"En les escultures jug amb els materials, res és el que sembla"

La seva exposició de pintura i escultura està rebent multitud de visites a la Sala Xec Coll de Ciutadella. Es podrà visitar fins el dia 16 de gener. Què l'ha engrescat a exposar?
No tenc cap pretensió, simplement compartir la meva obra amb la gent. Sempre estic creant, no estic mai aturat i faig el que m'agrada: pintar i fer escultura. Aprofit els materials que trob o que tenc a mà per a crear, ja pot ser un ferro o qualsevol cosa que em pugui despertar la creativitat.

A la mostra predomina la figura femenina, per què?
Perquè dóna més joc. Estèticament la figura femenina és més bella i pots crear figures més artístiques.

També hi ha presència de l'escultura d'inspiració santjoanera, la festa també desperta la creativitat?
Hi ha 6 peces inspirades en Sant Joan. Ha estat un motiu sempre present a la meva obra. De fet, vaig ser l'autor de les carotes en els biennis 1982-83, 1992-93 (autoria col·lectiva), 1994-95 i 1996-97. Com també vaig ser l'autor del cartell anunciador de les festes de 1991. Seria un ciutadellenc flaquet si Sant Joan no m'estirés! (amolla una gran rialla).

D'on li neix la inquietud artística?
De sempre. Als 11 anys ja anava a escola amb el pintor Torrent, però qui em va fer obrir els ulls en el potencial creatiu va ser Hernández Mora, que feia de dibuixant a la fàbrica de Cas Xigarret, on jo treballava.

Així, la seva vessant artística és totalment autodidatacta...
Totalment.

Les seves escultures sorprenen al públic, el que sembla que és ferro o bronze és argila, el que sembla marès és ciment o el que sembla llenya és un altre material...
Res és el que sembla! Puc fer que un material sembli el que jo vulgui (torna a riure). Faig feina dia a dia, segons els materials vaig creant el que me surt de dins.

Quin és el comentari que ha sentit de l'exposició que més li ha cridat l'atenció o més l'ha satisfet?
Que la gent se'n vagi contenta. Però el que més m'ha agradat és que hi hagi hagut gent de fora de l'Illa que me vulgui conèixer, que digui que no havien vist mai unes escultures com aquestes i que demani el meu telèfon.

Es sent a dir que és reticent a vendre la seva obra...
Les obres exposades les tenc a ca meva. No vaig a vendre, tenc la meva vida aclarida. En canvi, estic content de compartir les meves obres amb la gent. Vaig vendre dos quadres i ara em penedesc perquè són únics. Si venc és en comptades ocasions, vendre per jo no és l'important.

Per cert, poca gent deu saber que és l'autor de l'única placa que anomena la Plaça des Born, al cap de cantó amb el carrer Major des Born...
Sí, me la va encomanar l'Ajuntament de Ciutadella en els anys 80 per posar el nom ciutadellenc a la plaça. Fa 70 per 40 centímetres. És un orgull. Ho sé perquè d'ençà 1960 apunt tot el que me va passant en la vida... perquè sinó te gires i no hi queda res. A vegades repassant les notes, em pos trist en veure que han passat 20, 30 o 40 anys d'una cosa viscuda.