Maria SoláMaó25/10/11 0:00
TW
0

Autofitxa
Vaig néixer l'any 1964 a Ciutadella. Vaig marxar de Menorca amb 21 anys per instal·lar-me a Barcelona. Vaig estudiar Informàtica i durant nou anys vaig treballar en aquest sector. Posteriorment, vaig posar en marxa un consultori a Barcelona dedicat a l'acompanyament en el procés de canvi de les persones. Actualment compagino l'activitat del consultori amb la d'educador en l'àmbit de l'adolescència. Sóc un dels socis fundadors de l'Associació Acompanyats pel Vent i autor del llibre "Baobab. El principito y las flores de Bach". Les meves pàgines web son www.toniolives.com i www.acompanyatspelvent.org

Quan va entrar en contacte amb el món de les teràpies complementàries?
Jo feia feina per una multinacional en al departament d'organització i informàtica i als trenta anys vaig decidir viure un període sabàtic viatjant pel món. Vaig estar sis mesos a Austràlia, també vaig visitar l'Índia i el Nepal. Allà vaig descobrir una altra realitat, la part més humana de la persona. Em vaig adonar que l'estat d'ànim pot arribar a afectar la salut física.

On va descobrir les Flors de Bach?
En arribar a Barcelona vaig cursar els estudis de Practitioner al Centre Bach. No volia tornar a una empresa convencional i, ara fa deu anys, vaig obrir el meu propi consultori. Em dedico a l'acompanyament en el procés de canvi de les persones.

Quina és exactament la seva tasca?
Quan una persona ve a la consulta, l'escolto i, metafòricament, li ofereixo la mà. La meva tasca és estar al seu costat durant el procés vital que estigui vivint. A més, els recomano les Flors de Bach que els poden ajudar. La meva intenció és ajudar les persones a què elles mateixes trobin el camí.

Fa poc més d'un any va impulsar la creació d'una ONG, com va sorgir aquest projecte?
Fa uns anys que em vaig diplomar en Educació Social i durant un temps vaig treballar a una unitat d'escolarització compartida, que és un institut on van els nens d'entre 14 i 16 anys que han estat expulsats dels seus centres. Com a educador d'aquests joves em vaig adonar que era més fàcil connectar amb ells a través d'activitats alternatives a la natura, com sortides a la muntanya o una jornada en un veler.

Això és el que ofereixen?
Sí. A través de l'ONG oferim un matí de navegació amb un veler a adolescents amb situació de risc.

Com reaccionen davant d'aquesta experiència?
La reacció dels joves es màgica. Al ser un entorn que desconeixen surt la part més solidària que porten dintre. És un ambient en el qual poden treure el millor d'ells mateixos.

De quina manera participen?
En cada una de les sortides participen cinc alumnes, el seus tutor, un dels meus companys i jo que, a més d'educador, faig el paper de patró. Els joves han de participar en les activitats del veler. Tots porten el timó durant una estona i ajuden en altres maniobres. A més, molts fan preguntes i, a diferència de a les aules, escolten amb atenció les respostes.