M.P.F.Maó10/02/12 0:00
TW
0

Autofitxa. Em dic Elvira Pons, vaig néixer dia 8 de març de 1962, per tant tenc 49 anys. Estic casada amb en Tóbal amb qui tenc dos fills, en Dani de 27 anys i n'Elvira de 23. Som maonesa. M'agrada anar a caminar i fer labors, com per exemple el ganxet. La meva vida és la família i l'església.

És voluntària a l'església de Santa Maria, veritat?
No ho consider un voluntariat perquè igual que som mare de família i com a tal estic entregada al que això involucra, com a cristiana i batejada que estic consider que aquesta tasca que desenvolup és part de la meva vida i que ho he de fer perquè així m'ho sent.

Quan decideix que aquesta ajuda a l'església ha de formar part de la seva rutina diària?
Ja fa 18 anys que ho faig. Però em ve de la infància. La meva mare era molt catòlica i sempre ho he viscut així. Em vaig decidir quan els meus fills ja van ser més grossos, vaig creure que era el moment de fer allò que realment me sentia i havia de fer. De fet, per demarcació em toca l'església del Carme però com que sempre he celebrat amb aquesta comunitat, consider que la meva parròquia és aquesta.

Quin tipus de tasques desenvolupa?
Faig catequesi, acull immigrants i estic amb joves. A més, col·labor amb tot allò que faci falta a l'església, ja sigui netejar o qualsevol altre cosa. En els grups d'animació missionera treball amb una vintena de joves d'entre els onze i els 19 anys. Ens reunim els dissabtes i intentem ser solidaris amb qui pateix. Amb els grups d'immigrants, que el duu el rector, solem ser entre 25 i 30 persones, també hi participa el meu home, és una trobada de família. Preguem, posem en comú algun problema i fem tertúlia d'amistat. Hi ha gent d'Equador, Colòmbia, Perú, Mèxic, Bolívia i també de Menorca.

Hi ha algun moment que sigui per vostè especial?
Setmana Santa. No m'imagin viure-la allunyada de Santa Maria, és viure-la minut a minut. A més som de la confraria del Sant Sepulcre, surt a les processons des de fa uns 14 anys.

Tenc entès que el tapall de l'altar del Santíssim és un tant especial...
M'agrada molt fer ganxet. A la meva mare la van operar i ella volia que fes un tapall per al Santíssim. El vaig començar però vaig veure que no l'acabaria mai perquè era massa gros. Però quan es va morir vaig creure que estaria contenta en veure'l posat. M'hi vaig posar fins que el vaig acabar.

No sé si seria correcte dir-ho així, però la teva tasca és gairebé d'escolana.
Ajud a preparar l'Altar i tot el que faci falta. Jo realment no m'hi sent escolana però si algú m'ho diu, no me sap greu ni me desagrada perquè la feina que faig ho és.