"La gent no té la percepció de la situació de quasi fallida de l’Administració"

Com s'inscriuen les propostes de reforma de l'Administració territorial a les tendències de la nova hisenda pública?
El nou federalisme fiscal és cooperatiu, un escenari encara allunyat de la descentralització espanyola imperant, que és sobretot de despesa amb escassa responsabilitat fiscal. En aquest context, la resistència més remarcable a la nova situació és la dels estats tradicionals, que ni serveixen correctament la provisió de bens públics locals (els de proximitat) ni son capaços de transferir efectivament la dels bens públics purs a nivells superiors (a l'europeu per exemple). En part, aquí rauen alguns elements explicatius de la recentralització que es vol avui imposar a casa nostra. Al contrari dels països nòrdics, molt municipalistes i en fort procés de concentració voluntària.

Tant greu és la situació financera municipal?
Sí. I la gent no te percepció de la situació de quasi fallida en la que es troben moltes institucions públiques. Per a fer-se una idea basta mirar quina part de la seva despesa total cobreixen hores d'ara amb els seus ingressos ordinaris, quant han de restar d'aquests per a fer front al cost financer (interessos i amortitzacions) de l'endeutament i de les pòlisses de crèdit amb les que operen o la disminució d'ingressos corrents soferta amb la crisi no corresposta per la reducció de despesa, en un entorn en el que no predominen interventors i secretaris de carrera sinó més aviat interins i accidentals molts propers al poder polític. En front d'això cal preguntar-se què es podria fer mancomunadament millor a nivell del conjunt de Menorca en relació al que li toca fer de manera aïllada, per a donar un millor serveis als seus ciutadans

El Decret Montoro de recentralització de competències municipals apunta així una bona solució?
La intermediació forçada davant de la insolvència d'alguns ajuntaments, en favor de les Diputacions a mi no m'agrada, per mor de la naturalesa no electa de les representacions provincials. Però a diferencia, sí crec que s'hauria de poder fer en benefici del nostre Consell Insular, que sí té la legitimitat democràtica que les Diputacions no tenen. Tot i així, la dels consells és una hisenda de transferències, sense recursos propis, fet que les fa molt fràgils i dependents. A més no és previsible que la nova Llei de Consells financii millor els quatre consells avui existents a Balears amb uns recursos que la nostra Comunitat, a causa del finançament injust de l'Estat que pateix, no disposa.

La fusió de municipis seria així part del procés esmentat?
La concentració competencial te arguments basats en economies d'escala (els costos mitjos baixen quan augmenta la quantitat produïda), d'abast o 'gama' (que es deriven de les sinergies positives d'oferir un ventall global de serveis que es puguin considerar complementaris entre si) i de densitat (o de 'xarxa', per aglomeració, contra la dispersió). La seva virtualitat depèn però de la naturalesa del tipus de serveis en qüestió: el que és bo per a la gestió de compres –unificació de poder de decisió-, no ho és per a la gestió de residus –aquí el que importa és compartir costos d'estructura-, o als serveis de proximitat -per a una acció coordinada d'escoletes, posem per cas-, o d'externalitats, com a beneficis sobre el territori de la integració de les xarxes viàries. En alguns casos la importància dels costos enfonsats i de capital és decisiva (xarxa de clavegueram o de residències assistides) per al seu funcionament; en altres, ho és la dimensió mínima; o ho és la distancia entre l'ens sancionador i el sancionat. Recollida d'escombraries, sanejament d'aigües, neteja de platges, de carreteres, permisos d'obertura de locals, disciplina urbanística… s'han de poder analitzar des d'aquesta òptica.

És per tant la consorciació de serveis o la mancomunització de competències municipals una garantia d'eficiència?
Els arguments teòrics necessiten confrontar-se sempre amb les realitats: si subministra un sol proveïdor la mancomunització pot resultar fins i tot menys eficient ja sigui per una major burocratització i menor rendiment de comptes (posem en el cas del consorci públic) o per exercici de poder monopolístic (per exemple, si el servei és concessió privadament). Ambdós elements es poden reforçar per bé o per mal amb les consolidacions. El monopoli i la burocratització son els grans perills reals per a l'eficiència.

