"Pisa és una ciutat gran però tranquil·la que es pot comparar amb Palma"

De moment, el jove ciutadellenc assegura trobar-se a gust a Pisa i la seva intenció és perllongar la seva estada a Itàlia durant dos anys més i, posteriorment, té previst instal·lar-se a Mallorca, on li agradaria muntar un centre propi.

Des de quan és aficionat als cavalls?
Des de petit. El meu pare ja era aficionat a les carreres de trotons i a casa sempre hem tingut cavalls. Quan vivia a Menorca cada capvespre, després de dinar, anava a entrenar-los per participar en les carreres. A l'Illa hi ha molts aficionats a les carreres de trotons tant a l'hipòdrom de Ciutadella, que és de propietat privada, com al de Maó, que és municipal. La diferència és que a Ponent hi ha pocs propietaris amb molts cavalls i a Llevant hi ha molts propietaris amb només un o dos cavalls. Jo, per exemple, tenia sis cavalls de carreres, a més de les egües de reproducció i els poltres.

A què es dedicava abans de marxar a Itàlia?
Vaig fer feina durant set anys com a jardiner a l'Ajuntament de Ciutadella. Quan em van oferir un lloc de feina a Pisa vaig decidir demanar una excedència i provar sort.
L'any 2007 ja va passar una temporada a Pisa. Com va sorgir aquesta oportunitat?
Va ser gràcies al meu cunyat, en Biel, que coneix el preparador del centre d'entrenament per a cavalls trotons Azienda Agricola Orsetta, Holguer Elhert. Allà tenen entre 120 i 130 cavalls en preparació de diferents propietaris que nosaltres cuidem i entrenem per a les carreres.

Quant de temps va estar allà?
Uns quatre mesos. La veritat és que em van tractar molt bé i hi vaig estar molt a gust, però havia de tornar a Menorca. Vaig continuar treballant a l'Ajuntament tot i que sempre vaig mantenir el contacte amb n'Elhert. Un dia em va trucar per oferir-me un lloc de feina a llarg termini al centre d'entrenament.

S'ho va pensar molt?
La veritat és que en un primer moment em vaig quedar una mica aturat perquè suposava deixar la feina, els meus cavalls i marxar fora de Menorca, però finalment vaig acceptar. Sempre he portat els cavalls dins la sang i volia aprofitar aquesta oportunitat. A poc a poc hem venut els cavalls que tenia i el meu pare s'ha quedat amb dos o tres, que encara participen en carreres a l'Illa.

Quan va partir cap a Pisa?
A l'octubre de 2009. Vaig marxar de Menorca en vaixell per poder-me emportar el meu cotxe i després vaig conduir des de Barcelona fins a Pisa. El viatge va durar unes vuit hores, va ser una miqueta dur!.

Sabia parlar italià?
Durant la meva primera estada a Pisa vaig aprendre quatre paraules però no va ser fins que em vaig instal·lar allà definitivament quan em vaig haver d'espavilar amb l'idioma. No vaig fer cap curs però en només mig any ja em podia defensar bé. Recordo que sempre demanava als meus companys del centre que si m'equivocava em corregissin per poder aprendre de les errades.

Ara ja el domina?
Sí. S'ha de dir que l'italià, encara que no ho sembli, és un idioma complicat perquè té moltes conjugacions verbals. A més, encara avui em costa entendre els napolitans, que tenen un accent i una pronunciació molt diferents.

On va anar a viure en un primer moment?
Durant el primer any vaig viure al mateix centre d'entrenament, on hi ha uns apartaments per als treballadors. Després vaig decidir cercar un altre allotjament que em permetés desconnectar de la feina i vaig trobar una casa adossada a Vechiano, un poble que es troba a deu minuts de Pisa. Tinc una veïna de més de 70 anys, na Rennata, que està decidida a ensenyar-me a cuinar. De moment, menjo molta pasta i també verdura.

Viu sol?
Fins al passat mes d'octubre vaig viure sol. Ara visc amb el meu cosí, en Dani, que ha vingut a Pisa per treballar també al centre durant una temporada. Tinc molta sort perquè el meu cap em paga la meitat del lloguer, cosa que no fa amb altres companys. Està content amb jo perquè els cavalls dels quals m'encarrego han obtingut molts bons resultats. La veritat és que n'Holguer Elhert em tracta com un fill!

Quants cavalls té al seu càrrec?
Set. Entre ells, he entrenat des de petit un cavall anomenat Pascia Lest, que en només cinc carreres ha guanyat 340.000 euros. També m'encarrego d'en Pick and go, en Phebo Riverco, en Petra Ors, en Photo Vina, en Nicolas Cage i na Rania Cage.

Però vostè no fa córrer els cavalls...
No. Hi ha corredors professionals molt reconeguts que fan aquesta feina com n'Enrico Bellei i en Roberto Vechione. Ells corren cada dia i estan molt entrenats, tenen molta mà i no fa falta que tenguin contacte directe amb els animals. Ells se'n porten un 30 per cent del premi que guanya el cavall i els propietaris també solen fer regals als entrenadors.

