L'estereotip d'empresa familiar parla d'empresa petita integrada quasi bé només pel seu propietari i potser algun descendent. Certament això es correspon a moltes empreses familiars; però també ho és, posem per cas, Sol Melià, una empresa prou gran i que cotitza a borsa. Els trets que caracteritzen una empresa familiar són bàsicament tres: que la propietat estigui principalment en mans d'una família o grup de famílies, que la gestió recaigui en alguns dels membres d'aquestes famílies i que l'empresa tingui la voluntat de continuïtat al llarg de vàries generacions. En definitiva es tracta d'empreses gestionades pels seus propietaris i que tenen una visió a llarg termini dels negocis.
Són aquestes característiques suficients per assegurar l'èxit o per no patir les conseqüències de la crisi econòmica i financera actual? Certament no, però ajuden. Les dificultat per fer front a baixades de la demanda de productes i serveis o l'eficiència en la producció depenen de la professionalitat dels gestors, i les diferències amb les empreses no familiars és menys apreciable. Una dificultat dels temps de crisi actual és la dificultat per accedir al finançament, i és en aquest punt on les característiques de l'empresa familiar es manifesten com un avantatge sobre la resta d'empreses.
Les dificultat per accedir al crèdit es manifesten en que les entitats financeres exigeixen percentatges de fons propis cada vegada més elevats, i aquí les famílies empresàries juguen un paper més rellevant. És fàcil trobar notícies en els darrers temps de famílies que fan aportacions al capital de les empreses per fer front a les necessitats de funcionament o de creixement. La família Serra, accionista de referència de Catalana Occidente, ha finançat la compra d'una participació estratègica de l'asseguradora de crèdit Atradius, i la família Lara, propietària de Planeta ha finançat la internacionalització del seu grup. Aquests exemples són la punta d'una política de les empreses familiars centrada en la reinversió dels beneficis, la cobertura de pèrdues i el finançament de noves inversions.
En un estudi elaborat per la Càtedra Banca March de l'Empresa Familiar, que presentarem el 6 de Novembre a la UIB, es constata que les empreses familiars durant el període de crisi tenen millor accés al finançament bancari a llarg termini que les empreses no familiars, tot i que el cost financer no difereix substancialment. En definitiva el bancs tenen majors nivells de confiança amb les empreses familiars pel seu compromís a llarg termini i la vinculació de la riquesa familiar a l'empresa.
Aquesta aposta pel llarg termini dels negocis de l'empresa, el compromís amb les generacions futures, el control de la gestió o la gestió directa dels propietaris esdevenen elements claus per entendre els major nivells de supervivència de l'empresa familiar en períodes de crisi.
També hi ha reptes de futur que són importants per assolir nivells d'èxit i passen per la innovació tant en el productes com en els processos de producció o prestació de serveis, encara que aquestes innovacions siguin petites. Un element clau rau en la professionalització de la gestió, que pot recaure en els membres de la família i també en professionals altament especialitzats que aporten valor a l'empresa. Ser l'hereu no és una característica que per se doni capacitat de gestió empresarial, ni el converteix automàticament en un inversor responsable per la continuïtat de l'empresa. La formació com a accionista i la identificació amb els valors de la família i l'empresa esdevenen claus per assegurar que es transmetrà a generacions futures més del que s'ha rebut de les generacions anteriors i, sobretot, es genera riquesa i ocupació.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.