L’Apium bermejoi, una planta endèmica en perill d’extinció

Per a la tesi, Joana Cursach ha comptat amb una beca predoctoral concedida per la Conselleria d'Economia, Hisenda i Innovació del Govern balear. El treball de Cursach es titula "La recerca biològica de la conservació de plantes endèmiques amenaçades de les Illes Balears. El cas d'Apium bermejoi L. Llorens (Apiaceae), Naufraga balearica Constance & Cannon (Apiaceae) i Ranunculus weyleri Marès ex Willk. (Ranunculaceae)". Es tracta d'una investigació que, segons explica la jove menorquina, en la part referida a Menorca, ha necessitat de quatre anys d'estudi, amb visites mensuals a l'Illa, per acreditar l'evolució dels nuclis poblacionals de l'Apium bermejoi, una espècie endèmica de la família de l'api, el julivert i la pastanaga que només es troba, de forma natural, a un indret, al Cap Negre, a Cala Llonga. Tot i així, Cursach recorda que el Consell, a través del projecte LIFE, ja fa uns anys que va iniciar la seva recuperació, amb la introducció de l'espècie a espais com Sa Cudia Nova, Mongofre Vell i a la Punta de sa Font.
l'estudi

Cursach diu que a Menorca només hi ha dues subpoblacions de l'espècie separades uns 200 metres entre elles, les dues al Cap Negre.
D'aquesta planta endèmica, la investigadora indica que "és molt peculiar, només té uns 4 centímetres d'alçada" i "la seva flor només té 2 o 3 mil·límetres de diàmetre". És una espècie que té una reproducció sexual (amb la producció de llavors) i asexual a través d'estolons (brots laterals que creixen horitzontalment damunt el sòl), fet que li dóna un aspecte similar al de la gespa.

L'estudi al llarg d'aquests quatre anys ha servit per documentar "les dinàmiques de reproducció", el que ha permès "veure com la població creix i decreix d'una manera molt fluctuant. D'un any a l'altre el nombre d'individus de l'espècie és molt canviant". D'aquí el perill d'extinció per tenir només un nucli poblacional a la zona de Cala Llonga. "Amb un any dolent es posa en perill la seva supervivència". I és que "amb les condicions climàtiques actuals, cada any es renoven entre el 80 i el 100 per cent dels individus", especifica Cursach.

L'hàbitat de l'Apium bermejoi són els llits dels torrents, fet pel qual se la considera una planta amfíbia. "Es troba a llocs que durant bona part de l'any estan inundats, des de les pluges de setembre i octubre fins el mes de març. Al final de la primavera i a l'estiu té lloc la floració", exposa la biòloga.

El fet que l'Apium bermejoi tingui una taxa de renovació tan alta i que sigui de cicles vitals curts, fa que sigui determinant que hi hagi un període reproductiu important per garantir la població de l'any següent. Així, a part de la reproducció asexual també hi juguen un paper important els agents pol·linitzadors, que esdevenen fonamentals per assolir alts nivells de quallat de la llavor. En aquest sentit, les formigues, els dípters i també els escarabats afavoreixen la reproducció d'aquesta espècie.

Perill d'extinció superior
Joana Cursach explica que de les tres espècies estudiades per a la seva tesi, l'Apium bermejoi és la que es troba en una situació més extrema. De fet, la jove assenyala que un dels objectius era veure les similituds entre la planta endèmica menorquina i la Naufraga balearica, amb presència a Mallorca. Totes dues són de la família de l'api, del julivert i de la pastanaga, i "fisionòmicament tenen un aspecte molt similar, com una gespa. Són d'una alçada molt baixa i tenen unes flors molt petites que són pol·linitzades per formigues". Igualment, les dues varietats també comparteixen el risc d'extinció crític, sent la menorquina que la que està amb un perill més important. A la tercera planta, la Ranunculus weyleri, se la considera en un estat vulnerable.