"A Finlàndia em vaig enamorar de la talla de pedra"

Com va arribar al món de la joieria artística?
Va ser un accident. Jo estudiava batxillerat artístic a l'Escola d'Art de Menorca i es van equivocar en la matrícula d'una optativa; jo havia triat disseny gràfic i em van posar a joieria.

Així que va ser un gir inesperat del destí el que li va fer descobrir la seva vocació?
Sí. Està clar que havia de passar. En acabar el batxillerat vaig fer el grau mitjà de joieria, i després d'estar perdut un temps, el meu millor amic, en Jaume, em va engrescar per anar a estudiar a l'escola Massana de Barcelona.

I què va passar a Barcelona?
Que vaig descobrir el que realment m'agradava. A Menorca havia fet molta tècnica, i allà me vaig trobar amb el món del disseny, experimentant amb materials i colors. Dins de la joieria artística hi ha joiers pintors, que treballen en pla i joiers escultors, que treballen en volum. Jo em consider dels segons.

Amb quins materials esculpeix les seves joies?
Som un experimentador, perquè faig feina amb tot material nou que trob. Ara mateix tenc peces fetes amb marcs de quadres antics, bioresines, vidre tallat...

I com va ser que se'n va anar a viure a Finlàndia?
Perquè quan estudiava a l'escola Massana, l'any 2008 em van concedir una beca Erasmus. Vaig viure a un poble que es diu Lappeenranta, estudiant a l'escola Rantapaja, que està adscrita a la universitat politècnica de Finlàndia. Allà el canvi que vaig viure encara va ser més radical que el que havia experimentat a Barcelona; la talla de pedra que em van ensenyar em va entusiasmar.

I s'hi va quedar molt més temps del que tenia previst...
Hi anava a fer tres mesos però la meva professora, na Tarja Tuppanen, em va oferir treballar amb ella com a ajudant. Hi he fet a Finlàndia dos hiverns més.

I com s'hi viu tan amunt del planeta?
El que més em costava, més que el fred, era la fosca. No veia el sol. Clarejava a les nou i a les dues del migdia ja era fosc. Però em va ajudar a centrar-me en la feina i a enamorar-me definitivament de la talla de pedra.

I què ha decidit fer amb aquest enamorament?
Presentar un projecte basat en la relació que tenim a Menorca amb les pedres i les roques, a l'escola alemanya d'Idar-Oberstein, per cursar un màster, on m'han acceptat i hi passaré el pròxim parell d'anys.

I l'idioma no li representa cap problema?
Vaig partir a Finlàndia sabent dir "hello", "good bye" i "how are you". I ara rall anglès pels colzes. No em fa por l'idioma.

Quin futur professional li espera?
El futur el tenc enfora de Menorca, de moment.