Mir. Viu a un pis compartit amb un holandès i una suïssa a una zona molt propera al centre de la ciutat - X.M

TW
0

Una de les poques beques que atorga anualment la societat científica "International Team for Implantology" (ITI) va portar Xavi Mir Marí (Maó, 1984) fins a Zuric. El jove menorquí llicenciat en Odontologia i màster en cirurgia i implantologia bucal va arribar a la ciutat suïssa el passat mes de setembre i, des de llavors, ha treballat al departament d'Odontologia de la Universitat de Zuric.

La seva feina es centra, d'una banda, en el terreny clínic i, de l'altra, en la investigació. De fet, Mir participa en sis projectes, un dels quals consisteix en testar un nou material per a la regeneració òssia. L'estada del menorquí a Suïssa arribarà a la seva fi el proper setembre. Mir té previst tornar a Barcelona per finalitzar la seva tesi i treballar com a professor clínic i d'investigació a la Universitat de Barcelona.

La passió per l'odontologia li deu venir de família...
Sí. El meu avi, n'Enrique Mir, ja era dentista i el meu pare també, per tant, jo ho he viscut molt a casa nostra. De fet, des de petit passava alguns capvespres a la clínica i no vaig tenir cap dubte a l'hora d'escollir quina carrera volia estudiar. Amb 18 anys vaig partir cap a Barcelona per estudiar Odontologia i després vaig fer un màster en cirurgia i implantologia bucal. Tres anys després, en acabar els estudis, vaig estar durant un any vivint a cavall entre Menorca i Barcelona, col·laborant amb el meu pare a la clínica i començant la tesi doctoral fins que vaig aconseguir una beca de la societat científica internacional "International Team for Implantology (ITI), que té com a objectiu promoure una formació de qualitat en odontologia i més concretament en implantologia. Per aquesta finalitat ofereixen 25 beques anuals a dentistes de tot el món repartides en diferents universitats, entre les quals destaquen, per exemple, les universitats de Harvard i de Tufts a Boston o la Universitat de Zuric.

I vostè va aconseguir una d'aquestes beques...
Sí. Els requisits per sol·licitar una beca de l'ITI són, entre d'altres, haver completat prèviament un programa d'especialització de tres anys i haver publicat en revistes internacionals d'impacte.

Va poder escollir la universitat de destí?
Sí. Vaig estar tantejant el terreny i, de fet, vaig visitar la Harvard University i, tot i que té molt bon nom, a mi no em va acabar d'agradar l'organització del departament d'Odontologia.

Per què?
Es centraven molt en la investigació, deixant una mica de banda la part pràctica de tractament de pacients. Precisament una combinació d'aquestes dues vessants la vaig trobar a la universitat de Zuric i per això em vaig decantar per aquesta opció. També vaig visitar les instal·lacions abans de marxar i, per tant, quan vaig arribar ja coneixia molts dels companys amb els quals ara treballo. A més, vaig coincidir amb ells a un parell de congressos durant el 2011.

Quan va aterrar a la ciutat?
A finals de setembre de l'any passat. Tenia un parell d'amics que vivien allà i, per tant, l'adaptació em va resultar més fàcil. A més, vaig tenir molta sort perquè a Zuric és molt difícil trobar un pis de lloguer perquè tant la Universitat de Zuric com la Escola Politècnica Federal de Zuric (ETH) són a dia d'avui dos dels centres més importants del món i, per tant, la ciutat rep moltíssims estudiants internacionals. Els meus amics ja m'havien avisat i per això vaig començar a cercar allotjament a través d'internet abans de marxar.

Va trobar alguna cosa?
Sí. Tot i així, el procés no va ser fàcil. Vaig haver de fer tres entrevistes amb uns joves que cercaven company de pis a través de l'Skype. És curiós perquè semblaven entrevistes de feina. La primera vegada vaig estar xerrant amb ells durant tres quarts d'hora, em van demanar a què em dedicava o quins eren els meus objectius a Zuric. Finalment, em van acceptar i, per tant, quan vaig arribar a la ciutat ja tenia pis.

A quina zona de la ciutat es troba?
Molt a prop del centre. Comparteixo pis amb un noi holandès i amb una noia suïssa. Això em va anar molt bé perquè el fet de viure amb una persona nativa és un gran avantatge quan arribes a un lloc nou per a tu. De fet, el dia que vaig arribar a Zuric, els dos companys em van venir a cercar a l'aeroport per portar-me a casa i tenien el sopar preparat. Va ser un gran detall!

