La Mirèia de Gurb fa quatre anys que porta la seva parada d'embotits de la plana de Vic a les festes de Maó. Li agrada venir a Menorca perquè és una illa que li resulta simpàtica on la seva família sempre ha tingut tirada a venir a vendre, però la fira gastronòmica d'aquest any no li està anant bé. Podria ser perquè la crisis fa que les butxaques vagin menys plenes però ella està convençuda que els canvis d'ubicació de la fira han estat els veritables culpables. "Quan una cosa funciona, és millor no canviar-la i quan estàvem a l'Esplanada, veníem molt més. L'any passat ens van canviar a la costa de ses Voltes i va ser un fracàs. Vulguis o no, venir fins aquí té unes despeses de transport i allotjament que com a mínim has de cobrir, a més del que et puguis guanyar" afirma sense perdre el somriure perquè no vol deixar passar un client que s'atura davant les llonganisses i els fuets que elabora la seva família.
El seu testimoni es torna a repetir amb la Montserrat Saurí d'Arenys de Munt que fa sis anys que també participa a Maó. "Aquest carrer Sant Jordi no és una bona ubicació i a més, no podem accedir ni descarregar amb comoditat, cosa que ens fa deixar tota la parada amb el gènere sola durant la nit. Sort que entre tots contractem vigilància privada, que també és un cost afegit, perquè si no, l'endemà potser trobaríem que algú vindria a fer un ressopó" explica la Montse que també reivindica l'Esplanada o inclús, ses Moreres com a millor ubicació.
Un dels firaires més veterans i que té un negoci muntat que roda per tot el territori nacional, i té un establiment a uns grans magatzems de Palma, és en Juan Carlos, de les olives Pericàs. Al carrer Sant Jordi cantonada amb el Cos de Gràcia té una de les parades més grosses on hi ha trenta vuit classes diferents d'olives però també està molt queixós. "És un carrer estret, on la gent no sap ni que hi som. No entenc perquè mos han mogut de s'Esplanada o ses Moreres. L'any passat a la costa de ses Voltes va ser molt pitjor i només quan la gent anava a veure els focs es va animar una mica. Em costa més de 600 euros venir aquí i no en feim ni 400", conclou enutjat, sense perdre pistonada per oferir-me si m'interessa comprar unes tàperes o unes olives trencades de Mallorca.
embotits i formatges
Les vint-i-una parades que omplen el carrer Sant Jordi deixen anar una flaire que fa obrir gana des del principi fins al final on sobretot, el que més hi ha és embotit de tota classe.
Aquesta saturació de monoproducte tampoc agrada massa als firaires implicats que prefereixen que el client que passeja trobi varietat i pensen que seria millor que establissin torns rotatoris d'assistència per no tenir tanta competència.
En Mateu Rosselló és un mallorquí que cada any ha vingut i que tampoc estava satisfet en com estava anant la venda i és que la gran majoria de parades venen de Catalunya o Mallorca.
L'altra gran protagonista és el formatge, sigui de Menorca, del Pirineu català o d'Astúries però comparteix escenari amb les olives i les "gominoles", que si ho comparem en metres de parada, tenen l'oferta més gran. No falten les 'crèpes' a l'instant que són un clàssic de qualsevol fira i com a punt exòtic, hi ha el kebab, una "jaima" on és possible seure tranquil·lament a fer el te o els còctels que prepara en Wilson Bouvierd, un dominicà simpàtic que demostra que amb samba i un bon somriure també es poden servir "mojitos", "piñas coladas" i demés fauna a qualsevol hora del dia.
També hi ha una parada no gastronòmica de ganivets i eines vàries que sembla que acaba de completar el carrer. La fira, que és més de productes de la terra per menjar que de gastronomia entesa com l'art culinari al voltant de la taula, està oberta des de les 10 del matí fins a la 1 de la matinada i es clourà avui diumenge.
Fins a l'any que ve.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.