"L’aparador és com un mirall de la teva personalitat"

Com va començar a muntar aparadors?

A Barcelona vaig fer un curs durant un any mentre feia feina a Vehils, una cadena de grans magatzems de roba per a home. Va ser una època en la que vaig aprendre molt perquè ajudava un aparadorista que feia molts d'anys que feia feina allà.

I de la botiga de Portal de l'Àngel de Barcelona directament a Menorca?

Sí. Vaig venir a viure a Menorca i vaig començar a fer aparadors per Ciutadella, Ferreries i Maó. Cercava materials originals, diferents i que costassin poc. Va ser una etapa vital molt polida perquè em sentia molt lliure, la feina era una creativitat constant.

Em parla com si muntàs obres d'art... Què és un aparador per a vostè?

Açò, un espai per a la creativitat, la finestra per on pots mostrar l'essència del que vols oferir i alhora comunicar amb autenticitat tota la informació del que vols vendre. A l'aparador hi poses part de tu mateix.

És imprescindible un bon aparador per a un negoci?

Ajuda a diferenciar-ne un de l'altre, a fer-los únics. Jo vaig aprendre que la base d'un bon comerciant és donar la major informació possible al client. La idea és que la gent s'aturi, miri, entri i provi, encara que no compri.

Així que un aparador és un reclam comercial, però també una expressió íntima de qui el fa?

És on pots deixar-te endur, donar ales a la teva imaginació. Fins i tot és un poc màgic per exemple quan vols que s'acabi l'hivern i que comenci la primavera d'una vegada, o quan les coses no van tan bé com haurien d'anar i fas un mostrador optimista, positiu, alegre, ple d'esperança.

Un aparador pot canviar l'estat d'ànim?

Sí. Hi poses part dels teus gustos i inquietuds i açò arriba. Els colors i els materials es converteix en un mirall de la teva personalitat i atreus la gent que reconeix aquesta autenticitat, la gent a qui li agrada el mateix que tu.

Com es munta un aparador, hi ha trucs?

Algun truc sí que hi ha. Sempre ha de tenir una harmonia tant de teixits, com de materials, com de colors... Els colors càlids van darrere, perquè els freds darrere no es veuen. Les prendes que són molt cares, si les poses amunt encara sembla que valguin més... Els aparadors han de tenir el reclam principal, a l'altura de la vista, perquè la gent s'aturi i comenci a mirar. Després, un fil conductor. Et posaré un exemple, primer veus una gran flor, i dius "oh quina flor!" i després segueixes mirant les flors petitones que hi hagi repartides.

Deu ésser ben divertit...

Quan l'acabes sents que has expressat qui ets tu. Encara que la botiga sigui sempre la mateixa, amb l'aparador fuges de la monotonia perquè sempre busques fer-lo nou. Jo no només pens en mi, sinó amb la gent que el veurà, m'ho prenc com un regal que em faig però també que faig a la gent que s'atura a mirar-lo.