Què li va semblar Zuric en un primer moment?
És una ciutat molt agradable i còmoda per viure. De fet, durant els últims anys ha estat considerada diverses vegades com la ciutat amb millor qualitat de vida del món. És relativament petita, més o menys de la mida de València, però és molt internacional. La major part de l'activitat de la ciutat es desenvolupa al voltant de la banca, que fa que es consideri la capital econòmica del país. Una de les coses que més et sorprèn quan arribes és l'elegància i l'ordre que es respira. Els suïssos tenen un marcat sentiment sobre les coses que són de tots i les cuiden molt. Difícilment veuràs un suís posant els peus sobre el seient del tramvia o tirant un paper a terra, per exemple. Són molt respectuosos, tant la gent jove com la gent gran. A més, com ens passa a noltros a Menorca, estan molt acostumats a tenir gent de fora i això fa que siguin gent bastant oberta i que no sigui difícil fer amistats.

La llengua va suposar un problema?
La veritat és que va ser una barrera important al principi. Suïssa té quatre llengües oficials i Zuric forma part de la zona germànica. Parlen el "schweizerdeutsch", un dialecte molt diferent de l'alemany estàndard. Tant diferent que els mateixos alemanys diuen que no entenen els suïssos quan xerren. Uns mesos abans d'arribar allà ja vaig començar a estudiar alemany, vaig fer un intensiu a l'estiu i durant aquest any he fet també diversos cursos a la universitat. També m'ha ajudat bastant que els meus companys de pis parlin en alemany entre ells. No obstant això, s'ha de dir que aprendre l'idioma és complicat ja que les construccions i l'estructura gramatical són molt diferents. De moment, m'ho prenc amb optimisme, tot el que aprengui, bo serà. Tot i així, la majoria del temps parlo en anglès perquè és l'idioma que ja dominava abans d'arribar-hi i la gent el parla molt bé, suposo que perquè es tracta d'un país que es troba al centre d'Europa i tenen moltes relacions internacionals.

Et pots moure només amb l'anglès per Zuric?
Sí, perfectament. La majoria de les persones, sobre tot les menors de 40 o 35 anys, tenen un nivell molt alt d'anglès. Pots anar a un restaurant, al metge o al supermercat i comunicar-te sense problemes en anglès. Potser la gent gran no el domina tant, perquè en la seva època estudiaven més francès, però la resta el parla a la perfecció.

Diuen que Suïssa és molt car...
És cert. És tan car que quan vaig arribar a Zuric no m'atrevia a gastar res. El meu càlcul és que, en general, tot val el doble que a Espanya. Si una llauna de Coca-cola et costa dos euros a Menorca, a Suïssa pagaràs quatre francs. Si et fan pagar més, potser s'estan aprofitant. Per exemple, jo pago 1.300 francs, que venen a ser més de 1.000 euros, per viure en un pis compartit. Tot i així, s'ha de tenir en compte que els sous són proporcionals. De fet, el sou mínim es d'al voltant 2.400 francs, que serien uns 2.000 euros.

Ha passat un hivern allà. Habituar-se al fred li va resultar complicat?
No massa. Jo sóc fredolic però, tot i que al febrer vam estar a 20 graus sota zero, tot està molt ben preparat. Les cases estan molt aïllades i la calefacció funciona molt bé i, a més, la gent no fa gaire vida al carrer durant l'hivern. Per contra, durant la primavera el temps és molt bo i, de cara a l'estiu, pots anar a nedar al llac Zurichsee o al riu Limat. No tenen platja però s'ho munten bastant bé! D'una altra banda, allà és molt popular organitzar barbacoes quan arriba el bon temps, tant a casa com als parcs, on hi ha zones habilitades.

Ha aprofitat per viatjar arreu del país?
Sí, sobretot per la zona nord. La meva al·lota és de Barcelona i cada dos o tres setmanes em visita. Aprofitem aquests moments per visitar altres ciutats. S'ha de dir que el tren funciona de meravella i et duu per tot, tant a un poble petit com a la muntanya. Quan visites altres zones t'adones que Zuric és una ciutat molt internacional en comparació a altres ciutats com Berna o Lucerna. Tot i així, la majoria de suïssos es caracteritzen per ser molt oberts i confiats.

Em pot parlar de la seva tasca al departament d'Odontologia...
La meva feina es reparteix en treball clínic i en investigació. La major part del dia la passam a la clínica treballant amb pacients amb els professors de la universitat. La feina que realitzem a la clínica està enfocada principalment a la cirurgia de regeneració òssia i la col·locació d'implants dentals, així com la posterior rehabilitació protèsica, és a dir, posar les dents als pacients. Suïssa ha jugat un paper fonamental en el desenvolupament de l'odontologia i, de fet, molts dels materials i tècniques que utilitzem avui dia s'han descrit i desenvolupat en aquest país. És emocionant poder conèixer en persona alguns dels dentistes dels quals havies sentit a parlar tant durant la carrera o dels quals havies llegit tants articles.

