NINA BORRÀS - M.P.

TW
0

Autofitxa
Em dic Nina, vaig néixer l'any 1948 i sóc de Maó però passo els estius as Castell. Pertany a una família nombrosa i molt coneguda tant a Maó com arreu de Menorca, els Borràs. Estic jubilada tot i que la meva vida ha estat relacionada sempre amb l'hostaleria. El meus pares i avis van ser restauradors. Van tenir el Club Nàutic, es Dineret, el Casino Consey, entre altres. I a més som molt aficionats a la música. Jo sóc mezzosoprano amateur. Com a aficions, m'estiren totes les arts, sobretot la música i la pintura. M'entretenen molt i me passen les hores volant quan les practico.

Vostè pertany a una família bastant coneguda arreu de l'Illa, tant per la seva faceta com a hostalers com per la política. Ha arrelat vostè aquestes tradicions familiars?
Tota la vida he treballat en el món de l'hostaleria. He fet de cuinera primer a l'hotel Sevilla i després a Rocamar. I ara encara cuino, amb els fogons som companys inseparables, però ara és una cosa més casolana. Respecte la política, el meu pare va ser regidor, la meva germana batllessa des Castell i tot i que m'interessen els temes de política, no hi vull prendre part. Crec que no tenc caràcter per ser política, per tant, ho deix per als altres membres de la família.

I sobre la música, conti'ns d'on li ve aquesta passió.
Em ve de família. El meu pare, en Damià Borràs, era violoncel·lista i el meu oncle, en Toni Borràs, era pianista i compositor. Clar, de petita sempre vaig estar acompanyada per la música. Amb tretze o catorze anys ja feia cosetes a l'Orfeón. També vaig cantar amb la coral de Sant Antoni. Al Cor de s'Òpera hi vaig fer uns anys i també he actuat amb la coral del Centro Cultural de Sant Lluís. Sempre m'ha agradat anar canviant de cors i de professors perquè consider que t'enriqueix molt.

Posteriorment es va decidir a perfeccionar la veu, veritat?
Fou ja quan tenia una quarantena d'anys quan vaig decidir apuntar-me al Conservatori i perfeccionar la tècnica del meu instrument, la veu. També vaig anar a classes particulars amb Eulàlia Salvanyà a Mallorca i amb la mezzosoprano Cecilia Corbacho a Barcelona. Tot això sempre com a amateur, mai professional.

Què li aporta la música?
Per mi és la disciplina que em fa volar. Em fa sentir emocions, a vegades de tristesa, altres d'alegria i de goig. Jo sóc mezzosoprano. Tot i així tenc un registre bastant extens, agafo cinc octaves.

I actualment canta amb el Cor Femení de Cambra del Grup Filharmònic de l'Ateneu de Maó?
Sí, amb la professora Lola Mir. Hem fet recentment dos concerts i he cantat en aquests de solista, juntament amb Victòria Riera i Montse Mercadal.

I amb quin tipus de música se sent més identificada?
M'agrada la música feta a consciència. Gràcies a mon pare m'agrada molt Wagner. És un compositor difícil però el meu pare era un enamorat i com a violoncel·lista l'interpretava. També disfrut amb Puccini. Brahms i Beethoven. Les bandes sonores de pel·lícula i el blues, m'encanten.

Algun desig a assolir en la seva carrera com a cantant?
El meu desig sempre ha estat poder anar a Palma i cantar amb la Coral Universitària o a Barcelona amb la de Sant Antoni. Però crec que ja no ho faré.