I els perills de la politització?
Efectivament, els prejudicis polítics poden revestir un obstacle addicional. S'afegeixen així als costos de transacció (intermediació per delegacions, seguiments i controls) i de motivació (la imposició des de dalt sol desresponsabilitzar a qui ha de fer la feina). L'eficiència assignativa per una visió més ampla millora normalment amb la mancomunització; l'econòmica d'incentius a la pràctica pot empitjorar. En tot cas, molts dels beneficis potencials no es faran efectius si no es reubiquen els recursos públics sobrants amb la millor coordinació assolida, o simplement no es redueix l'ocupació pública de manera efectiva.

Quin futur preveu per tant al binomi centralització –descentralització de les competències avui servides per les hisendes municipals?
Alguns pensen que la qüestió fonamental és aconseguir la fusió forçada de competències i que aquesta s'ha de fer per la via de la modificació de la Llei de Bases de Regim Local. Jo no ho crec. Soc partidari de la cessió voluntària, però amb clàusules de 'sortida' molt limitades, resultat d'un gran acord preelectoral dels partits que es facin dir menorquinistes. La capacitat d'entesa dels grans partits nacionalistes espanyols per això és molt dubtosa, tant per la baralla a la que ens tenen acostumats com pels arguments suficients que es donen per oposar-s'hi; per exemple sobre la base de la falta de democràcia de fer-ho per la via de la 'provincialització' de les actuals Diputacions.

Quina és per tant la seva proposta?
Afavoriria la utilització de palanques econòmiques intermèdies i ho pivotaria en el nostre Consell Insular. Financerament, garantir els drets d'accés a un servei no equival sempre a haver de sufragar totalment el cost de l'autosubministrament local. Es tractaria de garantir recursos per a fer efectiva la capacitat d'adquirir el servei a escala local, i no de cobrir el cost complet de la producció local a qualsevol nivell d'eficiència. Els consells tindrien garantida la part fixa i s'haurien de guanyar la variable mostrant als ajuntaments l'avantatge de donar els serveis mancomunadament. Estalviaria part del costs complet local i els Consells recuperarien un rol de prestador eficient de serveis. Per això ja m'està bé que abans de finançar un servei a escala local s'identifiqui la seva solvència, la sostenibilitat del seu manteniment en el temps i tot això abans de valorar la capacitat d'un Ajuntament de donar altres serveis dels que no té cap competència. El finançament buscaria el cost eficient, intercalant-hi un coeficient que afavorís la integració fiscal (com fan a França), i mai considerant el cost efectiu propi de cadascú.

Per què el Consell Insular podria ser per això un agent clau?
El plus de legitimitat que té el Consell pel sufragi directe permet apel·lar a la idea d'aquest com a 'gran ajuntament de Menorca' en competències territorials, pròpies i per delegació de les de la Comunitat. Els partits amb obediència menorquina no poden ser insensibles al fracàs d'un Consell sobredimensionat que esperava un camp d'actuació més gran que el que te avui encomanat, i per al que el municipalisme mal entès malmet sovint els avantatges potencials de les economies d'escala, de gama o d'aglomeració abans comentats. Un gran pacte pre electoral de cessió d'espais competencials de beneficis conjunts illencs seria la meva proposta.

Quina virtualitat més creu pot tenir aquesta proposta?
El projecte de Decret 'Montoro' actual ajuda en algunes coses (l'exigència de solvència financera municipal) i en altres juga en contra del propòsit mancomunador (així en l'obligatorietat en el tall de vint mil habitants que manté). No sembla adient un Consell 'camió escombra' només dels municipis petits (com ho ha estat ja en matèria de 'formació) si el que es vol es recuperar la idea conjunta del menorquinisme polític per la via de l'eficiència en els serveis.

Com operaria?
La figura consorciada és probable que sigui exigida pels propis ajuntaments que veuen així més garantida la participació en el govern del dia a dia, respecte del que resultaria de múltiples convenis bilaterals, tot i que a efectes de reforçament de vincles (entrades i sortides dels consorcis) no hi afegeix aquella figura res remarcable i pot burocratitzar el servei. En tot cas, els estalvis en personal i les reubicacions són més assolibles a escala miscel·lània local que vist el que posaria en evidencia un ERO insular: sobren plantilles per a un Consell limitat del que els menorquins comencen ja a qüestionar si 'val' el que 'costa'. Finalment, el fet de reubicar serveis consorciats ubicats sobre diferents municipis ofereix vàries possibilitats que aplicades a escala insular permetrien un repartiment de poder territorial més equilibrat.