"L’oferta de feina és infinitament superior a Brussel·les que a Espanya"

Va escollir vostè el destí?
Sí. Quan vaig decidir que volia viure l'experiència Erasmus tenia clar que volia anar a un país on les assignatures fossin en anglès. D'una altra banda, sempre havia tingut curiositat pels països escandinaus: el seu clima, tan diferent del nostre, la seva manera de ser i de viure. A més, la Universitat de Chalmers tenia molt bona fama, així que vaig decidir anar cap allà.

Què li va semblar la ciutat?
Mai havia estat a Göteborg abans i, sincerament, la meva primera impressió va ser bastant nefasta. Vaig arribar a finals d'agost i, en aterrar, estava plovent molt i feia fred. No obstant això, amb el temps vaig anar coneixent tota la ciutat i m'hi vaig acabar fent, sobretot a la Universitat, on les instal·lacions i l'ambient internacional eren realment genials. La veritat és que em vaig adaptar a la vida a Göteborg ràpidament. Anar d'Erasmus és una experiència que es viu molt intensament des del primer fins el darrer moment.

L'idioma no va resultar un problema?
En un primer moment em va resultar difícil seguir les classes en anglès, però em vaig acostumar ràpidament. Encara que la llengua del país és el suec, tothom parla perfectament l'anglès, des dels fillets fins els avis. En aquest sentit, no vaig tenir mai cap problema.

Va passar molt de fred?
Sí, sobretot venint de Menorca. No obstant això, jo m'esperava més fred encara. S'ha de tenir en compte que Göteborg es troba a la costa sud de Suècia i, per tant, no fa tant de fred com a la resta del país. El que em va costar més és la manca de sol. Quan estàs acostumat a veure'l pràcticament cada dia, arribes a Suècia i, evidentment, l'enyores.

Com definiria els suecs?
Segons la meva experiència, els suecs tenen una manera de ser molt diferent dels sud-europeus. Són molt educats i agradables, però els costa molt obrir-se i, per tant, és complicat fer-se amb ells a nivell personal. Potser el clima els refreda un poc el caràcter. Potser per això s'esforcen en organitzar activitats per a relacionar-se entre ells. Per exemple, tenen el famós "fika", que consisteix en trobar-se cada dos per tres durant el dia per beure cafè o te i menjar pastís. De fet, no està gens malament!

On va viure durant aquella època?
Mentre estudiava vaig estar a un pis d'estudiants amb altres sis companys de diferents nacionalitats. En començar a fer feina, vaig traslladar-me a una altra casa amb dos amics mexicans.

Quant de temps va estar a Suècia?
Vaig arribar allà a finals d'agost de 2010 amb la idea de quedar-m'hi deu mesos, però finalment vaig estar a Göteborg un any i mig.

Per què es va perllongar la seva estada?
Arran del projecte de final de carrera que vaig portar a terme allà, em van oferir feina a la mateixa Universitat de Chalmers, seguint amb el mateix projecte, però anant una mica més enllà. Per tant, vaig estar treballant per a la Universitat durant sis mesos.

Sobre què va fer el projecte de final de carrera?
Era un projecte que ja estava proposat per la Universitat i que forma part d'un projecte més ampli que té l'objectiu de cercar noves vies en tots els dominis per a un desenvolupament sostenible. El meu projecte es basava concretament en analitzar l'estalvi energètic que es pot obtenir a través de l'aplicació de diferents mesures d'eficiència energètica als edificis espanyols.

A quin departament de la Universitat de Chalmers va fer feina?
Vaig estar al departament d'energia i desenvolupament. Durant els sis mesos que vaig estar allà, vaig tenir l'oportunitat d'escriure dos articles científics i presentar-ne un d'ells a una conferència sobre la rehabilitació d'edificis per a l'estalvi energètic, a Manchester. En general, la feina que vaig realitzar a la Universitat de Chalmers es pot dividir en dos grans blocs. D'una banda, vaig fer una descripció dels edificis espanyols física i tècnicament per calcular la demanda energètica de tot el sector. Això ho vaig poder fer gràcies a un programa informàtic dissenyat per la mateixa Universitat. Després, vaig utilitzar aquesta descripció per analitzar, amb el mateix programa, quins són els estalvis energètics que es podrien aconseguir aplicant diverses mesures d'eficiència energètica, com per exemple, afegir una capa d'aïllament a la façana, canviar les llums de la casa per bombetes de baix consum o utilitzar sistemes de climatització amb recuperació de calor.

Va extreure alguna conclusió?
En primer lloc, es poden aplicar mesures energètiques que suposarien un estalvi de fins un 40 per cent de la demanda energètica actual i diverses d'elles resulten rendibles econòmicament. A més, gràcies a aquesta feina el programa dissenyat per Chalmers ha pogut ser aplicat en el cas d'Espanya.