Com és un dia a dia en la seva vida a Itàlia?
M'aixeco sobre les 5 o les 5.30 hores perquè a les 6 hores ja començo a fer feina. Els cavalls han de menjar molt prest, especialment els dies que fan proves. Normalment, els animals fan un dia de "paddock", els deixam amollats en un corral i aquesta és la seva jornada de relax. Un altre dia fem "treno", recorrent un camí que envolta el centre d'entrenament que té una longitud aproximada de quatre quilòmetres. I també fan proves, que és el dia de més feina.

A quina hora acaba de treballar?
Normalment, cap les 12 ja he acabat, vaig a dinar a casa o a un bar-restaurant que hi ha a prop i després torno entre les 15 i les 17.30 hores per si s'ha d'embenar qualque cavall, greixar les ferradures o pentinar-los. En acabar vaig a casa meva, em dutxo i vaig a fer una volta per Pisa.

Té qualque dia lliure?
Els dilluns. Tot i així he d'aixecar-me també prest per donar de menjar al poltre que vaig portar de Menorca, en Vialli. Vaig demanar permís a n'Elhert per poder entrenar-lo a les instal·lacions perquè, per les seves característiques, sembla que té futur. Em va dir que sí i el passat mes de juny, quan vaig viatjar fins a l'Illa per gaudir de les festes de Sant Joan, vaig aprofitar per emportar-me'l. Fa poc, el passat dia 10 de gener vaig guanyar amb en Vialli una carrera classificatòria pel Gran Premi Nacional que es celebrarà la darrera setmana del proper mes de març.

Té altres cavalls propis a Itàlia?
Sí, tenint en compte que amb en Vialli no puc córrer a Itàlia perquè aquí és un cavall estranger vaig decidir comprar per 5.000 euros un poltre que s'anomena Ranger Walker. També em van regalar un altre que es diu Rododendro, com una planta italiana. Aquests dos cavalls no podran córrer fins al proper mes de setembre i la meva intenció és participar amb ells a carreres a partir de novembre.

Pel que sembla, la seva estada a Itàlia serà llarga....
M'agradaria quedar-me aquí un parell d'anys més per poder fer córrer aquests poltres. De moment em trobo molt a gust a Pisa, és una ciutat bastant gran però tranquil·la, que es podria comparar amb Palma. Destaca especialment la reconeguda Torre Inclinada i el casc antic de la ciutat. Hi ha molts turistes i en diverses ocasions he sentit persones parlant en castellà. Sempre fa gràcia! Tot i així, Pisa és una zona cara. La benzina, per exemple, es paga a dia d'avui a 1,80 euros el litre.

Ha visitat altres ciutats italianes?
Sí, moltes. Normalment els entrenadors viatgem amb els cavalls a les ciutats on es celebren les carreres i gràcies a això he pogut conèixer altres ciutats d'Itàlia. No obstant això, s'ha de dir que quan vas a fer feina no tens molt temps per fer turisme.

Com definiria els italians?
Són gent molt oberta i gentil. Tot i així, jo he fet molta amistat amb els meus companys de feina entre els quals no hi ha gaire italians. Aquests tipus de feina no els agrada gaire. La veritat és que passant tantes hores al centre d'entrenament resulta una mica complicat conèixer altra gent. Tant les festes nadalenques com el cap d'any les vaig passar a Pisa i ho vaig celebrar amb els meus companys. Som com una gran família! Precisament el dia 31 de desembre em va sobtar molt que els italians mengen un plat de llenties per sopar perquè diuen que dóna bona sort. I no mengen rem!

Quantes persones treballen al centre?
Som uns 28. Hi ha al voltant de dotze noies finlandeses i sueques, un parell de marroquins i qualque alemany. Entre nosaltres sempre parlem en italià.

Com valora aquest dos anys a l'estranger?
La veritat és que ha estat una experiència molt positiva. Era el moment perquè quan vaig marxar no tenia res que em fermés a Menorca i si no ho feia en aquell moment, no ho hauria fet mai. Aquest temps a Pisa he aprés moltes coses i això em permetrà dur endavant el meu somni.

Quin és aquest somni?
M'agradaria aconseguir muntar un centre d'entrenament a Mallorca amb deu o quinze cavalls. En principi, vull quedar-me un parell d'anys més a Itàlia i després tornar per dur endavant aquest projecte.

No té intenció de tornar a Menorca?
A Menorca és molt difícil viure d'això i, per aquest motiu, m'agradaria provar sort a Mallorca. Des que vaig marxar a Pisa a l'octubre de 2009 només he tornat a Menorca dues vegades. La veritat és que trobo a faltar la meva família i els meus nebots, em fa pena no poder veure com creixen. També enyoro la mar. A Pisa el mar és de color verd i, si vols nedar a l'estiu, és millor anar a Liorna, on l'aigua és una mica més clara. La veritat és que els mesos de juliol i agost fa molta xafogor, jo diria que més que a Menorca. Per contra, a l'hivern hi fa més fred. Normalment, als matins estem a un grau sota zero i, quan arribo a la feina, l'herba està gelada.

Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info