"A Andorra fa la sensació d’estar una mica dintre i una mica fora d’Europa"

Tres anys després d'instal·lar-se a la Ciutat Comtal, el menorquí va decidir marxar cap a Andorra, on s'acabava d'aprovar la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Al setembre de 2008, Cardona es va establir a la capital del petit país fronterer amb Espanya i França, Andorra La Vella. Allà treballa com a director tècnic d'una empresa anomenada Assegurprevenció, un servei de prevenció aliè andorrà.

Quina era la seva tasca com a director tècnic en prevenció durant la seva època a Asepeyo?
Tant a Menorca com a Barcelona, la meva feina consistia en ajudar com a assessor extern les empreses a reduir els accidents laborals, millorar les condicions dels treballadors i acomplir la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Les meves tasques incloïen la formació dels treballadors per enfrontar-se a situacions d'emergència, la prevenció dels seus riscos o l'ús dels equips de protecció. Com a tècnics també realitzàvem simulacres d'emergència a les empreses i fèiem un seguiment de les condicions de seguretat a les obres, entre moltes altres coses.

Què el va empènyer a marxar a Barcelona?
La meva parella, na Mònica, vivia allà. Ens vam conèixer a unes festes des Migjorn però ella és natural de Barcelona. D'una altra banda, Asepeyo em va donar l'oportunitat de mantenir la meva feina a la Ciutat Comtal. En l'àmbit personal era un pas endavant i, sense pensar-ho en el moment, també ho va ser en l'àmbit professional.

Va canviar el tipus de feina que feia?
No. L'única diferència és que, mentre a Menorca les empreses són més aviat petites, a Barcelona les companyies són molt grans i, per tant, em vaig trobar amb casos que quan estudiava a l'Illa pensava que no em trobaria mai. Primer vaig estar treballant a la delegació d'Asepeyo de l'Hospitalet, on hi ha molta indústria i els riscos son molt diferents als de les empreses menorquines. Allà vaig coincidir amb uns companys fantàstics que em van ajudar molt a integrar-m'hi. Després vaig estar a l'oficina de Via Augusta, fet que va suposar una gran millora en qualitat de vida. Des de casa fins L'Hospitalet trigava gairebé dues hores per fer només 26 quilòmetres. Finalment, vaig treballar a Poble Nou i vaig passar a estar a només 15 minuts de la feina.

Sembla que el trasllat a Barcelona va resultar positiu en tots els sentits...
Sí, tot i que va ser un gran canvi per mi deixar Menorca i arribar a una "gran ciutat". Sempre dic que cal aprofitar les coses bones que t'ofereix el lloc on vius i a Barcelona vaig decidir continuar estudiant. Per poder seguir avançant en els estudis de prevenció, el requisit era disposar d'una diplomatura i per això em vaig decantar per Relacions Laborals. Al principi va ser complicat, ja que treballava matí i tarda i quan acabava anava a la universitat. Sort que la meva dona és una santa!

Com va acabar a Andorra?
Qui va ser el meu director a Asepeyo a Via Augusta i Poble Nou havia marxat a Andorra per posar en marxa un servei de prevenció aliè. Quan tornava a Barcelona em trucava per explicar-me el projecte i comentar-me com li anaven les coses. Recordo que el primer dia que vaig quedar amb ell, quan vaig arribar a casa i ho vaig comentar amb na Mònica vaig pensar que no marxaria a Andorra ni en broma. Però vam continuant parlant, la cosa va començar a agafar forma i vaig acabar per decidir-me a marxar, ja que professionalment era una molt bona opció. El país havia aprovat recentment la Llei de Prevenció de Riscos Laborals i el projecte era engrescador tot i que arriscat. Havíem de començar de zero!

