"Nura", el camí i la resposta

Posar, per tant, música a la meravella literària en què s'inscriu "Nura", com a tractat d'enyor i amor a la terra, per un compositor seriós i sòlid com ho és Guiem Soldevila, a un lloc tan emblemàtic com el Claustre del Seminari, tenia, alhora, un rerefons d'expressió de menorquinitat, de llibertat cultural i de fidelitat a la llengua inqüestionables. Existeix encara -i per sort- una Menorca amb valors afegits de la que cal tenir-ne cura. No només per l'atractiu turístic que pugui suposar com a oferta alternativa, sinó, i sobretot, perquè representa la personalitat de la nostra illa. I va ser curiosa, fins i tot, l'assistència al concert d'espectadors estrangers. I és, també, per açò mateix, que la fidelitat a la llengua n'és una marca de personalitat pròpia; la paret mestra, com ho diria Josep Maria Llompart. Més enllà de les futileses dels qui fustiguen, dia sí, dia també, la personalitat i tradició lingüística i cultural d'aquesta pàtria íntima i dels qui condescendeixen davant el reguitzell d'atacs i insults a la ciència, ens caldria memorar, també, qui va donar la vida en l'estudi de la llengua. En el mateix lloc del concert, a l'Escola del Seminari de Ciutadella, l'any 1912, ara fa 99 anys, un jovenent de nou anys s'inicià en els estudis d'Humanitats. Un jove que culminà, dècades després (1962), una obra cabdal que inicià Mossèn Alcover: "El diccionari Català-Valencià-Balear". Un inventari lexicogràfic i etimològic dels diferents parlars de la llengua catalana amb 160.000 articles i considerat un dels millors de la romanística. Era Francesc de Borja Moll i Casasnovas. Aquest lingüista ciutadellenc va expressar a Ciutadella l'any 1958 (*) que "hi ha menorquins que es pensen que amb aquesta inhibició davant les coses pròpies i amb seguir la trajectòria d'un idioma més estès (el castellà) fan obra d'engrandiment de la nostra petita illa, d'això que en paraules desgraciades anomenen 'patria chica'. És una equivocació. El que fan és provincianisme; és convertir Menorca en un satèl·lit quan podria ser una estrella amb llum pròpia. Renunciar a la pròpia personalitat per anar a remolc d'una altra més poderosa, mai ha servit per engrandir ningú. I si creuen que així fan pàtria gran i espanyolisme, també van errats. Espanya té prou força i prou grandesa per a no necessitar aquestes humiliacions de les comarques perifèriques davant l'hegemonia central". Desgraciadament, les paraules de Francesc de B. Moll són encara ben vigents, més de mig segle després. I, per tant, ha de ser un encert recordar-les ara, quan revifa una nova onada lingüicida.

La literatura de poetes i escriptors menorquins actuals ens ha de servir per seguir treballant en favor de la història i de la nostra tradició cultural. Però també és necessari el compromís d'artistes de tota mena per aunar i reafirmar la personalitat menorquina amb tota la seua essència i veritat. Les paraules del poeta alaiorenc en el pròleg de presentació del concert i la música enlairada de Soldevila van ser un cant de compromís llançat a la nit illenca que van fer que els sentits regalimassin plaer. Rere els murs dels claustre, en el pati exterior del Seminari, el bust col·locat a la memòria de Francesc de Borja Moll, va somriure, agraït. La conjuminació dels versos de Ponç Pons (però també de molts altres escriptors) amb la creativitat musical de Guiem Soldevila (però també de molts altres artistes) són actes de compromís necessaris per al reafirmament de la nostra menorquinitat. I cal agrair-los-hi. L'acte del passat dissabte a Ciutadella, el que es repetirà a Ferreries el proper divendres dia 2 de setembre, o molts altres de similars, són el camí per recuperar la força. I és, alhora, la resposta als qui ens volen veure ofegats en l'oblit.

(*) "Menorca dins la Literatura". Discurs pronuniciat per Francesc de B. Moll en els Jocs Florals celebrats a Ciutadella el 9 de juliol de 1958, en commemoració dels 400 anys de s'Any de sa Desgràcia.