Si hagués de diferir en alguna cosa amb l'autor de l'exposició de la que aquests dies es pot gaudir a la sala El Roser de Ciutadella, només seria amb el títol escollit per a la col·lecció. Si més no, li canviaria el nom "Esquitxos de realitat" pel concepte esquitxos de color. Una mutació metafòrica d'acord a unes impressions pictòriques que bé podrien transitar en un món oníric d'enèrgiques pinzellades.
Daniel Codorniu (Palma, 1943) aplega en el seu debut menorquí un interessant camí, gairebé a manera de retrospectiva, marcat per la supremacia del color. El pintor mallorquí convenç amb una obra embastada per l'experiència i el domini del paisatge i la figura. La mostra -comissariada per Antoni Planas juntament amb Lourdes Melis i que arriba a l'Illa de la mà de l'Institut d'Estudis Baleàrics-, és la millor representació visual del seu mestratge enfront del llenç.
De recorregut sincer i traç segur, Codorniu experimenta els materials damunt tela o fusta sense complexos. Dibuixa i redibuixa la línia accentuant la força de la seva expressió. Formats gegants i imponents alguns que es distribueixen a un espai on també s'ha volgut sumar-hi un seguit d'estudis que recorden els esbossos del pintor abans d'emprendre la gran obra.
Esclat de llum mediterrània
Un esclat de llum mediterrània, paratges que Codorniu treballa directament a l'aire lliure portant-se a l'estudi les sensacions viscudes com l'atmosfera d'un capvespre de tardor o l'explosió d'un dia primaveral. Els seus paisatges s'allunyen del tòpic perquè son tractats des de l'interior, com a elements que primer respira i que després reflecteix en el quadre.
En la manera de fer de Cordorniu l'exaltació pictòrica esdevé el color majúscul. Ports de redossa, marines, natures mortes i molta figura femenina. Un joc dinàmic al vaivé de l'oli i l'acrílic. Produccions que en ocasions freguen l'abstracció, com l'obra "Aquàrium".
Format en Belles Arts per l'escola Sant Jordi de Barcelona, la vida de Daniel Codorniu transcorre a cavall entre Mallorca i la Ciutat Comtal. A Barcelona s'ha dedicat a l'ensenyança, però mai ha deixat de pintar. La seva dilatada producció va des del caos dels avantguardistes europeus d'entreguerres al neoclassicisme postmodern dels seus paisatges i figures.
Una pinzellada àgil que de vegades torna gruixada per guanyar en relleu. L'autor passa de la inquietud a la placidesa. I així, qui observa és abocat a un món de color on descobrir-hi tots els detalls és qüestió de temps.
La mostra romandrà oberta fins a mitjan gener.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.