Recorda el dia que va arribar?
Sí. Vaig començar a treballar un dimarts i vaig arribar a Andorra el dilluns a la nit. Per l'autopista em va enganxar un gran ruixat, que em va obligar a parar perquè no veia ni les línies del terra. Abans d'aquest dia havia anat pujant, ja que per començar a treballar vaig haver d'anar al Departament d'Immigració a lliurar tota la documentació. Aquí és quan et comences a adonar que estàs en un altre país i fora de la Comunitat Europea. Després d'anar i tornar unes quantes vegades a Immigració em van citar per passar un reconeixement mèdic per poder obtenir el permís de residència i treball.

Una revisió mèdica?
Sí. Suposo que a qualsevol altre país fora de la Comunitat Europea passa el mateix però clar, Andorra és tan a prop que es fa estrany. A més del reconeixement mèdic et demanen un certificat de penals i diversa documentació. Si no superes tots els tràmits et deneguen el permís de treball. També has de canviar el carnet de conduir per un d'andorrà i si el teu cotxe té més d'uns anys no pots fer el canvi de matrícula. Després has d'inscriure't al Consolat espanyol i al Comú, que seria com l'ajuntament.

Suposo que no va tenir problemes amb la llengua ja que l'idioma oficial és el català...
De fet, s'ha de dir que he millorat molt el meu català. A Assegurprevenció emprem el català per totes les formacions i documents tècnics. Tot i així, de tant en tant em surt qualque paraula en menorquí i només veient les cares d'estranyats de la gent t'adones que no t'has expressat correctament. És divertit! De totes maneres, a Andorra es sent parlar molt el francès i el portuguès.

Els costums són semblants als espanyols?
A la part més propera a Espanya, sí, però a mida que t'atraques a la frontera amb França les coses canvien. Segons comenten aquí, agafen el millor de cada lloc! Recordo que un dia vaig intentar sopar a la part més propera a França en un horari "espanyol" i va resultar impossible. Des que visc aquí m'he adaptat a l'horari europeu, dino cap a les 13 hores i sopo sobre les 19.30 hores. A més, també he incorporat alguns costums francesos a la meva dieta ja que als supermercats trobes productes tant espanyols com francesos.

És Andorra un paradís fiscal?
Suposo que per les grans fortunes sí que ho és però per la resta... res de res! És cert que hi ha productes com el tabac, l'alcohol i la benzina que son més econòmics, però per la resta no hi ha diferència. Fins i tot aprofito les meves estades a Barcelona per comprar algunes coses! Tampoc fem la declaració de la renda ni ens treuen l'IRPF però has de pagar moltes altres coses. Cada any et cobren per donar-te d'alta com a resident al Comú, també has de pagar per canviar el carnet de conduir, per fer el reconeixement mèdic o per renovar el permís de residència. A més, gairebé totes les zones d'aparcament són comunals i de pagament. D'aquesta manera tot queda compensat!

S'ha adaptat bé al fred?
En un primer moment vaig pensar que em costaria però no ha resultat tan complicat. A l'hivern has d'estar una mica pendent de les nevades i les gelades, sobretot si has d'agafar el cotxe. A més, has de tenir dos jocs neumàtics perquè a l'hivern has de posar un tipus de rodes i a la primavera uns altres. I sempre has de portar les cadenes! Tot i així, a Andorra La Vella el clima és més suau que a les parròquies més altes, on neva més sovint. En el meu cas, durant els dos anys que fa que visc aquí només un dia no he pogut agafar el cotxe per la neu. S'ha de dir que els andorrans estan molt preparats i acostumats. Quan a la nit ha nevat, al matí ja tenen els carrers nets i a punt per fer vida normal. De totes maneres, s'ha de tenir en compte que som a la muntanya i la temperatura és molt canviant. A finals d'octubre a la nit estàvem a només un grau i al matí podíem estar a 24 graus. Tot i així, el fred és més fàcil de suportar que a Menorca. Si no fa vent, t'abrigues bé i no passes fred. Això sí, recordo que durant una visita a una obra a Pas de la Casa la tinta del bolígraf es va congelar i no notava ni els dits.

Aprofita per esquiar?
La veritat és que esquiava més abans que ara. Suposo que quan la meva dona visqui aquí ens traurem el forfait de temporada.

