"La Fageda ja no és aquella institució on anaven els ximples a passar l’estona"

Conèixer de prop La Fageda és adonar-se de la força que pot arribar a tenir l'economia social i entendre per què avui el seu cas s'estudia a les escoles de negoci d'IESE, ESADE o Harvard. Avui participarà com a ponent a l'acte institucional que tindrà lloc al saló de plens de l'Ajuntament d'Alaior, per commemorar els seixanta anys del naixement de la Cooperativa San Crispín.

La Fageda és un cas d'èxit empresarial i social. Com va néixer el seu projecte?
Mira, a principis dels anys 80, quan es va crear la cooperativa, els malalts mentals estaven tancats en els psiquiàtrics, uns autèntics centres d'internament, en cel·les de càstig, patis tancats d'amuntegament i de misèria. Durant deu anys vaig treballar a diversos hospitals i institucions psiquiàtriques, amb la intenció d'arrencar a aquestes persones de la passivitat i de la monotonia del pati del manicomi. En aquest intent, vam engegar centres de laborteràpia, perquè em semblava evident que el treball era essencial en el procés vital de les persones.

I com va anar?
Al principi, l'experiència era molt frustrant. La il·lusió inicial s'esvaïa als pocs mesos, ja que una vegada que les persones havien decidit sortir del pati del manicomi, després el projecte era fals: el que produíem no era útil per a ningú, era una espècie de comèdia de: "anem a fer com si treballéssim". Amb la qual cosa, la raó última del treball, que és fer coses útils per als altres, allí no es realitzava. Era un treball sense sentit.

Què va fer?
Al 1981, amb el cap ple de dubtes sobre els corrents ideològics que generava la meva pràctica professional i sobre els seus resultats, vaig decidir canviar una mica el rumb de la meva vida. Vaig decidir portar a la pràctica la idea que tenia al cap des de feia tants anys. Havia arribat a la conclusió que només es podien crear llocs de treball en una empresa i només es podien crear llocs de treball reals, en una empresa real, fugint del laboratori que et comentava. Es tractava d'engegar un projecte empresarial amb ànima, on tots tinguéssim la possibilitat de desenvolupar les nostres potencialitats realitzant un treball útil, remunerat i fet en equip

I va néixer La Fageda...
Sí, La Fageda va ser creada l'any 1982 com a iniciativa conjunta d'un grup de professionals de l'àmbit de la psiquiatria i de l'Hospital Psiquiàtric de Salt , a Girona, davant la necessitat d'acollir les persones amb discapacitat psíquica i amb malaltia mental de la comarca de la Garrotxa, cobrint el buit assistencial existent. Per això vam crear una cooperativa de treball associat, amb socis consumidors, que actués en l'àmbit de la iniciativa social. Ara està formada per un total de 221 socis, entre els quals figuren els usuaris dels serveis assistencials, eventualment a través dels seus representants legals, i alguns dels professionals que presten serveis.

Això de dir-se Cristóbal Colón i treballar en temes de psiquiatria deu haver estat un tema curiós, no?
Ja ho he explicat més d'una vegada però quan vaig proposar a les autoritats d'Olot el meu projecte, va ser tot un impacte. M'imagino ara aquelles persones distingides rebent algú que amb prou feines parlava català, que deia anomenar-se Cristóbal Colón i que pretenia construir una empresa per als bojos de la comarca... Recordo més d'una mirada, més d'una expressió de la gent que pensava si els autèntics malalts mentals no érem nosaltres. Avui La Fageda ja no és aquella institució on anaven els ximples de la comarca a passar l'estona. Facturem 11 milions d'euros i produïm 45 milions de iogurts l'any.

De què està més satisfet de tots aquests anys de feina?
Home, sobretot del fet que La Fageda ha resolt la problemàtica social per la qual va néixer. Dóna treball i habitatge, o sigui, intenta donar sentit a les vides de totes les persones adultes de la Garrotxa que presenten discapacitat intel·lectual o trastorns mentals severs. Això és una gran fita. La Fageda avui dia dóna treball a 161 persones amb certificat de discapacitat i a 128 professionals. Actualment, totes les persones de la comarca de la Garrotxa que presenten una discapacitat intel·lectual o una malaltia mental crònica tenen l'oportunitat de treballar. De fet a La Fageda no tenim llista d'espera.

Com ho van fer per donar a conèixer uns iogurts fets en un petit racó de món com La Fageda?
Amb paciència i molt lentament però amb el convenciment que sabíem el que volíem, sabíem la qualitat del que oferíem i que tot aquest procés era coherent amb el que dèiem i el que fèiem. El client ha valorat la coherència i hem consolidat una marca fiable. Avui dia som el tercer fabricant de iogurts de Catalunya.

Però no només fan iogurts, no?
No, fem moltes altres tasques i tenim d'altres productes més enllà dels lactis perquè La Fageda també realitza altres activitats productives com jardineria, horticultura o conserves. Ens encarreguem de realitzar la jardineria i fer el manteniment de zones públiques i privades de la comarca de la Garrotxa, inclòs el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa amb un grup de 26 treballadors amb discapacitat psíquica o trastorns mentals, un tècnic especialista en jardineria i cinc monitors. Pel que fa horticultura, ens dediquem a la cura d'arbres fruiters i fruites del bosc amb el que podem elaborar conserves i melmelades. Això ho vam iniciar a l'octubre de l'any passat amb 28 treballadors.

Què significa ser l'empresa més responsable a tot l'Estat segons experts en Responsabilitat Social Corporativa?
Vol dir que ens obliga a ser molts responsables perquè qualsevol reconeixement t'obliga a perseverar en aquesta responsabilitat.

Quins projectes de futur tenen al davant?
Actualment estem fent un pla especial per urbanitzar la nostra finca per construir tota una estructura fabril per als propers 30 anys. Ha arribat el moment de modernitzar el procés i estem ficats en això.

Quin paper han de jugar les cooperatives?
Seria desitjable que tinguessin un paper molt important. El capitalisme ferotge ja veiem com s'ha comportat i a quins resultats ens ha dut. El cooperativisme, precisament, apunta en una direcció completament diferent, en la direcció dels valors, de la igualtat, del respecte, de mirar pel bé comú d'allò que s'està portant a terme, de la implicació en les decisions. Tenc la sensació que ens fan falta més cooperatives i més cooperativisme...

És veritat que superen millor les crisis les cooperatives?
Jo no ho sé però quan les decisions que es prenen estan presidides per una estructura de valors ferma, que et permet que puguis tenir un desenvolupament coherent i construir coses al voltant de les persones, al capdavall, pots estar més convençut que fas una feina que es preocupa per als altres.