Intèrprets. Els joves menorquins Josep Mercadal i Queralt Albinyana donen vida a Tarquino i Lucrècia - Archivo

TW
0

Són protagonistes 242 anys després. Queralt Albinyana i Josep Mercadal, actors principals de "Lucrècia", parlen dels seus personatges a la tragèdia que Joan Ramis i Ramis (Maó, 1746-1819) va escriure l'any 1769. El dramaturg Sergi Marí lidera un projecte que ja avançà fa unes setmanes al "Culturàlia". La història de Tarquino i Lucrècia alça el teló avui vespre en el marc dels actes d'aniversari de l'Institut Menorquí d'Estudis. Serà a partir de les 22 hores, al Casino 17 de Gener de Ciutadella.

Com es senten en formar part d'un projecte que rescata una obra escrita fa més de dos segles?
QUERALT ALBINYANA. Afortunada. Primer de tot per tenir l'ocasió de conèixer-la en profunditat, ja que mai l'havia llegit i després per interpretar l'estil. Fer una tragèdia en vers és un gust.

JOSEP MERCADAL. Fer "Lucrècia" a Menorca després de més de 200 anys és un privilegi. Com el que degueren tenir els primers arqueòlegs quan entraren per primera vegada a la Naveta des Tudons. "Lucrècia" és una joia del nostre patrimoni.

Parli'ns dels seus personatges.
Q.A. Jo som na Lucrècia, una dona forta i passional acostumada a patir mentre el seu home, en Col·latino, és a la guerra. Està molt enamorada i voldria que ell es quedés a casa, sobretot en el moment de l'obra en què ha tingut uns terribles somnis en què l'ha vist mort. De sobte es troba en una situació desagradablement inesperada, les pretensions d'en Tarquino són totalment inacceptades per a Lucrècia i no pot entendre que el príncep no raoni. L'acció la portarà en un moment en què haurà de decidir fins a les darreres conseqüències què és més important: la vida o l'honor.

J.M. Jo interpret Tarquino, que és el príncep de Roma. És sensible, persuasiu i apassionat. Però té una malaltia que a vegades acompanya el poder: creure que res se li pot resistir.

Quines dificultats tècniques han tingut a l'hora d'interpretar un històric muntatge en català antic?
Q.A. El gran repte per a mi ha sigut sens dubte el vers. A sobre de la cura en dir la mètrica del vers respectant totes les regles, hi ha hagut el tema de l'accent, que perquè sonés més unificat i fidel al que imaginem l'original, hem adoptat de Ponent. A més, per una al·lota d'Alaior rallar de Ciutadella és una dificultat afegida!

J.M. El menorquí antic s'assembla a l'actual en molt aspectes i això és el que ens ha fet connectar tant amb el text de Ramis. No obstant i això, gràcies a l'assessorament del filòleg Jaume Gomila, que també és un dels actors, hem aclarit molts dubtes fonètics. Però la principal dificultat ha estat aprendre a dir el vers clàssic. Sergi Marí, director i ànima d'aquest projecte, ens ho ha ensenyat amb rigor i paciència.

Què ha estat el més dur dels assajos?
Q.A. En Sergi ha hagut de fer una feinada per combinar els horaris de tothom per assajar, no n'hi ha hagut massa, i menys que hi fóssim tots junts, ja que vivim molt dispersats. Particularment, el treball i la memorització del text ha sigut un dels més complicats que he fet mai.

J.M. M'agrada fer teatre. I ara tinc la sort de fer-lo amb un text i uns companys que admiro! El teatre és plaer. En aquest sentit el més dur dels assajos ha estat no haver-ne fet més.

Convidin el públic a anar a veure "Lucrècia" aquesta nit al Casino 17 de Gener.
Q.A. S'ha de saber que aquesta obra no ha sigut mai representada des de fa moltíssims anys, i vés a saber quan es tornarà a fer! És un repte que mou la curiositat de molts lingüistes i especialistes. Ja que és única en el seu estil, que va ser escrita quan el català estava prohibit a tota la Península. A més d'especial pel moment en què fou escrita, "Lucrècia" també és un text preciós, impecable, ple de reflexions i molt emocional i està escenificada amb gran respecte, molta passió i per un equip totalment professional. Tothom que l'ha vist ha sortit impressionat!

J.M. Menorca té unes de les poques cales verges que queden al Mediterrani, unes restes arqueològiques úniques al món, Sant Joan... Però és que a més tenim "Lucrècia", un motiu més per sentir-se orgullós de la nostra cultura.