"Amb els cans hem fet molts de disbarats"

Partint de la idea que amb els cans l'ensinistrament tradicional basat en el càstig físic a través de collars d'ofeg, de punxes, de descàrregues elèctriques pot empitjorar el vincle i el comportament general de l'animal, Agustí Mercadal proposa una estratègia diferent.

Què és l'educació en positiu?
Un corrent d'educació que ha nascut sobretot amb Turid Rugaas, una escandinava que ha estat tota la seva vida estudiant els llops i els seus congèneres, els cans. A partir de l'observació ha après molt sobre el llenguatge gestual i el seu comportament.

Què ha descobert Turid Rugaas? A quines conclusions ha arribat?
Després de tota una vida d'observació, s'ha adonat que les teories en què es basa l'ensinistrament tradicional estan equivocades. Històricament hem fet molts de disbarats. Ella proposa una forma d'interrelacionar-nos no agressiva, que eviti els càstigs i suposi una millora de comportament i de convivència.

Què és el que hem estat fent tan malament?
Desconèixer-los. Noltros ens basam en l'observació i en les deduccions lògiques que se'n deriven. Una de les primeres coses que ens hem de demanar és per què a la natura viuen en manada. Els llops ens fan d'exemple. Podríem pensar que és una qüestió d'ànsies de poder, que ells hi prenen gust dominant-se uns als altres. Però no hi ha cap raó per pensar açò.

El poder és una ànsia humana?
Ells en estat salvatge viuen junts cooperant. Cacen en equip, es protegeixen i fan vigília per cuidar-se. Seria absurd promoure conflictes entre la manada, perquè després de les baralles, els individus queden ferits i ja no poden caçar o vigilar, de manera que en surten malparats tots.

Com lligam açò amb l'educació en positiu?
La filosofia és seguir la mateixa estratègia natural de convivència i cooperació.

És una visió radicalment diferent a la que estem acostumats...
Hi ha tractats interminables que es centren en la dominància. Es fonamenten en estudis científics dels anys 70 sobre els llops, que els mateixos científics han desdit.

No hi ha mascles alfa?
Els llops viuen en grups de pare, mare i uns quants de fills. Però l'observació acurada ha demostrat que aquests rols són canviants, i que la direcció del grup depèn del moment. No hi ha una supremacia estàtica d'un sobre els altres. A ells els interessa mantenir unit el grup, tenir una bona convivència i obtenir els recursos que necessiten.

Parli'm de com funciona l'educació en positiu.
És cert que hi ha recomanacions generals però cada ca és diferent. No hi ha receptes universals. Açò sí, s'intenta des d'un punt de vista no prepotent conèixer el fonament de comportaments determinats.

Però per exemple, que fem amb un ca que lladra quan es queda sol a casa i molesta als veïns?
El lladrar és un símptoma. Un ca que lladra obsessivament segurament és un ca que en deim estressat, un ca a qui no se li proporcionen les condicions bàsiques que ell necessita com a ca. En llenguatge científic se li diu estereotípia, un signe repetitiu que dóna peu a saber que aquell animal no està en bones condicions. Ho veim en cavalls, en animals engabiats... Aquí anam a la causa, analitzam les condicions. A la natura no hi ha cap llop que lladri obsessivament.

Llavors, per on començam?
Abans de mostra a un ca a no estirar, seure, o que ens doni la pota, l'hem d'equilibrar emocionalment. Una vegada equilibrat, el ca es tranquil·litza, i pot començar a tenir capacitat de concentració. El mateix estat d'excitació fa que moltes vegades no pugui prestar atenció i açò crea molta frustració tant al ca com a l'amo.

Així... No es renyen els cans?
Si no anam a la base ens podem trobar que renyam un ca per un comportament natural. Per exemple, na Brida, la meva cussa, ara està en els darrers dies de zel, i si ella dóna una estirada per anar a un mascle i jo la reny resulta absurd, és com si a jo me renyassin per respirar. Quan saps tot açò ho evites perquè va en contra del vincle amb el teu ca.

Com sabem si existeix un bon vincle?
Si jo ara me n'anàs sense agafar-la, na Brida vindria darrera. Fixa't que hi ha propietaris que quan deixen anar la corretja, el ca surt corrents. Pot ser que el ca associï el seu amo amb pigar i renyar. Si humanitzam el pensament jo pens que tal vegada també fugiria d'aquell amo que tot el temps em renya i m'ho fa passar malament.

Per què és necessari un curs així?
El corrent s'està estenent arreu del món perquè els resultats són evidents. I els animals i les persones es diverteixen i creen una relació molt més saludable.

No hi ha cans dolents sinó maneres equivocades de tractar-los?
És fàcil etiquetar un ca d'agressiu, i un poc més difícil admetre què és el que noltros estem fent malament.

El curs que comença dilluns té una part teòrica i part pràctica
Parlam de les necessitats i condicions de benestar bàsiques, de l'estrès i els seus efectes, del llenguatge corporal i gestual i d'alguns aspectes veterinaris bàsics per tenir-ne una bona cura relacionats amb l'alimentació i els primers auxilis. Després a la part pràctica facilitarem algunes pistes que milloraran la relació i la convivència.

Quin paper hi juga la Protectora d'Animals de Ciutadella?
És l'entitat organitzadora i les classes teòriques es faran al seu local. Una part del cost de la inscripció està destinada al seu finançament. Així generam formació i ingrés econòmic en aquests temps tan difícils. No és una idea original nostra, a altres zones d'Espanya les protectores ja organitzen aquest tipus de cursos. I és que pensam, per la familiaritat que tenim amb els cans, que no necessitam documentar-nos per tenir-ne, però quan estudiam els cànids ens adonam que en realitat són uns grans desconeguts.