I en l'àmbit de la investigació?
Ara mateix estic participant en sis projectes, entre els quals destaca un en què estem provant un nou material per a la regeneració òssia. Aquest tipus de cirurgies sempre s'han caracteritzat per la seva complexitat i la dificultat del maneig dels materials. En aquest cas estem testant un material que s'aplica en forma de gelatina amb una xeringa i solidifica ràpidament, que facilitarà molt el seu ús. Si tot va bé cadascun d'aquests projectes d'investigació serà publicat en una revista odontològica de caire internacional. Entre aquests estudis també n'hi ha un que formarà part de la meva tesi doctoral que ja vaig començar l'any passat a Barcelona.

Sobre què tracta?
El tema principal és una malaltia relativament nova que es coneix com a "peri-implantitis". És com una versió moderna de la periodontitis o "piorrea". La periodontitis afecta als teixits (geniva i os) que envolta les dents, mentre que la peri-implantitis afecta als teixits que envolten els implants dentals. Tot i les similituds, és una malaltia diferent amb una patogènia i comportament diferents de la qual encara es sap ben poc.

Quin horari de feina té?
Començo a treballar a les 8 i acabo al voltant de les 18 hores. Cap a les 11.30 o 12 hores aturem per dinar. Anem a una cafeteria que es troba a la mateixa clínica. S'ha de tenir en compte que el departament ocupa tres edificis amb vuit o nou plantes cadascun. La veritat és que em va costar molt adaptar-me als horaris del menjar. El dinar és contundent i, clar, a les 12 del matí no tenia gana per menjar tant. El suïssos són molt amants de les salses i els condiments. De fet, amb els meus companys de pis va ser una batalla els primers mesos. No podien entendre que fes carn a la planxa o amanida sense salsa! També mengen molta patata, la majoria dels menjars típics porten aquest ingredient com, per exemple, el "rüsti", que porta ceba i patata tallades molt petites i cuites a la paella. Pels mediterranis, aquesta dieta pot resultar bastant pesada.

Imagino que també consumeixen molta xocolata...
Sí. Fa poc vaig llegir que a Suïssa es consumeix una mitja de dotze quilos de xocolata anuals per persona. Es pot dir que allà la xocolata et persegueix! És curiós perquè al menjador de la clínica tenen diverses capses amb xocolatines i, com que el menú costa 7 francs i els tiquets que ens donen als treballadors tenen un valor de 7,5 francs, la gran majoria empra els 0,5 francs que els hi sobren per comprar xocolata. Jo no ho faig habitualment i els estranya molt que no ho faci.

A quina hora sopen?
Cap a les 19 hores, tot i que a l'estiu, com que el dia és més llarg, els horaris són més flexibles. Per contra, a l'hivern quan són les 18 hores tens la sensació que el dia ja ha acabat. A Menorca o a Barcelona tindries tot el capvespre per davant per quedar amb els amics, anar a comprar o fer esport. Allà tenen un altra mentalitat! Alguns dies, després de sopar, aprofito per anar a córrer una estona. Surto de casa i en només deu minuts ja sóc dins el bosc.

Dins el bosc?!
Sí. Zuric està dividida pel riu i envoltada de muntanyes. Els suïssos són molt amants de la natura i de l'esport i molta gent aprofita que el bosc està a prop per dur a terme activitats a l'aire lliure. Per contra, a Barcelona no tens més remei que córrer Diagonal amunt i Diagonal abaix. A més, a Zuric hi ha quilòmetres i quilòmetres de carrils habilitats per bicicletes. Pots arribar a fer 500 quilòmetres sense haver d'anar per carretera. Una de les primeres coses que vaig fer en arribar va ser comprar-me una bicicleta, tot i que a la feina vaig normalment en tramvia, sobre tot a l'hivern perquè plou i neva bastant.

Quant temps té previst quedar-se a Zuric?
La intenció és tornar a Barcelona a finals del proper mes de setembre. Vull acabar la meva tesi doctoral i, a més, m'han ofert una feina com a professor clínic del màster de cirurgia i implantologia bucal. La meva funció serà ajudar els alumnes que porten a terme les pràctiques a la clínica i supervisar els estudis d'investigació dels estudiants. Tinc ganes de començar aquesta nova etapa, tot i que el temps a Zuric m'ha passat volant i és cert que com més temps estàs a un lloc, millor et trobes. Tot i així, espero mantenir la relació amb els companys del departament d'Odontologia amb els quals estic treballant a dia d'avui i, de fet, ja estem preparant alguns projectes comuns per l'any que ve.

Té intenció de tornar a Menorca per treballar a la clínica familiar?
A llarg termini m'agradaria tornar a instal·lar-me a Menorca. Sóc un enamorat de l'Illa i sempre que tinc vacances aprofito per anar-hi. Tot i així, de moment no em plantejo la possibilitat de tornar definitivament. D'alguna manera o altra seguiré vinculat a Menorca i ja es veurà que passa amb el temps.


Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info