Des d'ahir les aigües del port de Maó serveixen de camp de proves per al Menorquín, un original llaüt de popa redona construït damunt el moll de Calasfonts fa prop de cinquanta anys, i que s'acaba de restaurar. En el seu moment va ser concebut com a embarcació de passeig, la primera destinada al transport de viatgers i turistes. Amb la renovació duita terme pel mestre d'aixa ciutadellenc Miquel Huguet, per encàrrec Miquel Gomila, l'embarcació ha pres uns aires d'antiga goleta.
Construcció
Aquesta embarcació va ser construïda per Francesc Preto Borràs (1898-1991), conegut per Paco "Miquelillo", un pescador des Castell que va aprendre l'ofici de mestre d'aixa –bàsicament per construir les pròpies barques– al costat de Joan Taltavull "s'Obercoc" i als tallers de la Base de Maó.
Abans de construir aquest llaüt, Preto havia elaborat tres bots culers amb el nom de Calasfonts, de 37, 25 i 44 pams d'eslora i un gussi de 20 pams.
Per aconseguir la llenya de les seves embarcacions, en "Miquelillo" aprofitava qualque diumenge per seleccionar els pins més aptes i qualque alzina per als llocs. El seu fill Delio recordava que llançaven els troncs a Calasfonts, perquè quedessin ben amarats de saladura, però sempre amarrats amb cadenes de ferro per evitar que la rissaga de xaloc se'ls emportés al fons de la cala.
Tallades les peces de fusta, el plantà en quilla a la raconada de Calasfonts el dia de Cap d'Any del 1963, proposant-se el repte de construir-lo en sis mesos, aconseguint-ho amb un gran esforç. El Menorquín va ser varat poc abans de Sant Joan entre els dos llenegalls, lliscant damunt una canal de roure i amb l'antena entravessada per mantenir l'equilibri.
Duia dos pals, que arboraven vela mestra, floc i mitjana. Comprovada l'estabilitat i que no feia aigua, el tornaren tirar a terra per fer els acabats, pintar-lo i posar-hi dos motors Larran de 20 cavalls cada un engegats a mà amb un tros de metxa i tres o quatre voltes de volant. No era una barca de pesca. Seria destinat al transport de passatge, amb aquesta finalitat duia una cambra per a sis lliteres, cuina, gelera i un bany al costat de babord, que hi baixaven per l'escotilló de proa. Va ser el precursor de les excursions marítimes per dintre i fora del port.
Restauració
La recuperació d'aquesta embarcació de fusta, nascuda a la riba del mateix port que ara el torna acollir, ha estat una iniciativa de Miquel Gomila Salord, gestada fa dotze anys, quan la comprà amb aquesta intenció. Gomila és membre del l'associació d'Amics de la Mar Port-Maó, que treballa per la recuperació del patrimoni marítim.
La restauració s'ha duit a terme en els tallers del mestre d'aixa ciutadellenc, Miquel Huguet, al llarg dels darrers cinc i sis anys, encara que de manera intermitent, mentre construïa alguns bots nous de trinca i en restaurava d'altres. A més de n'Huguet, hi ha pres part el seu fill Diego, el mateix propietari, i altres ajudants que han treballat al taller aquest temps.
L'antic llaüt presentava certes deficiències, atribuïbles a l'envergadura del buc i les presses per la seva construcció. Ara, però, s'ha fet una restauració a fons, renovant-se la quilla, el pont de l'hèlice, mares, bancades, escalemots, peça de clau, estructura de coberta, tapa regala, cabina i d'altres. Fa 11'90 metres d'eslora, 3'60 mànega i 1'30 de puntal.
A més, se l'hi ha donat una nova aparença, fent créixer verticalment la quilla i el timó, per augmentar-ne el calat, al temps que s'ha pujat 12 cm de proa i s'ha baixat 6 cm de popa, per transformar-la en una clàssica goleta de dos pals. El seu registre brut serà d'unes nou tones.
L'objectiu d'aquest primer contacte nàutic en la nova etapa és passar les corresponents inspeccions tècniques del "marcat CE de post-construcció" que inclouen les proves d'estabilitat, pràcticament com si és tractés d'un nou projecte d'embarcació.
De moment la seva propulsió serà per mitja d'un motor Solé de 90 cavalls, però ha sortit del taller del mestre d'aixa preparat per quan es vulgui acabar de reconvertir en veler, amb les corresponents bancades, paramitjals i peces de les fogonadures. D'aquí poc temps farà la seva presentació, però abans en Miquel Gomila vol col·locar-li els arbres, encara que no siguin el definitius, més envant posarà l'arboradura per anar a la vela. El dia que pugui dur els dos pals i la resta d'arboradura amb el seu velam acabarà d'evocar l'estampa de goleta en les seves singladures marines.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.