"Respect el misteri i el silenci que ha d’envoltar les carotes"

Me'l trob comprant un pinzell. Per a què el farà servir?
L'empraré per fer una de les vuit carotes de Sant Joan.
Què vol dir, que n'haurà de comprar set més?
No. La veritat és que ja n'he emprat nou o deu.

És fetitxista amb els seus pinzells?
N'hi ha que els conservo perquè estan carregats de records. Per exemple, el primer amb què vaig començar les carotes sí que el guard, però no me convé tenir vint pinzells destrossats, no tindria sentit. En general, els solec rompre i tirar.

Ja sé que el misteri no el podem desvetllar, però què me'n pot dir de les carotes que pinta?
Jo el que vull és que cadascuna tengui el seu significat, i no és fàcil. Sé que la gent s'ho mirarà amb lupa i sent una pressió molt forta.

També pressió familiar?
No. Tenc la gran sort que confien en mi i em donen tota la llibertat.
Però bé, vostè ve de família de pintors, que a més ja han tingut aquest mateix encàrrec.
Sí, bé ho dius, ja l'han feta aquesta feina. Jo som un pintor més i el que vull és que no me comparin amb ningú, aconseguir ser jo mateix i que a la vegada les carotes agradin a la gent. Sé que tant l'avi com ma mare han tingut el seu moment, ma mare en tindrà molts de bons moments encara. Però jo som el pintor del 2012.

Hi ha qualcú que sapi quins personatges o colors o motius emprarà?
No. Ningú. Ni les persones més properes. És un secret. Jo som molt xerrador, però aquí mantenc el meu silenci. Sant Joan és un sentiment i una tradició i jo respect el misteri i el silenci que han d'envoltar les carotes.

Li he de fer aquella pregunta obligada de què significa l'encàrrec i com s'ho va prendre quan li van dir.
Em sent molt afortunat de ser un artista jove que aporta el seu granet d'arena a Sant Joan. Som conscient que hi ha pintors veterans amb llargues trajectòries que no les faran mai. Tenc orgull com a pintor i m'emocion. És un honor poder posar el meu nom i llinatges a cada carota.

Qui li va donar la notícia?
Don Luis de Olivar, que és una bellíssima persona, m'ho va dir personalment. Em coneix i sap el que faig i com pint. Ell troba que som un pintor arriscat i a la vegada sap que pot confiar en jo.

Si no m'ha de desvetllar cap pista, expliqui'm al menys com hi treballa.
Jo sempre pint improvisant. Amb les carotes vaig començar a fer esboços i ràpidament vaig decidir que no. Així que pint directament damunt la llenya, exprement els pinzells fins que ja no serveixen.