TW
0

Antoni Puigverd, articulista a nombrosos mitjans, té la capacitat del metge que diagnostica una malaltia greu. Ho va demostrar a les dues activitats de la Fundació Rubió en què ha participat en els dos darrers dies. A la biblioteca va parlar del laberint català, a partir de la tesi exposada a l'entrevista publicada divendres, i ahir a Mongofra va obrir un debat sobre "El desconcert del present".

L'articulista va presentar una "reflexió enmig de la boira" i va assegurar que s'està acabant la dinàmica històrica que ha construït el món com el coneixem i que es camina cap a una nova civilització. L'afirmació de Bauman, "mai més serem a casa", va ser el punt de partida. La "casa", el món petit que envolta i dona estabilitat a una persona, s'ha transformat per sempre en un àmbit global, on la "casa" es troba a qualsevol lloc.
El seu diagnosi presenta la crisi de les cosmovisions, que representen els corrents del marxisme i el liberalisme, que se centren només en l'economia, mentre que la transcendència es destina a la intimitat. També tremola el mite que el progrés és infinit i que cada nova etapa és millor que l'anterior.

L'Estat se sent impotent davant aquesta transformació global, mentre que la necessitat d'un poder global és una utopia, per tant impossible. La impotència de l'Estat afavoreix el rebrot "de les velles identitats", i les "ideologies de caràcter emotiu". Es formen minories que tendeixen a l'exasperació.

I a més fracassa l'humanisme, que s'ha basat en cultivar les millors condicions humanes per a construir una societat millor. "Ara que podem accedir a la formació i a la cultura no s'ha millorat la condició humana, sinó que s'està produint una reacció tribal". Puigverd va afegir que "la cultura de masses, amb les noves ideologies, ha escombrat el coneixement". Va lamentar la "dictadura de les audiències".

També considera que s'ha trencat el mite de la il·lustració sobre el camí personal, que assegurava que amb formació un pot construir el seu propi camí vital. Ara, va comentar Antoni Puigverd, es viuen moments sense coherència; en economia un s'ha de reinventar contínuament; en l'aspecte personal, el canvi de 'look' és imprescindible; en la cultura i l'emoció, la tecnologia permet estar connectat amb milers "d'amics". És la síndrome de "l'home videns", pendent de les pantalles, "on molts construeixen la seva nova pàtria".
A més, en "la societat més segura que mai, l'home té por".