Ella encara viu a Barcelona?
Si, tot i que esperem que es pugui instal·lar aquí en breu. Com he comentat anteriorment, és complicat obtenir el permís de residència i avui en dia també és difícil trobar feina, ja que tenen prioritat les persones que ja són a Andorra. Per tot això, vaig a Barcelona de dos a tres caps de setmana al mes.

Va marxar a Andorra quan s'acabava d'aprovar la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. El país està més endarrerit que Espanya en aquest àmbit?
Sí. La normativa és va aprovar a Espanya l'any 1995 i a Andorra l'any 2009. A més, la Llei no entrarà en vigor al cent per cent fins el 2013. Es pot dir que van alguns anys enrere però això també ens ajuda a conèixer o preveure l'evolució. Suposa un canvi d'hàbits molt gran tant per les empreses com pels treballadors, que es complica tenint en compte la situació econòmica actual. Realment, requereix un esforç important però des d'Assegurprevenció hi posem moltes ganes.

Per tant, han començat des de zero...
Sí. Personalment, crec que és una sort haver pogut participar en l'implantació d'una Llei a un país. Suposo que es tracta d'un ideal per a qualsevol tècnic de prevenció. A més, calia muntar el departament tècnic i definir les actuacions i el projecte de l'empresa, les tasques segons el nivell d'implantació de la normativa, així com establir els continguts i formats que més endavant utilitzaran les empreses. Realment és molt gratificador veure com el que vas definint s'ho van fent seu les empreses.

En termes generals, es troba a gust a Andorra?
Sí, l'únic inconvenient és que no puc estar amb la meva dona. Abans d'instal·lar-me aquí em comentaven que hi ha gent que no s'acostuma a viure a Andorra perquè pateix la "síndrome de l'illa". Realment, viure aquí és com viure a Menorca amb la diferència que no estàs rodejat de mar sinó de muntanyes. A més, tens l'avantatge de poder agafar el cotxe i en només dues o tres hores pots estar a Barcelona o a Toulouse. Andorra s'assembla una mica a Menorca: és un país petit, la gent es coneix i les empreses són més familiars. S'ha de dir també que, abans de venir a viure aquí, em deien que els andorrans eren molt tancats però la realitat no és així. La gent és molt agradable i suposo que, com a tots els llocs petits, mantenen les distàncies quan no et coneixen. La veritat és que aquí he tornat a recuperar la relació més propera amb la gent, que a les grans ciutats és complicada perquè tot és més impersonal.

Suposo que el paisatge també deu ser espectacular...
Sí. Andorra no és només el carrer de les botigues que tothom coneix sinó que hi ha un munt de llocs fascinants. A l'estiu, la temperatura és perfecte per gaudir de la muntanya. Hi ha rutes de senderisme que et permeten arribar a dalt, on hi ha una gran sensació de pau. Tot i així continuo enyorant la tranquil·litat i el ritme de vida de Menorca, a més de la meva família i els amics. També trobo a faltar el mar i anar a fer una volta per dins Maó els dissabtes al matí.

Visita l'Illa amb assiduïtat?
No tot el que m'agradaria. Per arribar a Menorca cal baixar a Barcelona i després el que trigues quan ets a l'aeroport... Quan vivia a Barcelona visitava l'Illa cada mes però ara ho faig cada dos o tres mesos. De tant en tant m'agrada anar sense avisar la meva família i em presento a l'hora de dinar... És emocionant i divertit veure la cara que posen! El problema és que quan hi vas dos dies el temps no dóna per molt i no pots quedar ni veure a tothom.

Li agradaria tornar a viure a l'Illa?
Sí, i tant. Ens encanta Menorca, jo sempre dic que és casa meva. Tot i que estic molt integrat a la vida a Andorra i engrescat amb el projecte d'Assegurprevenció, si sorgís una oportunitat laboral interessant en un futur segur que hi tornaria.

Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info