"M’hauria agradat viure l’època de la ‘Movida madrileña’ "

Què té la música dels anys 80 que no tengui la d'avui?
La música dels 80, igual que la música dels 60 i 70, el que te és sentiment, força, profunditat, innovació, tècnica, inspiració, rebel·lia, màgia, esperit, contundència, art, classe, personalitat... i seguiria la llista! La d'avui no dic que tota sigui superficial, però és l'adjectiu més adequat al que hi ha. Així i tot, hi ha una bona quantitat de grups que beuen de la inspiració del passat i que són del tot respectables i que m'encanten. No cal anar gaire enfora: Marea, Sínkope, Fito, Amaral, Poncho K, Gritando en Silencio, Extremoduro, etcètera. També hi ha música que val molt la pena.

Trii un grup que fos important per a vostè en aquella època.
No hi ha dubte que als que ens agradava i ens segueix agradant el rock dur, tenim Iron Maiden en el més alt dels als altars. Però fou tan fructífera la música dels 80 que quedar-se amb un grup no és just. A nivell d'Espanya podria citar a Barón Rojo i Rosendo perquè em van arribar al cor més que altres.

Li hauria agradat viure de més aprop el fenomen de la "Movida Madrileña"?
No hi ha dubte. Fou una època tan prolifera i substanciosa que a la força havien de sortir un bon grapat de grups boníssims. De fet aquesta època la vaig viure, de jovenet, des de l'altre cantó del mirall social/musical, doncs com he dit, musicalment, venc del món del rock més dur. La "Movida" va néixer com a contesta social a tants anys de fosca i repressió. M'hauria encantat haver viscut aquell Madrid.

De quina manera ha col·laborat en l'espectacle "Obrim 1981" que s'estrenarà properament?
Vaig decidir col·laborar de seguida que el meu amic Siscu Riudavets em va fer l'oferiment. Necessitava a algú que pogués parlar de la música d'aquella època i com que sap de la meva gran passió per la música dels 80 i de la meva afició per escriure em va venir a cercar. D'aquí uns dies publicaré un article al respecte al suplement "Culturàlia" d'"Es Diari" per començar a fer caliu abans de l'estrena de l'espectacle. Tant de bo que agradi al lector.

Creu que ja era hora que qualcú fes un homenatge d'aquest tipus?
Sí, Ciutadella s'ho mereix. No som precisament un poble iniciat en molts gèneres musicals, som més aviat tradicionals amb la música. Que s'organitzi aquest esdeveniment de qualitat a càrrec d'un grup de persones d'aquí i molt vàlides com són Artistes per a Menorca, DAU Produccions i els meus companys de Jukebox-Band Menorca, és una gran notícia. La gent de la meva generació és la que més identificada es sent amb la música de fa una vintena o una trentena d'anys. És, podríem dir, la banda sonora de la nostra joventut.

Qualsevol temps passat és millor?
Esper que no, ja que diuen que quan penses més en el passat que en el futur és perquè t'estàs tornant vell. A nivell musical encara hi ha grups bons. A Menorca mateix en tenim de molta qualitat com el Tribut a Pink Floyd, Motorbreath, Pèl de Gall, Malas Artes i sobretot els meus amics d'Aces High. Hi ha futur a la música, però açò sí, innovar com abans ja no és tan fàcil.