"En ‘Xisco barberet’ era el practicant del poble i barber"

Em dic Magdalena però a Maó em coneixen per na Neneta 'finestres' i as Castell per na Neneta 'barberet'. Tenc 88 anys i el meu home es deia Pepe 'barberet'. Es va morir fa quatre anys. Vam arribar a complir els 61 anys de casats. A casa érem set germans i vam haver de passar una època de penúries i molta escassetat en temps de la postguerra. Dels germans sóc l'única que queda amb vida, a part de dues cunyades i un cunyat. Tenc un fill i una filla, amb qui visc. Na Mari era bessona però en néixer setmesines, la seva germana es va morir poc després. M'agrada molt mirar la televisió, especialment el programa "Sálvame", també m'agrada molt escoltar Ràdio Es Castell i anar al bingo. M'encanta en Manolo Escobar.

Vostè va viure una època que diu que va ser de moltes penúries. De què se'n recorda?
Jo vaig viure la Guerra Civil. Tenia una dotzena d'anys quan va esclatar i me'n ben record que quan sonava la sirena ens refugiàvem al soterrani de casa on hi dormíem. M'ha ben quedat que el pa anava racionat. A casa érem tants que cadascú tenia la seva bosseta i si hi faltava alguna cosa hi havia baralles entre els germans. En Pepe el meu marit feia el servei militar al quarter d'Intendència des Castell i quan em venia a veure (encara no estàvem casats), ja en temps de postguerra, li tocava primer les butxaques abans del petó, per saber si m'havia duit un coc del quarter.

Vostè va començar a treballar que encara era una infant, veritat?
Vaig començar a fer d'ajuntadora a Can Moll amb vuit anys. A més, després de la meva jornada em feien granar i espolsar la casa. Em pagaven tres pessetes la setmana. Mo mare m'esperava al cap de cantó per gastar-les amb menjar per a la família. També me'n record que em donaven un ral i passava per la pastisseria perquè em donessin a pes les restes de neula, melindro o qualsevol pasta que els hi hagués sobrat.

El carrer on viu vostè duu el nom de 'Xisco barberet'? Qui era aquest senyor que vostè va ben conèixer?
Era el meu sogre. Va ser el practicant del poble però el nom li ve perquè també feia de barber amb els seus dos fills, en Pepe el meu marit i en Lito. Com que era ben petitó, de barber li va quedar barberet. I el nom del carrer li ve per les bones obres que va fer pel poble. Com a practicant, m'en record que encara bullia les xeringues. No cobrava sinó que només demanava la voluntat i si hi havia qualsevol urgència partia cap allà fos l'hora que fos.

Vostè ha vist l'evolució del poble des Castell. Com veu els canvis que ha sofert el poble?
Els canvis han estat molts. Nosaltres no teníem juguetes. Retallàvem figures d'algunes revistes i fèiem "recortables". Amb els bo d'ossos de la carn ens enginyàvem uns fogons i fèiem dinars. Quan teníem algun caramel, agafàvem el paper l'allisàvem dins un llibre i jugàvem amb allò. Érem ben feliços. Ara els nens no juguen. Només saben de mòbils. Tot i ser una època de pobresa, crec que era millor abans que la vida d'ara.