"L’òpera va néixer fa 400 anys, està molt viva i no morirà mai"

El seu programa és un de les sensacions de la televisió catalana, quines són les claus de l'èxit?
Ostres, no ho sé! suposo que l'èxit radica en que tractem l'òpera com qualsevol altre tema, sense tabús, sense prejudicis, i tractant-lo com si parléssim de qualsevol altre entreteniment.

Diuen que és com un manual d'instruccions, una guia de viatge il·lustrada. Entendre l'òpera és el primer pas per estimar-la?
Home, tothom té el seu grau de sensibilitat i segurament hi haurà qui no necessitarà absolutament res per estimar-la directament i també trobarem persones que necessiten més d'un i de dos manuals instruccions. Però està clar, entendre una miqueta el perquè de tot plegat ajuda a gaudir-la i ajuda a anar-hi entrant, sense cap mena de dubte.

Però el seu programa triga mitja hora i les òperes no triguen mitja hora...
T'he de confessar que això si que si va ser al principi, un problema molt greu per mi perquè la televisió requereix d'un esforç immens de concreció, un esforç immens de selecció. "Òpera en Texans" té una durada de 28 minuts, a vegades puc estirar fins 29 i mig, i en aquest lapse, al menys, hem d'explicar tres o quatre coses que quedin molt clares. Això és el que intento a cada programa per despertar l'interès de l'audiència. Explicar-ho tot és absolutament impossible.

Li he sentit dir que Puccini és com Messi....
Bé, és una frase que ha tingut molt de ressò....la vaig dir en el sentit figurat de que com que a tothom li agrada Puccini, és un compositor molt fàcil i hi ha una certa tendència a pensar que al agradar a molta gent, no té gaire valor musical. Això, en canvi, és tot el contrari perquè, precisament, el que fa Puccini és molt difícil perquè es tracta d'una musica molt complexa. I ho comparo amb Messi perquè quan veus el que fa amb la pilota sembla tant fàcil que tots ho podríem fer però en realitat, és molt i molt difícil.

Hi hauria un Ronaldo en el món de l'òpera pels barcelonistes?
No ho sé, segurament sí, però val més que no ens posem en aquest jardí (riu).
Vostè ha innovat amb el producte i s'ha reinventat a si mateix, com va ser el procés?
Jo era baríton i quan vaig deixar de cantar, la vida em va portar a les sales de conferències a explicar la historia de l'art i de la música. Amb el temps, la cosa va generar un cert ressò i un dia, per casualitat, em va venir a veure un productor de televisió que em va proposar portar aquella activitat al mitjà 'tele'. I això sí que em va obligar a reinventar-me

Però el Ramon que veiem al programa no és cap personatge, és el Ramon Gener, no?
Precisament és el que li sobta més a la gent perquè quan em venen a escoltar en un conferència, em comenten que soc bastant igual que la persona que han vist al programa i jo els hi dic que jo soc així, que a la televisió no interpreto res.

De fet ja heu rebut uns quants premis i fa poc heu estat finalistes als Prix Europa de Berlin. Això no fa vertigen?
Home, quan vam estar a Berlin per la nominació al millor programa europeu d'innovació, precisament en la categoria d'innovació, ni cultural ni musical, va ser tot un honor que amb el nostre modest programa, ens poguéssim comparar amb el que s'estava premiant en aquests prestigiosos premis. Més que vertigen, em fa molta il·lusió perquè jo hi poso moltes hores i molta feina amb un equip de 10 persones que som i quan et reconeixen la feina, és una satisfacció.

A casa seva diu que no tenen taula de menjador, que tenen piano. Com és això?
Si, si, és així. Jo abans tenia un piano de paret i taula de menjador però la meva il·lusió era tenir un piano de cua o de mitja cua. I com que sempre dinàvem a la cuina i molt poques vegades empràvem el menjador, vaig prioritzar. Pensa que el piano el faig servir gairebé cada dia perquè hi passo moltes hores al dia, si és que no estic rodant o fent guions.

La crisis també està portant més gent amb texans a l'Opera?
La crisis està portant, com a tot arreu, menys gent a tot arreu, menys gent al teatre o a la òpera perquè tots prioritzem. Però de tota manera, jo crec que el públic que va la òpera, i no vull que ningú s'enfadi, cada vegada es un públic més normal, menys estirat i més de persona que simplement, vol anar a veure un teatre amb música. Des de d'aquest punt vista, pot anar amb texans, amb corbata, amb esmòquing o amb el que vulgui perquè el més important, és la predisposició amb la que vagis. La resta, em sembla secundari.

Menorca té una tradició operística que remunta de fa molt anys amb el Teatre d'Opera més antic d'Espanya. Ho sabia?
I tant, i precisament l'altre dia explicava una anècdota relacionada quan el Teatre del Liceu va ser rescatat pel Teatre de Maó. Resulta que l'any 1947, es celebrava el centenari del Liceu i desitjaven programar la mateixa òpera amb la que es va estrenar al 1847, que era Anna Bolena, de Donizzetti. Però es veu que no trobaven la partitura i es van posar a buscar-la per tot arreu, per França, per Itàlia i no la trobaven enlloc. Aleshores, el director artístic del Liceu, que es deia Napoleone Annovazzi i que llavors passava les vacances a Maó, casualment va aprofitar aquell estiu per anar a visitar el Principal i tot regirant papers, va poder trobar la partitura que no havien sabut trobar enlloc. Gràcies a aquesta troballa, van poder celebrar el centenari del Liceu!

Ha cantat mai aquí?
En la meva època com a baríton, recordo que vaig cantar fa molts anys a Maó una sarsuela, acompanyat per un tenor cantàbric que es deia Jorge Elías i la Rosa Mateu. T'estic parlant de fa molts anys...De fet, la primera vegada que vaig ser a Menorca va ser gràcies a Lluís Sintes amb qui tinc molta amistat.

Quines són les òperes que hem d'escoltar abans de deixar aquest món?
S'ha d'escoltar alguna òpera de Monteverdi, alguna òpera barroca, per exemple algun Haëndel, s'ha d'escoltar algun Mozart, s'ha d'escoltar un Verdi i un Wagner. Això com a mínim, mínim requisit però és que m'estàs preguntant una cosa molt difícil!

Perquè creu que l'hem de venir a escoltar?
El que intentaré explicar demà dissabte a través de "Carmen" de Bizet, és el perquè la òpera és l'òpera i perquè la òpera, que és una cosa que va néixer fa 400 anys, és una cosa que encara existeix, està viva i perquè no morirà mai. Tot aquell que vulgui entendre perquè passa, si ve el dissabte, potser, aconsegueixo explicar-li.

Com diu, la música és per compartir-la!
Si no ets capaç de compartir la música amb els altres, no et serveix per res. Si jo puc escoltar la música com un fet íntim, a casa, jo sol, està bé però si la puc escoltar amb tu, és molt millor. No té punt de comparació. Compartir l'experiència es molt millor perquè la musica es una de les poques formes d'art que necessita de l'interpret per arribar en el receptor i clar, tot això fa que sigui absolutament meravellós.