Tradicional Beguda. 84 cavallers, el fabioler, els dos criats i el bisbe, a la Beguda de sa capellana al Seminari - Javier

TW
0

Passaven deu minuts de les tres del capvespre quan la renou d'esperons, mesclada amb la imatge lluent dels fracs dels caixers i cavallers feia acte de presència a la Catedral de Menorca per celebrar la primera Missa de Caixers d'aquest nou bienni.

Fuet, canya verda per anar a la beguda, i capell o guindola en mà, els membres de la qualcada van anar ocupant els seients del presbiteri de la Catedral, acompanyant als bisbes Salvador Giménez i Sebastià Taltavull, i a la resta de capellans presents a l'ofici religiós, entre els quals hi havia també els salesians Narcís Frígola, Joan Faner i Joan Pi.

Al so de les notes del Jaleo, interpretat a l'orgue per l'oficial de la seu menorquina, Tomé Olives, el fabioler Juanlu Gelabert va ofrenar la bandera de Sant Joan a l'altar i la deixà als peus del presbiteri catedralici. En lloc destacat els membres de la junta, presidida per Luis de Olivar.

Entre el públic hi havia molts membres de les comunitats cristianes de Ciutadella, i als primers bancs l'esposa i familiars del caixer senyor, familiars de sa capellana, i les dones dels caixers pagesos, del caixer casat i els pares del caixer fadrí, així com la mare i la dona del fabioler.

Revestit dels ornaments sacerdotals, Francesc Cardona va oficiar la Missa de Caixers, recordant l'origen religiós i espiritual de la festa de Sant Joan, que té el Baptista com sant patró. Mossèn Cardona va citar paraules del bisbe Salvador, en una carta pastoral recent sobre les festes patronals de Menorca, on el prelat menorquí destacava que la figura del "sant patró és al punt central de la devoció de cada poble i l'aclamen els seus habitants per demanar algun favor i, sobretot, perquè els serveixi com a model d'actuació en el seguiment de Crist. Se li dóna gran rellevància a la celebració de l'Eucaristia amb amplíssima participació. I es manifesta una favorable consideració, plena d'emoció, a la figura del caixer capellà. I altres detalls d'arrel religiosa que permeten que la comunitat cristiana aprofiti també la festa per donar a conèixer la seva profunda motivació en el creure i en l'actuar".

El vicari de la Catedral, com a capellana de l'actual bienni, destacà que "aquesta Eucaristia, que es converteix en centre de la festa, dóna el contingut sobrenatural que tenen aquestes festes de Sant Joan". I va recordar unes paraules del caixer senyor titular, Carlos de Olivar i Despujol, elogiant el "fort origen religiós i la seva arrel pagesa de les festes, que ens condueix a l'Obreria de Sant Joan. Perquè Sant Joan és una gran festa de la pagesia, viscuda per tots els ciutadellencs".

Sa capellana afirmà que a Sant Joan, a Ciutadella, "tradició, cultura, emoció, sentiment, i religió s'entremesclen i exploten en un gran esdeveniment social". I acabà la seva homilia recordant "a tots aquells que per qualsevol motiu no poden viure la festa com noltros. A tots el malalts, gent gran, fiets petits i tots aquells que per feina o qualsevol motiu no participen de la mateixa alegria que noltros".

I després de tenir un record especial pels difunts ciutadellencs d'aquest darrer any, mostrà paraules de proximitat amb "aquells que estan tristos, perquè no tenen feina, perquè han sofert una desgràcia o per qualsevol altre raó. A tots ells els hi vull dir que tenguin fe i esperança, que Déu se'ls estima i que no deixarà de fer-ho mai".