corregudes. La festa es traslladà ahir al Cós on es disputaren les diferents Corregudes. Les carreres a cavall comptaren amb vuit corredors, només hi hagué un participant en les corregudes amb ase i 17 en atletisme - Paco Sturla

TW
0

Botelleta d'aigua, pantaló curt, ulleres de sol, algun que altre capell i avarques o sandàlies d'allò més còmodes. Aquesta era la vestimenta que ahir tot alaiorenc i visitant va lluir per omplir de cap a cap i a banda i banda una paret emblanquinada com cap. Eren les sis del capvespre quan es Cós es convertia en centre de la festa, en punt d'intercanvi entre tradició i llaminadures per empassar millor la calor. La gent es resistia encara a acomiadar Sant Llorenç i com una serp multicolor, el públic va començar a omplir el carrer per tal de ser partícip de les diferents corregudes que s'anaven a disputar.

Així, vuit cavallers (Pedro Barber, Llorenç Pons, Antoni Joan Pons, Juan Antonio Pons, Antoni Marquès, Josep Carreras, Clemente Olives i Víctor Borràs) lluitarien per aconseguir la primera posició sobre el cavall. La gesta va començar amb puntualitat i sota l'atempta mirada de centenars de curiosos. Amb un temps de 26,11 segons Víctor Borràs s'alçà guanyador de les corregudes.

Destacada fou la carrera amb ase. Només s'hi presentà un participant que, tot i no tenir contrincant, va decidir fer igualment el recorregut. L'ase, caparrut, no arrencava i, bastant viu, preferia tornar enrere abans d'haver de fer tan llarg i interminable trajecte. Ni tan sols amb l'ajuda d'un cavaller, ni estirant-li les regnes l'ase es decidia a partir. Ho provaren de totes les maneres, fins i tot llevant la sella per si aquest element li podia causar alguna molèstia. Però res. Finalment i amb tot el públic animant José Miguel Pons, va decidir partir i arribà a la fita deixant els espectadors amb bon sabor de boca i amb alguna que altra tombessa.

També es disputà una carrera d'atletisme amb disset participants des dels tres fins els 62 anys. Alguns arribaren a la meta amb cara de cansament, altres ho feren somrients i, és que no quedar l'últim era gairebé més important que quedar el darrer.

Exhibició, música i traca

La jornada festiva de Dilluns de Sant Llorenç va comptar a més amb una exhibició de gimnàstica rítmica a la pista de patinatge i d'un espectacle de patinatge en el pavelló esportiu municipal. Ja cap a les 23 hores, el poble es congregà a la Plaça Nova per moure una mica l'esquelet al ritme de les notes que sonava l'Orquestra Huracán. A les dotze i mitja de la nit Sant Llorenç s'acomiadà fins l'any que ve amb una traca de fi de festes a càrrec de la Pirotecnia Zaragozana.