"Adrià m’ensenyà a pensar i a no tenir por d‘avançar"

Actualment, i des de fa vint anys, treballa com a Professora Tècnica de Pràctiques de Cuina a l'Escola d'Hosteleria de Girona, des de fa dotze anys, amb el seu marit Xavier Gubau que l'acompanya a Menorca, porten el Catering El Ginjoler i des de fa quatre tenen el restaurant amb el mateix nom al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.

És la segona vegada que visita Menorca convidada pel Casal Català. Cuinarà avui i demà una sel·lecció que es podrà degustar, al migdia, al restaurant Ca n'Aguedet.

Vostè presenta la seva cuina com a generosa, honesta i contemporània, què vol dir amb tot això?
És la marca de la casa. Generosa per l'acollida que fem des de la nostra feina al comensal, a part del propi menjar, que intentem que no en falti. Honesta perquè no disfressem els productes que procurem que s'expressin per si sols, que siguin de la temporada i que estiguin d'acord amb el moment en què estem, per això també parlem de contemporània. Partim sempre de les arrels però li donam el toc modern que correspon al moment.

Ha preparat dues seleccions especials per a la XXI Setmana de la Cuina Catalana, inclou sobrassada, peix, bolets... Ens les comenta?
M'agrada cuinar i menjar el que el lloc m'ofereix, tot el més autòcton que pugui ser. També preparam una amanida que porta uns farcellets de brossat, farem un cruixent de sobrassada amb el joc de la mel, modernitzarem uns panellets amb foie i ametlles, així fusionem productes i elaboracions. També preparam suquets perquè igual que a la nostra terra aquí s'hi diuen molt, igual que un mar i muntanya, tampoc podia faltar. Després també fem un tiramisu de carbassa, és divertit perquè no es solen fer postres d'aquest aliment.

La seva estada al Bulli i al Celler de Can Roca no es pot passar per alt. Ha dit vostè que li van suposar un abans i un després.
Era molt jove, fa més de vint anys que vaig estar a aquests restaurants. Llavors El Bulli no era tan famós tot i que estava creixent, era un restaurant avançat però era un més. És cert que allà s'hi vivia molt la gastronomia i Ferrà Adrià ensenya a pensar, ens ensenyava a raonar el perquè de les coses, a no tenir por, a qüestionar-te les coses no per destrossar-les sinó per avançar.

Quina és llavors la dialèctica entre la cuina tradicional i la d'avantguarda.
La cuina tradicional és l'arrel, la d'avantguarda és una experiència que normalment no es viu a casa, tot i que hi comença a haver certes influències, però un plat del Celler de Can Roca difícilment és repetible i l'experiència de menjar-lo allí és exclusiva i ho serà sempre. Hi ha el tema de les sensacions i el tema de la tecnologia que és complexa, als que els agrada cuinar adquireixen ja alguns utensilis com una "thermomix", o un forn de vapor per cuinar més lleuger, un de convecció per cuinar a dalt i a baix, però l'evolució del xef va per un altre camí i es degusta a casa seva.