M.P.F.Maó08/03/12 0:00
TW
0

autofitxa
Em dic Natàlia Navarro, sóc de Ciutadella i vaig néixer dia 23 de febrer de l'any 1982. Sóc llicenciada en Història i estic a punt d'acabar la tesis doctoral sobre les dones republicanes amb responsabilitat política i institucional durant la Guerra Civil. He treballat d'auxiliar de biblioteca a Ciutadella i he fet projectes amb el Consell de documentalista. M'agrada molt sortir a caminar, la música i sobre tot, la lectura que és la meva eina de feina. Aquesta nit ofereixo una conferència a l'Ajuntament d'Alaior sobre "Dones en peu de guerra: el paper de la dona durant la Guerra Civil" a les 20 hores.

Com s'interessa per aquest món de les dones republicanes?
El darrer any de carrera em vaig començar a interessar pel sufragisme, el moviment polític que demana el dret a vot de les dones. I com que tenia un expedient acadèmic molt alt uns professors em van proposar desenvolupar la tesis doctoral. El moviment a Espanya va ser molt tímid i tardà i a més, quant hi va haver ja està investigat. Però diferent era el tema si ho centràvem a la Guerra Civil. A base d'anar llegint, vaig derivar-ho a dones que van tenir responsabilitat política. Ens pensàvem que n'hi hauria quatre i al final tenc una base de 3.000 dones. És una etapa totalment desconeguda. I per ser menorquina he dedicat un apartat a les dones de l'Illa.

Què ens pot avançar d'aquest capítol dedicat a Menorca?
De Menorca m'he dedicat més a la xarxa associativa que creen les dones davant una guerra. Són conscients dels drets que han adquirit i no els volen perdre. Creen associacions i intenten ajudar els soldats. També recullo algunes dones que van ser regidores i dedico una part a la repressió franquista sobre aquest col·lectiu.

S'ha topat amb algunes sorpreses o curiositats al llarg d'aquesta investigació?
M'ha sorprès la gran consciència de classe que tenien aquestes dones. A vegades eren a tres llocs a la vegada. Altres que eren milicianes. Tenim una idea errònia que noltros hem estat com a bens. Na Joana Martí Camacho, per exemple, sa llaunera, perquè enllaunava comestibles, va aconseguir fugir de la presó de dones de Maó i la van trobar a França formant part de la secció femenina del Partit Comunista. També és cert que durant la Segona República es produeixen molts de canvis però que tot i així, a la societat li costa acceptar-los. Per exemple, a Catalunya es legalitza l'avortament però no es practica, es mantenen les xarxes clandestines. De totes aquestes coses parlaré avui a la xerrada.