Museu virtual d’imatges d’emprimer

Tots aquests sentiments han aflorat i s'han fet forts amb un sol clic, el de les xarxes socials. I és que Facebook ha estat la plataforma on centenars d'afeccionats a la història d'emprimer han pogut publicar imatges que fins el moment havien reposat en un calaix. La iniciativa va néixer fa prop de tres anys quan un grup d'amics interessats per la fotografia antiga consideraren molt positiu fer confluir passat i present, història i noves tecnologies. Així naixia el grup "Fotos antiguas de Menorca" a Facebook. Ho va fer amb un creixement constant però en els darrers mesos la iniciativa s'ha propagat de forma rapidíssima fins el punt de sobrepassar els 5.000 membres al grup i les 3.500 instantànies que reposen a la pàgina a l'espera de ser visitades, observades i comentades.

L'impulsor d'aquesta excel·lent idea fou Antoni Juaneda, qui actualment sustenta el càrrec de director insular de l'Administració General de l'Estat. No s'hagués imaginat que la posada en marxa d'un grup de Facebook aconseguís el ressò que ha tingut. Per a Juaneda, "l'espai virtual ha permès compartir amb tothom i en un instant aquella imatge, aquella fotografia que mai abans havia vist la llum". Però la part que ha donat valor afegit a les imatges són els comentaris que els membres del grup fan de cadascun dels tresors que es pengen a aquest museu virtual.

Així és com, per exemple, un bitllet de cent pessetes, va arribar a generar fins a una quinzena de comentaris. "Lo que érem capaços de fer amb cent pessetes!. Anàvem a Can Mateu amb un duro i duem unes quantes 'gildes'. Amb una pesseta entraves a l'Alcázar. I cent pessetes era la super paga que em donava l'àvia per Nadal. A Can Pota amb deu cèntims compraves deu regalèssies". Res més exemplificador per entendre l'essència dels comentaris. A més, i entre les anècdotes que s'han donat en l'espai virtual, recordar que argentins que són descendents de menorquins han pogut identificar els seus avantpassats.

Però la plataforma ha xocat amb un gran inconvenient. I és que, tal i com explica Antoni Juaneda, no hi ha opcions que permetin l'ordenació i la classificació del bagatge documental que s'inclou en el grup. Un altre dels membres que encapçalen la iniciativa, Antoni Febrer, ho diu ben clar, "les fotos no les tenim a ca nostra, són a can Facebook". Però aquest tropissó ha deixat de ser un problema. I és que l'Arxiu d'Imatge i So del Consell ha acceptat la classificació i ordenació de les fotos en suport web institucional, una labor que es començarà a fer la propera setmana.

Per altra banda, s'ha posat en marxa el procés per poder geolocalitzar les fotografies. La proposta tindrà com a suport la cartografia del Consell i serà a través del projecte IDE Menorca. Es situaran damunt un mapa les imatges que s'elegeixin d'entre el gran arxiu documental. Actualment, s'està duent a terme l'elecció d'unes dues-centes instantànies que, a més de ser situades en temps i espai sobre el mapa, també serà possible la seva comparació amb les fotos aèries de 1956 de Menorca, per citar un exemple.

Així és com les xarxes socials han superat tot tipus d'objectius. Col·laboradors amb gran experiència i documentació han sabut reconèixer gairebé tots els personatges, moments, i escenaris de les instantànies. Aquelles fotografies amb alguna que altra incògnita s'han anat completant com si d'un trenca-closques es tractés.

És més, ni tan sols ha passat desapercebut l'actual director insular de l'Administració General de l'Estat, "aquell fillet que corria damunt les parets mentre en Sultan un gos molt xuli anava darrera darrera", segons apunta la col·laboradora des "Diari", Margarita Caules.