"Cal reforçar el lideratge del Consell assumint competències municipals"

Josep Maria Quintana (Alaior, 1950) és doctor en Filologia Romànica i llicenciat en Dret i registrador de la propietat des de 1980. En els darrers sis anys ha destacat la seva tasca de creació literària, amb novel·les d'èxit com "Els Nikolaidis" (2006), "Les revolucions perdudes" (2008), "Els herois de la nit" (2010) i "Ningú no pot enganyar els morts" (2012), que va ser reconeguda amb el Premi Ciutat de Palma.

L'estudi que ha fet del procés autonòmic s'ha traduït en algunes publicacions. L'any 1981 ja va escriure un treball sobre "El Estatuto de Autonomía de las Islas Baleares" i, un any més tard, "Las autonomías y el título VIII de la Constitución". En definitiva, Quintana aportarà al fòrum la visió retrospectiva, per no oblidar d'on venim i el recorregut fins avui, i plantejarà una idea de cap on hauríem d'anar en una reforma que es considera imprescindible.

El prestigiós jurista critica el principi d'autonomia local dels ajuntaments perquè es porta sense cap altre control que el dels tribunals. Cal una reforma de l'administració sèria, serena i feta amb el cap, no amb els sentiments.

Comencem per dalt. ¿Com veu el "Estado de la Nación"?
Parlar del "Estado de la Nación" ho puc fer des de diferents aspectes però si et refereixes a com veig l'Estat Espanyol en conjunt, et faré una lectura negativa perquè estem passant per uns problemes econòmics molt greus, on s'estan prenent unes mesures molt dràstiques de les que segurament, el Govern no n'havia previst pràcticament cap, i totes, o gairebé totes, contraries al programa que havia dut el president Rajoy. Això fa que ens trobem en una situació, francament preocupant, encara que estem obligats a tenir l'esperança que ens en sortirem perquè de totes les batalles, se n'acaba sortint, malgrat que hi haurà molta gent que patirà molt, que es el més lamentable. És una situació realment desbordant.

Està d'acord amb aquells que afirmen que el model autonòmic ha fracassat?
Rotundament no. No és l'estat autonòmic el que ha fracassat. Espanya s'havia d'estructurar d'una manera plural perquè Espanya és plural. Tots sabem que els dos grans territoris on el desig d'autonomia era ferm i clar eren Catalunya i Euskadi, una mica més Galícia i després, s'havien de resoldre problemes de les comunitats amb llengua pròpia com era el cas de les Balears. La solució que va prendre el govern del president Suárez d'acord amb el PSOE de construir un estat autonòmic global, que no era requisit necessari de la Constitució, es va fer per diluir la demanda autonòmica del País Basc i Catalunya, sense adonar-se que això creava unes expectatives a tota una sèrie de territoris que no havien tingut ni esperat mai una autonomia. Una volta l'estructura es va construir, també s'ha de dir que es va fer amb massa autonomies i algunes de les comunitats van ser més aviat artificials. Però, repeteixo, que l'estructuració de l'Estat era indispensable un cop s'assolia la democràcia perquè el poder s'havia de distribuir d'una manera diferent.

I les autonomies són les culpables del dèficit?
Tampoc. Dir que l'Estat Autonòmic és el causant de les desgràcies que puguem tenir en aquest moment, encara que li sigui plaent a l'Estat central, no és veritat. Ahir mateix llegia unes dades publicades pel propi Ministeri d'Hisenda del primer semestre de l'any i difoses per l'economista Xavier Sala i Martin que diuen que el dèficit d'Espanya està xifrat en 91.344 milions d'euros dels quals, l'Administració Central en té el 60 per cent (54.739 milions d'euros), les Comunitats el 35 per cent (31.541 milions d'euros), el ens locals el 4 per cent (4.069 milions d'euros), la Seguretat Social, el 1 per cent (991 mil euros). Això, tenint en compte que les comunitats autònomes tenen les despeses d'ensenyament i sanitat. No es pot inflar aquesta mentida d'una manera global de què les autonomies son les culpables. Sembla que hi hagi el desig de voler tirar enrere 30 anys i dinamitar aquest estat autonòmic amb unes conseqüències imprevisibles.

