"Quan te jubiles t’has d’adaptar a una nova vida"

Des de que es va jubilar, ha visitat més la Casa de Cultura?
Hi vaig de tant a tant perquè vaig topar amb unes companyes de feina formidables, que s'han portat més que bé amb jo i les solec anar a visitar de forma freqüent. Si qualque dia vaig a Sa Plaça m'agrada aturar-m'hi. Me van fer un comiat molt emotiu, el juny de l'any passat, durant el berenar de Sant Joan que fèiem cada any. No m'ho esperava.

Enyora alguna cosa de la feina?
Els primers mesos després de jubilar-me sí. Estàs acostumat a la rutina d'anar a fer feina, a uns horaris, i quan et jubiles t'has d'adaptar a una nova vida. Avui dia ja disfrut plenament de la jubilació.

Vostè que ha viscut l'activitat de la Casa de Cultura, troba que és un equipament necessari pel poble?
Sí, és un servei molt necessari. Tant per la gent que li agrada llegir, que troba la Biblioteca, com els estudiants, sobretot a l'estiu, que venen a fer deures i estudiar. La gent surt de la Casa de Cultura molt contenta perquè rep molt bon servei de tot el personal, tant de la Biblioteca com del Centre Municipal Universitari i el Centre d'Aprenentatge del Català.

Han estat 19 anys de servei laboral a l'Ajuntament, haurà vist desfilar a diferents batles i regidors...
Vaig començar durant el mandat del batle Josep Carretero, també amb en Pau Lluch, en Llorenç Brondo, na Pilar Carbonero i fins en José María de Sintas. El mes d'agost passat, ens van entregar una placa de record a na Magdalena Riudavets Pons i a jo mateix, perquè vam coincidir en la jubilació.

Com és açò de fer feina per l'Administració pública?
Com totes les feines té les seves coses bones i no tan bones. Com a personal laboral he pogut tenir falls o m'he pogut equivocar, però he fet la meva feina el millor possible i com millor he sabut fer.

Ha viscut alguna anècdota fent feina a la Casa de Cultura?
Quan era porter, un fillet va quedar sol perquè no venien son pare i sa mare a cercar-lo i va quedar amb jo. No es recordava del telèfon de casa seva i vaig intentar aconseguir el contacte amb els pares. Tot es va aclarir. Fent de porter a un espai com la Casa de Cultura veus de tot color, i situacions divertides a un lloc per on sempre passen fillets i al·lots. He intentat sempre ser amable i atendre les persones.

Encara el saluden pel carrer?
Molta gent que venia per la Casa de Cultura encara me saluda pel carrer. Avui dia hi ha gent que es pensa que encara som el porter!