"Mai m'hagués pensat arribar als 105 anys", assegurava ben convençuda fa dos anys al "Menorca" Miquela Sintes Bagur, una maonesa nascuda el 10 d'agost de 1904 que, per tant, avui compleix 107 anys. En aquesta ocasió, Miquela pateix el pas inexorable del temps i la seva salut s'ha deteriorat de forma important, tot i que no li ha impedit ratificar un any més el títol honorífic de s'àvia de Balears.
Filla de Diego Sintes Esbert, un sergent que havia estat destinat a l'Havana, i d'Àgueda Bagur Pons, na Miquela va tenir dos anys després un germanet, en Joan, i va aprendre les primeres nocions amb les monges del Cós de Gràcia i a can Fontirroig. Amb la mort als 37 anys del seu pare el mes de maig de 1911, quan Maó encara patia el tancament de l'Anglo Española i la posterior fallida del Banco de Mahón, que va produir una greu crisi econòmica a l'Illa, Miquela, la seva mare i el seu germà van establir-se a la casa dels avis paterns a Llucmaçanes, on hi regentaven una botiga de queviures i de menjar d'animals.
El fet de ser orfes de pare militar, que permetia a ella i el seu germà estudiar la carrera de mestra d'escola a un col·legi d'Aranjuez i a l'Acadèmia militar de Toledo, respectivament, va fer que el 1918 s'establessin amb la seva mare en aquesta darrera ciutat. No obstant açò, durant els vuit anys d'estància a la ciutat castellana va dedicar-se a brodar les estrelles que duien els uniformes militars, un treball pel qual guanyava tres pessetes diàries, a raó de 50 cèntims de pesseta per cada una de les sis estrelles que feia cada dia. La seva mare va dedicar-se a arranjar la malla deteriorada de les bosses de plata, per compte dels comerços de joieria de Toledo. i el seu germà va estudiar la carrera de militar.
De tornada a l'Illa, a partir de 1927 Miquela va ajudar a la seva mare en les feines domèstiques, donat que amb els censals que cobraven de diferents cases que pertanyien a la família no hi havia la necessitat de treballar fora casa. Durant molts anys va gaudir de les sarsueles i les vetlades artístiques que s'organitzaven a l'Orfeón Mahonés i el Casino Consey.
Vestidets per a nadons
A les dècades de 1950 i 1960 va regentar un negoci per elaborar vestidets i peücs per als nadons, per compte d'un empresari tèxtil català, per la qual cosa va formar una xarxa de treballadores -normalment eren dones majors- en diferents pobles de l'Illa, com Sant Lluís, Sant Climent, Ferreries i es Migjorn Gran
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.