El Col·lectiu Folklòric publica l’inventari dels grups de ball

Bosch introdueix en la publicació la crònica de la música i el ball popular d'ençà les seves arrels. A principis del segle passat, la introducció de noves formes musicals populars va fer perillar la supervivència d'aquesta cultura pròpia. Segons l'autor, el caliu de les danses menorquines es va mantenir a tres punts de la geografia menorquina: es Migjorn Gran, la zona del Barranc d'Algendar i el migjorn de Ciutadella. L'interès per aquestes manifestacions culturals va tornar a perdre en el temps de la segona República i en els primers anys del franquisme. Explica que després, la Sección Femenina de la Falange es va dedicar a recuperar part de les músiques, balls i vestimentes tradicionals baix l'apel·latiu de "bailes regionales". Bosch comenta que a partir d'aquest rebrot en els anys 40 van néixer alguns grups folklòrics, dos dels quals encara perduren avui. La resta va començar a donar les seves passes als anys 70 i 80. "Va ser fruit d'un nou resorgiment que també va fer que el Col·lectiu Folklòric Ciutadella, allà cap a 1975, reunís quatre grups que en aquell moment hi havia a Menorca amb l'afany de recuperar i difondre els balls i la música populars", diu. L'autor assenyala que molts dels pioners van poder aprendre dels mestres d'arrel, que gaudien de la música i el ball com antigament feia la pagesia, a les noces, a les porquejades o a les acabades de segar. La feina dels grups folklòrics ha permès mantenir viva una tradició que estava en perill de desaparició.