Com veu, l'avantprojecte de Llei per la Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local del ministre Montoro?
Pel que coneixem, tenint en compte que és un avantprojecte que pot patir variacions en qualsevol àmbit, em porta a dues postures en les que estic a favor i en contra. En contra pel que em sembla un atac directe a les autonomies. Hi ha una idea clara del govern de reestructurar d'una manera molt restrictiva i tendint cap a la centralització de l'Estat de moltes competències de les comunitats autònomes i això em fa por. Ara bé, des d'un altre punt de vista i sobretot, des d'un punt de vista amb perspectiva menorquina, on si coincidesc amb el ministre és la proposta de reforçar els consells insulars.

En quin sentit?
Els consells insulars neixen a Balears abans de l'autonomia i neixen, sobretot, en virtut d'una reclamació fonamental de Menorca, constituint-se a partir de la Diputació que hi havia. Amb l'Estatut de 1983 queden reconeguts però serà a partir de l'Estatut de l'any 2007 quan es conceben jurídicament com organismes d'autogovern de la Comunitat Autònoma igual que el Parlament, el Govern Balear i la Presidència de la Comunitat Autònoma, dotant-los, no només de competències pròpies sinó també transferint-los competències autonòmiques, entre d'altres coses. Per això, aquest avantprojecte d'estalvi, racionalització i sostenibilitat de l'administració local que vol reforçar els Consells, el que hauria de fer també és atorgar-los el lideratge definitiu assumint competències dels ajuntaments, donant-lis poder per mancomunar serveis i tenir mecanismes de control. D'aquesta manera es racionalitzarien els serveis, s'abaratirien i s'obtindria una major eficàcia. Evidentment, tot dependria de com s'estructurés.

De cara al ciutadà, sembla que això sigui anar en contra de la proximitat i la facilitat davant d'un macro Consell on s'hi pugui perdre...
La gent ha perdut proximitat o eficàcia perquè la recollida de fems es porta des del Consell? La gent no es queixarà que la competència del camins municipals no sigui dels ajuntaments quan vegin que els camins estan nets. Pens, per exemple, que la competència d'urbanisme, que és la gran competència dels ajuntaments, és també el gran focus de problemàtica i de corrupció allà on no n'hi ha i ja no parlem de la disciplina urbanística, que els alcaldes no s'atreveixen a aplicar perquè es troben als administrats al cafè. És evident que mancomunar serveis com la recollida dels fems ha estat una gran cosa però n'hi ha moltes altres com carreteres, camins, transport, tota una sèrie de competències que els ajuntaments no han de tenir perquè estan fora del seu abast. No parl de suprimir ajuntaments, parl, en tot cas, de buidar competències.

M'està parlant d'un retall de l'autonomia local?
He reflexionat molt sobre aquest tema, sabent que es molt difícil de criticar perquè som conscient que és pel que s'ha lluitat durant 30 anys però l'autonomia local, a la pràctica, entesa com un corpus tancat i absolut, crea molts problemes perquè es porta sense cap altre control que la dels tribunals i produeix que cada ajuntament arribi a les seves conclusions de tal manera que si no vol tenir secretaris de carrera, no vol interventors de carrera, no els tingui. I, per exemple, a l'hora de mancomunar serveis que l'administració superior veu necessari, no queda obligat a entrar-hi. Això ha fet, per exemple, que Ciutadella estigui al marge de la disciplina en sòl rústic, que jo crec que es un error i no dic que la disciplina de sòl rústic mancomunada des del Consell sigui perfecte, perquè també s'ha de poder criticar però a nivell teòric, l'autonomia local ha de tenir matisacions, s'ha de poder obligar. Per tant, o bé s'han de buidar de competències els ajuntaments o bé l'administració superior, ha de poder obligar perquè si tot és voluntari, és un frau, no serveix. És un concepte sobre el que hem de reflexionar profundament, encara que sé que això que dic això causarà moltes ampolles en tots aquells que defensen a ultrança l'autonomia local que equiparen pràcticament a una sobirania. Quan Brussel·les li està dient a l'Estat que faci certes coses i li obliga al Sr. Rajoy a fer tot el contrari que havia previst, fixi's si hem perdut autonomia, hem perdut sobirania!

