"Tot el que he donat a l’arquitectura, ara que m’ho torni a mi"

Poch està tranquil així i pot seguir el seu itinerari pels altres quatre despatxos que té pel món, el de Mèxic a Cancun; un altre a Bucarest, Romania on està també col·legiat; està associat amb un altre arquitecte a Màlaga però la seu central la manté a Barcelona on hi ha el seu equip des de fa ja molts d'anys, "em coneixen, jo faig l'esbós amb un llapis, que sempre tinc a mà, i em desenvolupen el projecte".

Però, com du el fet de passar-se la vida voltant pel món sencer?. "És molt divertit. Quan era més jove treballava a totes hores, no aturava de pensar, fer maquetes i treballar i treballar. En un moment determinat, quan m'ho vaig poder permetre, vaig dir, tot el que he donat a l'arquitectura ara que m'ho torni l'arquitectura a mi. Tenc una experiència i un equip consolidat, gaudeixo treballant així ".

Antoni Poch és dels que creu que els edificis tenen ànima i ell sempre cerca la poètica per crear i donar forma a cada idea. La música, l'instrument musical, com no podria ser d'altra manera, inspira a Poch a l'hora de concebre l'Escola de Música i Dansa des Mercadal.

Per l'arquitecte cada edifici ha d'expressar la seva funció i atendre a la vegada tots els condicionants que no són pocs: l'emplaçament, l'entorn, la topografia, l'economia, el capritx del client, la normativa... "moltes vegades enemiga".

Amb tot la nova Escola de Música té com a principal distintiu un voladís a la façana, al primer pis, que actua com a visor, "com uns prismàtics per mirar el poble" ,explica Poch.Encara hi ha una altra nota a destacar, el passadís que recorre la façana a peu de carrer i que actua com a zona peatonal concebuda com el teclat d'un piano materialitzat amb marbre blanc i marbre negre.

L'estructura de l'edifici marca l'organització del mateix que es defineix en dues ales i un cos central amb la zona d'accessos. A la planta baixa es situen les grans sales i al pis superior les aules, de diferents mides i al voladís les aules individuals. Tècnicament també s'ha cuidat fins el mínim detall, especialment el tema acústic, "d'altra manera seria un fracàs", apunta l'arquitecte.

Antoni Poch té en marxa altres històries que deixaran empremta a Menorca com ara la restauració de l'antic Teatre Salon des Castell que haurà de tornar convertir-se en un lloc de relació amb l'ànima i amb l'esperit dels cafès teatres de sempre.