L’home que tenia el do de contar històries

En la seva intervenció, l'escriptor, pintor i aprenent de compositor ciutadellenc confessà que "l'escriptura és per mi un vici d'aquells que no fan mal, una espècie de teràpia que em serveix per deixar els fantasmes damunt l'escriptura perquè se'ls empassin els que llegeixen. Hi ha fet moltes hores, sí, però m'ho he passat molt bé". Faner descrigué, des de dalt la tarima, la Ciutadella de la seva infància. En un relat commovedor, genial i addictiu, l'escriptor parlà de la seva casa de petit, "des d'on veia el cel més blau del món", des d'on sentia sonar les campanes "i em pensava que el so sortia dels arbres de pisos, com si estiguessin plens de picarols que em convocaven a la fantasia".

L'escriptor dedicà la medalla a Ciutadella, a la seva dona i als seus dos fills, i als seus amics, i destacà el paper que té la literatura i l'art de contar històries, i per açò, defensà l'eina que fa servir per a aquesta feina, la llengua. "Només hi quedarà la paraula. Per favor, que sigui en la nostra llengua", conclogué.

Abans de la intervenció de Faner, i amb el Saló Gòtic ple a vessar, l'homenatge començà amb sorpresa, ja que el cantant Bep Marquès interpretà la cançó que parla precisament de Faner, "Barba i capell armat". Després de la intervenció de la regidora de Cultura Sili Pons, el professor Joan F. López Casasnovas, un dels millors coneixedors de l'obra de Faner i instructor de l'expedient per a la concessió de la medalla, descrigué la figura de Faner, la seva obra i la feina literària.

En una extensa i vibrant exposició, López descrigué a l'homenatjat com "un home que té el do de crear llegendes". Repassà la vida de l'escriptor, sobretot la infància, ja que, digué López, "la infància és l'etapa decisòria. Les novel·les es formen en la infantesa, es defineixen en l'adolescència i són recordades des de l'etapa adulta". El professor recordà que Faner en principi volia estudiar arquitectura, i tot i que després es decantà per les lletres, López defensa que "ens ha deixat un magnífic edifici literari fet de lletres que resisteix el pas del temps i el transcendeix".

Amb Faner escoltant atent al primer banc del Saló Gòtic, la lloa de Faner serví per recordar que fou l'escriptor ciutadellenc qui introduí el realisme màgic a la literatura catalana, cosa que López definí com "un treball per deslliurar-nos de la presó dels prejudicis". De fet, en aquest punt, López Casasnovas aprofità per fer un cant a la lectura, a l'activitat de llegir. "La literatura pot ser un remei excel·lent contra l'ansietat. És un carrer que no passa, un camí que no va aumón però ens du al món. Sabem obrir la porta de ca nostra a la bona literatura", demanà al públic.

López també lloà la capacitat de feina de Faner. Reivindicà la capacitat d'inspiració del ciutadellenc, sí, però afegí que "la inspiració està basada en l'esforç, la feina i la dedicació". I és amb aquesta combinació que Pau Faner ha estat capaç de donar vida a relats plens d'imaginació, una capacitat, la d'imaginació, que López Casasnovas reivindicà també per a altres àmbits. "Reivindiquem la imaginació, assumim que per anar més enllà tant s'ha de saber innovar com fer la feina ben feta", afirmà.

Després de la intervenció de López Casasnovas, Pau Faner rebé la Medalla d'Or de mans de Paquita Marquès, qui exercia de batlesa accidental. En el discurs de cloenda de l'acte, Marquès agraí a l'escriptor la creació de les seves històries i, sobretot, haver-les compartit amb els ciutadellencs. "Vostè ha creat bellesa, ha obert els horitzons de la imaginació i ha compartit el seu talent amb els altres. Aquesta medalla és un regal molt humil al costat del que vostè ens ha regalat a tots noltros", conclogué.