Com valora aquesta primera experiència a l'estranger?
Enormement positiva. Anar d'Erasmus és increïble: arribar a un nou país amb una nova llengua, conèixer una altra manera de pensar i de viure, i fer-ho rodejada de gent d'altres països que està vivint el mateix que tu i amb qui intercanvies tantes experiències és una experiència que te fa créixer moltíssim. D'una altra banda, a la Universitat de Chalmers vaig tenir la meva primera experiència com a enginyera que em va permetre créixer també a nivell professional. A més, he millorat moltíssim l'anglès, que avui en dia és pràcticament imprescindible.

Ara es troba a Brussel·les, què l'ha portat fins allà?
Quan vaig acabar de fer feina a Göteborg podria haver tornat a Espanya, però ara mateix no hi ha bones oportunitats per a joves com jo que acabam de finalitzar els estudis i no tenim experiència professional. De fet, no hi ha feina per ningú! D'una altra banda, durant la meva estada a Suècia vaig conèixer el meu al·lot. Ell és francès i va trobar feina a Brussel·les com a enginyer al departament d'estratègia de vendes de Mobistar, que és el segon operador més gran belga dels tres operadors de telefonia mòbil. A més, Brussel·les és seu europea i, per tant, hi ha una forta presència d'empreses internacionals i és pot trobar feina en anglès.

Tot i així, les llengües oficials són el francès i el neerlandès...
En realitat, Bèlgica té tres idiomes oficials: el francès, el flamenc (el dialecte neerlandès i l'alemany. Brussel·les és una zona bilingüe, però de parla majoritàriament francesa. Tot i així, el sector privat demana normalment com a requisit el domini del flamenc. Això s'explica pel fet que el poder econòmic del país es troba a dia d'avui en mans dels flamencs, i de cada vegada més, a diferència de com era al passat, quan el tenien els francòfons. De moment, jo vaig a una escola de llengües on estudio francès.

Li està resultant fàcil?
En un primer moment em va costar una mica. No hi ha cap llengua que sigui fàcil quan es comença de zero. No obstant això, el fet de xerrar català em va facilitar molt l'aprenentatge i després de cinc mesos ja parlo el francès bastant bé.

Es sent parlar de crisi a Brussel·les?
Podríem dir que sí es nota la crisi, però no tant com a Espanya, sobretot perquè hi continua havent la mateixa feina a la Comissió Europea, o fins i tot més. Pel que fa al sector privat, no conec la situació abans de la crisi, però l'oferta de feina és infinitament superior aquí que a Espanya. El meu problema i el de molts altres estrangers i fins i tot pels mateixos belgues són les llengües. A més, i això és una opinió personal, considero que els espanyols acabats de titular tenim un inconvenient important enfront dels joves d'altres nacionalitats, i és que no tenim cap coneixement pràctic, cap experiència professional real. En canvi, a França, per posar un exemple, les estades en empreses formen part de la formació d'un enginyer.

Ha trobat feina?
Sí. Al gener començaré a treballar a una empresa anomenada Lhoist amb un contracte VIE (Voluntariat Internacional a l'Estranger).

En què consisteix aquest tipus de contracte?
Són contractes finançats per l'Estat francès i destinats als joves, amb l'objectiu de donar-los l'oportunitat de treballar a l'estranger, obtenint l'enriquiment personal i professional que això suposa. Qualsevol ciutadà europeu pot tenir-hi accés. És una iniciativa genial. Estic encantada!

Com va aconseguir-lo?
Realment em vaig presentar per una altra oferta, també VIE, que estava publicada a internet, però es van posar en contacte amb jo perquè tenien aquesta feina que s'adaptava molt bé al meu perfil i a la feina que havia portat a terme a Chalmers.

A que es dedica l'empresa per a la qual treballarà?
És una empresa que produeix calç i dolomita que després utilitzen per a la producció de moltíssims productes en diferents mercats, com per exemple, en materials de construcció. Jo estaré treballant dins d'un grup de feina amb l'objectiu de realitzar un estudi sobre l'estat actual i les tendències del mercat dels edificis de construcció: competidors, regulacions, noves tecnologies, etcètera.

A quina zona de la ciutat viu?
Visc al barri de Saint Josse. És la zona amb més estrangers de tota Bèlgica, sobretot turcs. M'agrada molt, especialment perquè estem molt a prop tant del centre com de la zona on hi ha més oficines de la Comissió Europea i també del Parlament Europeu. Això fa que sigui una zona multicultural, al carrer pots escoltar molts idiomes diferents. Precisament això és una de les coses que més m'agrada de Brussel·les. El fet d'anar pel carrer i trobar gent de qualsevol nacionalitat. Per contra, el que menys m'agrada és el clima. Aquí plou moltíssim!

Enyora Menorca?
Per molt adaptat que estiguis allà on et trobis, casa teva sempre és casa teva. Per tant, trobo a faltar la família i les amigues i, sempre que puc, sobretot a l'estiu i per Nadal, torno a l'Illa. De moment, no em plantejo tornar definitivament a Menorca en un futur proper, però qui sap? Sóc molt jove i poden passar moltes coses. No vull tancar la porta a res.

Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info