Establir mecanismes de control es pot confondre amb un pas enrere... No estic dient que haguem de retornar als controls governatius de l'època franquista on les decisions del ple de l'ajuntament, les llegia l'advocat de l'Estat i si no li agradaven, ho deia al governador i les revocava. No dic que haguem d'estar amb això però hi ha d'haver uns certs control des del punt de vista fiscal, des del punt de vista del control dels comptes, de com s'han de portar i s'ha de poder obligar a mancomunar i fins i tot a tenir els serveis de la pròpia administració ocupats per personal preparat i no per persones del partit o per l'amic. És un principi que no es pot perdre.

També es parla de suprimir ajuntaments. Què en pensa?
Jo crec que això necessita una reforma seriosa, serena i feta amb el cap, no amb sentiments. A Europa, tots els Estats han reduït el nombre de municipis. La República Federal Alemanya, entre els anys 1965 i 1975, va fer una política de fusió de municipis passant de 25.000 a 8.414. Dinamarca, durant els anys setanta ho va fer d'una manera radical, passant de 1.387 a 275. Suècia, en diverses etapes de la seva història entre 1952 i 1973, passa de 2.500 col·lectivitats a 278. Gran Bretanya de 1.620 a 522, Bèlgica, al 1975, passa de 2.359 comunes a 596. Podem seguir amb Portugal, al febrer d'aquest any, simplifica el seu mapa administratiu de 4.259 a 2.759. Creus que els ciutadans del sud d'Itàlia no els hi farà mal que els suprimeixin ajuntaments? Tant com a nosaltres! El que jo propòs si en aquest país no som capaços d'aplicar aquesta reducció, almenys, buidem de competències els ajuntaments, algunes de les quals és molt millor que estiguin a una institució superior i fem que costin molt poc als ciutadans, convertint-los en unes administracions més efectives. Alguna cosa hem de fer si volem fer una administració més sostenible, més barata, més eficaç per tots perquè no podem mantenir-la com estem fins ara.

Això, en el fons, és aplicar economia d'escala.
Exactament. Jo pos un exemple que pot ser demagògic però Barcelona, amb 1.600.000 habitants, té un regidor per cada 55.127 habitants i Menorca, amb 92.000, tenim un per cada 1.700. Suprimint tots els regidors dels ajuntaments i deixant només els 13 consellers electes del Consell Insular, tindríem 1 conseller per cada 7.000 habitants aproximadament. Fins als 55.127 de Barcelona, crec que hi ha una gran diferència. Pensem en la relativitat de les coses. Si l'Estat es veu incapaç de suprimir els ajuntaments, deixem-los però, repetesc, buidem de competències. Que siguin representatius de cada poble però hem de passar al Consell un munt de competències que per economia d'escala seran molt més ben portades. Hi ha bons models que funcionen.

Quins?
Sempre he pensat, tot i que sé que no es el mateix, que als territoris històrics del País Basc, on les Diputacions Forals disposen d'un gran poder autonòmic i econòmic dins de cadascuna de les tres regions basques, seria un bon mirall que hauríem de fer servir pels nostres consells. Entre d'altres coses, perquè els consells nostres són òrgans absolutament democràtics, escollits directament, no a través d'una elecció indirecta com les Diputacions i a més, tenen una estructura burocràtica important per dur a terme una actuació de control i govern sobre els propis ajuntaments.

Què vol dir quan parla de que els consells puguin servir d'administració indirecta?
Demanaria que el Consell Insular també pugui servir d'administració indirecta per evitar el que es coneix com l'administració perifèrica. M'explicaré. L'Estat té una estructura administrativa que són els ministeris. Alhora té una administració perifèrica que és, per exemple, la Delegació d'Hisenda de Balears, la Demarcació de Costes, així com organismes autònoms. I la Comunitat Autònoma fa el mateix. Per tant, la comunitat autònoma pot tenir una administració perifèrica a Menorca i crear una delegació d'Educació o podria, com apunt, actuar a través del Consell Insular que farà d'administració indirecta. Per què hem de crear estructures aquí? Per què hem de crear una Autoritat Portuària si això ho podríem fer a través del mateix Consell? Aquesta es una altra via en la que el Consell pot servir en molts aspectes d'administració indirecta per evitar aquesta administració perifèrica.