"Balears és cada vegada més vulnerable al perill d’inundacions"

El tema del temps és un dels interessos generals més quotidians i sempre ho serà, no és ver?
El temps, és a dir l'estat de l'atmosfera en el decurs d'un dia o de diversos dies, sempre ha estat un motiu d'atenció per part dels humans per una raó lògica: les activitats humanes diàries depenen en gran part de les condicions atmosfèriques del moment. Per això un dels gestos més habituals i quotidians dels humans de totes les societats de la Terra és alçar la vista al cel cada matí i intentar deduir què ens depararà l'atmosfera aquella hora, aquell dia o fins i tot aquella setmana. Avui dia, aquesta previsió individual ha estat substituïda en bona part per la previsió que fan els mitjans de comunicació, cosa que ha fet que no estiguem tan atents al cel com abans. De fet, fins fa no massa temps, quan no hi havia aquests mitjans, els pagesos o els pescadors tenien uns coneixements més que acceptables de meteorologia local, que s'adquirien per experiència i per transmissió oral, i que aplicaven a l'hora de decidir quan sortir a pescar, quan sembrar o fer la collita, o quan ventar el gra de blat a les eres.

En el cas de Balears, quins fenòmens naturals es poden considerar de risc?
Aquesta pregunta és molt interessant per a un geògraf, perquè un dels seus temes d'anàlisi és precisament el risc natural. El cas és que el concepte de risc és un poc confús i no sempre s'empra bé. Potser és més adequat parlar de perillositat i vulnerabilitat. La perillositat significa que un territori està sotmès a la probabilitat que ocorri un succés que pot causar danys a la societat. Per exemple, al Japó el perill que ocorrin terratrèmols i tsunamis és molt alt, i en canvi a Balears és baixíssim. Per altra part, la vulnerabilitat és l'impacte d'aquells danys en les infraestructures i en les persones exposats al succés perillós i afectats per ell. A Balears, la perillositat natural la trobam sobretot en fenòmens com les inundacions, els esllavissaments o l'erosió, derivades dels episodis de precipitacions intenses que de vegades ens afecten. De fet, el territori balear és cada vegada més vulnerable al perill d'inundacions o els esllavissaments, perquè s'ha construït als llits dels torrents, i perquè s'estan eliminant les infraestructures rurals de control del risc, com són les marjades, els parats o certes infraestructures d'enginyeria tradicional que tenien com a funció el drenatge de l'excés hídric. Per tot això, els geògrafs insistim en la necessitat d'incloure el risc natural en totes les polítiques urbanístiques i a totes les escales, tant la insular com la municipal.

Quina opinió li mereix la figura de Reserva de la Biosfera de Menorca?
Menorca és Reserva de la Biosfera des de l'any 1993, una figura amb la qual es reconeixen mèrits com la diversitat biològica de l'Illa, i que ha influït en la política territorial insular. Per exemple, en línia amb allò que postula la Reserva de la Biosfera, Menorca compta amb un Pla Territorial que contempla el paisatge com un element fonamental del territori, no només pel seu valor patrimonial o un factor d'identitat cultural dels menorquins, sinó també com un recurs i un bé econòmic, ja que el paisatge és un component bàsic del productor turístic, que utilitza com a reclam les bondats del nostre entorn natural i rural. Des de la Península, però també des de Mallorca o Eivissa, Menorca es perceb com una Illa en què els valors de la cultura mediterrània han quedat singularment ben preservats, o una Illa encara poc contaminada per la urbanització litoral desmesurada. Aquest fet diferencial menorquí pens que no és casual, i segurament és la manifestació més evident de les polítiques que, amb més o menys èxit, deriven del fet de ser Reserva mundial de la Biosfera.

Com a geògraf, quines són les problemàtiques territorials que més afecten a Balears?
Des d'un punt de vista de política territorial, crec que un dels principals problemes es troba actualment en la terciarització del sòl rústic, o sigui en l'ocupació de l'espai rural per usos que estan completament desvinculats de les activitats agropecuàries o forestals, com per exemple els usos hotelers o residencials explotats turísticament. Quan la qualitat dels espais costaners sembla esgotada i la legislació s'ha vengut mostrant més sensible als problemes de la litoralització de l'activitat turística, el sòl rústic apareix com un nou recurs susceptible de ser terciarizat, perquè resulta més barat i el control urbanístic és menor. Això per una banda, i l'abandonament del camp per l'altra, farà que la nostra generació percebi canvis en el paisatge rural que abans tardaven diverses generacions en produir-se. Això que avui és camp silvestre, demà serà parc urbà.