Paret seca. La tipologia constructiva és rica i el centre que es projecta ajudarà a difondre el patrimoni - Paco Sturla

TW
0

Tothom que visita Menorca queda sorprès o meravellat per la quadrícula de paret seca que cobreix la superfície de l'Illa. Tanmateix és un patrimoni etnològic que mai no s'ha sabut divulgar i poc conegut, fins i tot per molts menorquins. L'associació Líthica ha ideat un projecte per a contribuir a difondre el singular patrimoni menorquí de la pedra en sec i el món cultural associat, en vies de desaparició.

La idea es crear un espai didàctic per a la interpretació de la paret seca que s'ubicaria a les Pedreres de s'Hostal. El projecte s'ha presentat al programa Leader d'enguany per a obtenir finançament. L'objectiu és aixecar un gran quadrat de paret seca en uns terrenys desaprofitats just a l'entrada del recinte de les pedreres. Cada un dels costats seria una mostra dels diferents tipus de paret seca que hi ha a l'Illa, i amb elements identificatius com el botador o les menjadores pel bestiar, entre d'altres.

Aquest recinte donaria peu a explicar les diferents tipologies constructives en paret seca i per a què servien. Precisament, el projecte es donarà a conèixer aquest cap de setmana a la VI Trobada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni de Pedra en Sec als Països Catalans, que tindrà lloc entre el 21 i 23 d'octubre a Vilafranca, a la comarca Els Ports de Castelló.

La presidenta de Líthica, Laetitia Lara, i la paredadora Federica Mahieu participaran en la trobada per a donar a conèixer el projecte de creació del centre d'interpretació de la paret seca. A la vegada, amb motiu de la intervenció en el certamen, Mahieu aprofitarà per a donar a conèixer entre tècnics i coneixedors e investigadors de la pedra en sec el ric i abundant patrimoni existent a Menorca.

De fet, Federica Mahieu fa anys que estudia i recopila la informació sobre l'ofici de paredador i la tècnica de paredar, un llegat que encara podem admirar en forma dels 70.000 quilòmetres que es calcula que té Menorca de paret seca o també a través de construccions com ponts de bestiar i barraques, entre d'altres elements singulars de l'etnologia menorquina. Mahieu és natural de Bèlgica i arribà a Menorca el 1981.

Des del primer moment les parets de les tanques i les construccions de pedra autòctones van despertar el seu interès. Durant aquests anys ha après l'ofici de paredar i s'ha convertit en una artesana de la construcció de pedra en sec, seguint la tradició i coneixements arrelats a Menorca. Ha impartit diversos tallers sobre l'art de paredar i el setembre de 2010 es convertí en l'ambaixadora menorquina de la paret seca en el International Congress of Dry Stone Walling, celebrat a Cumbria, Anglaterra, on el patrimoni de Menorca despertà l'interès de paredadors i tècnics en etnologia d'arreu d'Europa. Mahieu creu que val la pena potenciar el llegat de la pedra en sec de l'Illa com a atractiu turístic i cultural.