda i molt aprop de la consciència. La teva imatge ha de transmetre realment el que ets, per no enganar-te i no enganar els demés, per no convertir-te en una esclava de la teva pròpia imatge. Assessoro de forma honesta a les meves clientes per a vestir-se. Tenc a punt d'editar un llibre que es dirà "Estilismo consciente".

Es podria dir que practica la vessant humana de la moda?
La moda esclavitza la dona. Omplim l'armari de vestits i complements que no tenen res a veure amb la nostra personalitat. A través de l'estilisme conscient no necessit fer el paper de dependenta a la botiga. No m'agrada vendre roba, m'agrada vestir les dones. Aquest és l'èxit de la meva botiga a Sarrià.

Si una "prenda" no cau bé, ho diu?
Les clientes confien amb mi perquè saben que no les enganaré. No tenc afany d'aconseguir cap fortuna. Som 50 per cent empresària i 50 per cent artista.

Perquè escollí el nom de Le Dimanche per a les seves botigues?
Vol dir diumenge en francès. El millor dia de la setmana! És com dir, vine a la botiga i relaxa't.

Quines són les seves creacions?
A les meves botigues hi ha moda dels països escandinaus i la marca de Londres Blush en vestits. És un estil 'retro-chic' i d'aires 'vintage'. He fet dues col·leccions pròpies en la meva vida. La filosofia és fer tot el que pugui per jo mateixa, sense dependre de tercers.

La seva creació estrella és el Mandil de Le Dimanche, que ha entusiasmat. D'on sorgí la inspiració?
A París em va cridar l'atenció el costum provençal de les dependentes de treballar a les botigues amb davantal. A açò s'afegí la imatge del meu avi, que era tallador i duia el davantal de sabater. A més som una entusiasta de la pell i el cuiro. Se'm va acudir agafar una pell i penjar-la d'una corda i em vaig fer un davantal ben 'chic' per a treballar a la botiga. Les clientes es van enamorar tot d'una del meu mandil.

Perquè ha triomfat el seu mandil?
Perquè és un complement que no és a l'armari de les dones. El davantal és una prenda supersexy i molt femenina. Els meus mandils els faig de forma artesanal, amb pell d'anyell gamussada. Es poden dur com a top, com a vestit o com a complement

Sempre el du posat i el sap lluir!
La gent admira que hagi convertit un davantal de sabater en una prenda de vestir. Jo sempre el duc, per treballar o passejar. Quan una dona du el davantal és molt senyora de casa seva. Es una prenda a la que tenc molt de 'carinyo' i que me recorda Menorca.

Té nous projectes engrescadors?
A Sarrià he canviat de local, al mateix carrer Oriol Mestres. Vull crear un espai multidisciplinar amb cursos d'estilisme, ioga i comunicació. Per a què una dona tengui estil s'ha de saber vestir, moure i comunicar.