Una veu rodona i un quartet perfecte

Una vegada més ens trobam davant el millor del millor pel que fa a qualitat dels intèrprets. Començant pel baríton, dir que a la seva impressionant formació s'afegeix una veu plena, rodona, capaç dels més subtils pianos i els més contundents fortes, amb un punt dramàtic. Hagués estat un gust poder-lo escoltar cantant òpera alemanya, des de Mozart a Wagner, que forma part del seu repertori habitual. En quant al quartet, la paraula perfecció es queda curta, ni el més atent oient podria trobar ni la més mínima objecció a la seva execució d'ahir. En aquest cas la viola i el cel·lo van intercanviar els seus llocs, quedant la viola a la part del públic. El programa seguia el fil argumental de les "cartes d'amor", començant per "Il Tramonto" (la posta de sol) d'Ottorino Respighi. Aquest compositor difícilment enquadrable dins els corrents musicals de principis del segle XX, intentava sovint tenir un efecte descriptiu a la seva música. En aquest cas, la veu pren protagonisme de principi a final, deixant la corda com a fons de la melodia, el que en pintura seria com el treballat fons d'un retrat. Musicalment dóna la sensació d'un llarg recitatiu que va servir per a mostrar el públic les capacitats del baríton.

El quartet de corda n.2 de Leos Janácek, quartet pur sense cant, té per sobre nom "cartes íntimes". Se tracta d'una música atormentada, amb pocs moments de calma. El tractament dels temes se pot qualificar d'obsessiu. El primer moviment segueix una estructura formal clàssica, però amb una tonalitat molt més moderna. En aquest quartet la viola, a diferència de la tradició clàssica, pren protagonisme. El violista, Ivo Bauer, va saber treure d'aquest instrument menys valorat pels compositors fins ben entrat el segle XIX, un so dolç, suggerent, en plena sintonia amb el violoncel, Matthias Moosdorf, també gran protagonista del concert.

El quart moviment comença amb un allegro que prest s'enfosquirà continuant amb el clima trist, dramàtic d'aquest quartet. En acabar, el públic va saber reconèixer la vàlua dels intèrprets amb una bona ovació.
La segona part del concert estava dedicada íntegrament a les "Cartes a Julieta" d'Elvis Costello, nom artístic de Declan Patrick MacManus.

Aquest compositor nascut el 1954 i amb una trajectòria gens clàssica ens va sorprendre a tots, ja que érem molts que esperàvem una música menys treballada, més superficial. La realitat va ser una obra molt ben estructurada. La selecció formada per dotze cançons va mostrar un ampli ventall de recursos compositius i no va caure en la repetició en cap moment. Generalment, cada cançó anava precedida d'una introducció i seguida per un final per part del quartet, creant una atmosfera apropiada a la lletra. A destacar la barroca primera cançó "Deliver us", la trista, quasi una marxa fúnebre "Dead letter" i l'emotiva darrera cançó "The birds will still be singing". Va ser una llàstima no poder comptar amb els texts subtitulats per a poder gaudir més d'una música que segurament era primera audició per a gairebé tot el públic. Suposo que la causa és l'enorme treball que suposa la redacció dels texts i l'anar posant-los a la vegada que la música, feina que habitualment recau en algun membre de Joventuts Musicals de Maó que ho fa de manera desinteressada.

El públic va aplaudir els músics mostrant entusiasme, encara que no tant com a altres concerts, la qual cosa suposà que no hi hagués cap "propina" per part dels músics.
La propera cita serà en un escenari i horari diferents, la galeria de l'Hornabec de La Mola aquest diumenge 28 a les 21 hores amb la Jove Orquestra de Cambra Illa de Menorca dirigida des del violí per Barry Sargent.