Anit, la beguda a cal caixer senyor començava devers les 4.30 de la matinada, i encara no havia passat una hora, eren les 5.20, quan la comitiva, ja sense el caixer noble, arribava a les portes de Sant Francesc. Quasi un milenar de persones esperava silenciosa l'adéu del darrer toc de fabiol. Eren ja moltes les hores seguides de festa, i les cares dels més persistents destil·laven cansament i satisfacció a la vegada, estampa que com un mirall mostrarien també caixers i cavallers en arribar.
El fabioler, Sebastià Salort, va anar pausant el so del fabiol i del tambor, a mesura que la capellana, Xisco Cardona, s'atracava a la porta de la rectoria de Sant Francesc, acomiadant-se un per un de tots els cavallers i caixers que a banda i banda li feien passadís. El silenci emocionant de tots els presents va crear un clima tan especial que arrodonia sens dubte l'exemple de celeritat, alegria i determinació col·lectiva que han representat aquestes festes de Sant Joan 2012. El batec d'un poble que estima les seves arrels.
Després de l'adéu del so esquerdat del fabiol, llàgrimes i abraçades. Els caixers i els cavallers, acompanyats per les seves dones i companyes, van anar deixant la plaça com la resta de gent que, a poc a poc, va fer camí deixant inevitablement darrere el rastre d'aquella emoció que Ciutadella respira cada solstici d'estiu.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.