TW
0

Autofitxa
Em dic Guillermo, sóc de Maó i vaig néixer l'any 1970, és a dir, tenc 41 anys. Estic divorciat i tenc una filla, na Maria, de nou anys. Treballo d'oficinista i una de les meves aficions és la música. Actualment estic aprenent a tocar guitarra però trob que ho deixaré per impossible! L'altra gran afició és el rugbi. De fet, sóc el president del Tramuntana Rugbi Club.

D'on li ve l'afició al rugbi?
Els primers contactes els vaig fer quan vaig marxar a estudiar a fora. Jo tenia un cosí que jugava a rugbi a Barcelona i me va dir que segur que aquest esport m'agradaria. Quan vaig partir cap a Burgos, vaig veure a la facultat que s'anunciava el rugbi i fou allà on me va entrar el cuc per aquest esport. I de fet me vaig enganxar fins avui que encara hi estic aficionat.

I com ha estat aquesta evolució fins a l'actualitat?
A la facultat vaig jugar a la lliga regional a Castilla y León i també amb un equip de Barcelona. Però després d'aquesta etapa com a jugador vaig passar a ser entrenador de rugbi aconseguint el títol oficial de la Federació Espanyola de Rugbi.

Va ser un dels impulsors de la creació del Tramuntana Rugbi Club, veritat?
La base del club la troben en un projecte de promoció escolar que va fer l'any 2005 la Federació Balear de Rugbi a les tres illes. Vaig decidir treure el títol de monitor per tal de poder donar classes de flag rugbi als escolars. D'aquí va néixer el Tramuntana Rugbi Club per tal de donar cabuda a tots aquells joves que volguessin continuar amb aquest esport. Existeix des de juliol de 2006. D'aquí que em treiés el títol d'entrenador. Dins del club tenim així l'escola municipal de rugbi que és el primer escaló abans d'entrar als equips del club.

Quants de matriculats té el Tramuntana Rugbi Club?
Enguany tenim 65 al·lots. L'objectiu del club era arribar a completar totes les categories i ho hem aconseguit. A més, pel fet de tenir el títol d'entrenador, puc donar el curset de monitor, per tant, tenim ja bastants monitors en el club.

I què diria que té el rugbi d'especial?
Que és un esport de quinze contra quinze i on fan falta tot tipus de persones, des d'alta a baixos, grassos i prims. És un esport extremadament d'equip on el millor jugador no seria ningú sense els altres. Un Messi del rugbi no farà res si no connecta amb els altres i així, tothom és important.

És una afició poc estesa a l'Illa?
Està poc estès però de cada vegada agrada a més gent i és molt ben rebut a les escoles. A més, tenim l'orgull de ser l'únic club de Balears amb un equip femení. Són vuit al·lotes, de diferents categories, però que fan possible l'organització d'un equip.